IN MEMORIAM. EL RENTADOR/SAFAREIG DE TIURANA. LA NOGUERA.

 

El sostre de demogràfic de Tiurana s’assolia al cens de 1857 amb 556 ànimes,  el sòl s’assolia l’any 1996 amb 22 veïns, com a conseqüència de la inundació del poble per les aigües del pantà de Rialb, es tancava l’exercici 2023 amb 67 habitants de dret.

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, feien una feina minsa a Tiurana. És molt possible però, que la dictadura franquista destruís els negatius, ja sabeu com ens estimen, oi?.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/tiurana

El Josep Salvany Blanch no en te cap imatge

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/TIURANA

El Josep Sansalvador Castellet, arxiver de l’Arxiu Gavín, recollia imatges de Tiurana abans de la inundació.

En podeu veure imatges a :

https://tiurana.org/

Ens agradarà tenir noticia del cognom matern de l’Anselmo de la Torre a l’email castellardiari@gmail.com

El rentador/safareig de Tiurana era, si més no, “ peculiar”.         

      Havíem publicat de Tiurana :                              

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE TIURANA. LA NOGUERA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/05/in-memoriam-de-les-escoles-de-tiurana.html

 SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE SOLÉS. TIURANA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/08/santuari-de-la-marededeu-de-soles.html

https://www.cabassers.org/2022/02/06/soles-de-tiurana-i-la-mare-de-deu-de-solers/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-la-mare-de-deu-de-soles-tiurana.html

MAREDEDÉU DE LA CLUELLA, MAL DITA SANTA MARIA . L’EXILIADA DE SOLSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/santa-maria-de-la-cluella-lexiliada-de.html

EL CEMENTIRI NOU DE TIURANA I LA PORTA DEL CEL. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/03/el-cementiri-nou-de-tiurana-i-la-porta.html

ERMITA DE SANT ERMENGOL DE TIURANA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/07/ermita-de-sant-ermengol-de-tiurana-la.html

IN MEMORIAM DE MIRALPEIX I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ROC. TIURANA.LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/03/in-memoriam-de-miralpeix-i-la-seva.html

RUNES DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. LA CLUELLA. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/05/runes-de-lesglesia-advocada-la.html

Ens queda feina a fer.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE TIURANA. LA NOGUERA.

 

Fa anys que fem recerca dels edificis que han donat aixopluc a les escoles en els pobles, viles i ciutats de Catalunya, abans i durant la dictadura franquista.

Esperàvem, som ànimes càndides, la col·laboració de molts catalans, i val a dir que estem un xic decebuts, està clar però, que fer les publicacions per internet, no és potser el millor sistema, en tot cas, com no en tenim cap altre, això, ho fèiem, fem ,  i farem.

El sostre de demogràfic de Tiurana s’assolia al cens de 1857 amb 556 ànimes,  el sòl s’assolia l’any 1996 amb 22 veïns, com a conseqüència de la inundació del poble per les aigües del pantà de Rialb, es tancava l’exercici 2023 amb 67 habitants de dret.

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, feien una feina minsa a Tiurana. És molt possible però, que la dictadura franquista destruís els negatius, ja sabeu com ens estimen, oi?.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/tiurana

El Josep Salvany Blanch no en te cap imatge

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/TIURANA

El Josep Sansalvador Castellet, arxiver de l’Arxiu Gavín, recollia imatges de Tiurana abans de la inundació.

En podeu veure imatges a :

https://tiurana.org/

Ens agradarà tenir noticia del cognom matern de l’Anselmo de la Torre a l’email castellardiari@gmail.com

Escola de les Noies (Cal Flequer)

Cal Jaumet (Escoles dels Nois)

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM. ANTIC AJUNTAMENT, FORN I ESCOLA DE BELLAGUARDA. LES GARRIGUES. LLEIDA.

 

El Joan Abella Vidal de 91 anys,  m’explicava l’any 2016,  que l’escola havia estat a l’edifici de l’antic ajuntament, on hi havia també el forn comunal, i els veïns anaven a coure-hi el pa.

Havia demanat imatges a l’Ajuntament de Bellaguarda, petició que faig extensiva a qualsevol persona de bona voluntat que pugui ajudar-nos en aquesta recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

Trobava a  Patrimoni Gencat; segons els testimonis, el forn data de molt antic.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30818

Cal dir que antigament les mestresses pastaven la massa del pa a casa i la portaven a coure al forn seguint uns torns establerts.

 El forn era de propietat pública i la seva explotació s'adjudicava per subhasta. Això es mantingué aproximadament fins a primers del segle XX.

No era estrany que en alguns pobles, als assumptes comuns o la mateixa casa de la vila, s'establís precisament en aquests llocs.

 A Bellaguarda, l'edifici on hi ha el forn fou la seu de la casa de la vila fins  l'any 1982 i abans havia estat l'escola.

Hi ha més elements d'interès a Bellaguarda; 

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAT. BELLAGUARDA. LES GARRIGUES. LLEIDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/05/esglesia-de-sant-antoni-abat.html

CEMENTIRI DE BELLAGUARDA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30820

La portalada fou  obrada per un paleta local amb afició i enginy per la pedra, Ramon Farré Farré (1857-1939) format de jove a Barcelona en una escola supervisada pel mateix Antoni Gaudí Cornet  ( Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)

SINDICAT AGRÍCOLA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13862

Sense dades de l’autor.

MAS DE LA SOCARRADA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13871

Sense dades de l’autor.

En demanarem informació a l'Ajuntament  ajuntament@bellaguarda.cat

SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS

 

La Carme Germà, publica una bellíssima fotografia de l’ermita de Peradalta - Pla de Sant Joan.Sant Martí de Llémena (Gironès), advocada a Sant Joan Baptista.

Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, amb absis de punt rodó. La façana principal presenta espitlleres. L'accés es fa a través d'una porta semidovellada de pedra amb un teuladet a dues aigües al damunt.

El campanar d'espadanya de dos arcs es produeix a la cara curta de la nau, contrària a l'absis.

A l'absis s'obren dues finestres, la central de doble esqueixada, i cap al sud una altra, d'una sola esqueixada aparedada, a la façana oest n'hi ha una quarta, totalment transformada.

L’enciclopèdia amplia un xic més la informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-del-pla-sant-marti-de-llemena

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/04/goigs-sant-joan-baptista-ermita-de-sant.html

https://www.todocoleccion.net/arte-religioso/goigs-sant-joan-baptista-pla-sant-joan-llora-tip-carreras-1961~x309753148

Que Sant Joan Baptista   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CONSTANTINS, ADVOCADA A SANT VICENÇ. SANT GREGORI. EL GIRONÈS.

 

Llegia de l’Església parroquial de Constantins al terme de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, que retratava l’any 1986, l’arquitecte Ramón María Castells Llavanera ; l’edifici actual és una obra datada l’any 1770, i reformada el 1857, que conserva com a únic vestigi visible del seu passat medieval una finestra, de doble esqueixada, amb les dovelles de l’arc fetes amb pedra volcànica, situada a la façana de tramuntana, testera del presbiteri actual.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21720

L’estat de l’edifici no permet escatir gaires dades sobre l’estructura de l’església original (potser una exploració arqueològica ho podria aclarir), però l’estructura constructiva de la finestra evidencia els modes propis del segle XI

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/08/goigs-sant-vicenc-contestins.html

De Constantins en  destaca el seu valor paisatgístic, amb boscos d'alzines i sureres, així com unes bones terres de conreu, tot i que, de temps ençà, el poble ha viscut un important despoblament; les poques edificacions en són el clar exemple.

El principal patrimoni de Constantins està format per l'església de Sant Vicenç de Constantins (1182) i la capella romànica de Calders, advocada a la Marededéu de la Llet ( segle XII )

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-la-mare-de-deu-de-calders.html

 Que la Marededéu,  Sant Vicenç  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Vilanovins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

EL RIU. MOIÀ. EL MOIANÈS

 

El Tomàs Irigaray Lopez retratava la masia dita antigament Riudavellanes, iactualment el Riu, al terme de Moià.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34768

Masia situada al nord-est de la vila, a uns tres quilòmetres i mig de distància de Moià.

 És troba molt a prop i al nord-est del Molí Vell del Riu, concretament en el vessant nord del Serrat de Picanyol.

Es tracta d'una construcció de diferents cossos.

El cos principal, de dues plantes i amb coberta de doble vessant; i un cos annex, de reduïdes dimensions, de tres plantes amb coberta a dues vessants

No la retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana.

 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/MOI%C3%80/page/4

O potser era un més dels negatius que la dictadura franquista destruïa, com a manifestació d’amor a Catalunya, oi?

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

 El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. VIUET. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) feia una  feina documental impagable, l’any 1892 retratava , Poble de Viuet vist des del camí de Pont de Suert

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/558/rec/27

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) escrivia de Viuet, situtat  en el vessant occidental d'una muntanya, sota una penya que el defensa del vent del nord, i que té un clima sa. El poble, segons ell, estava format per set cases miserables, una borda deshabitada i l'església parroquial, dedicada a la Transfiguració.

El cementiri és immediat al poble, i hi ha una font a 200 passes.

El terreny de Viuet era muntanyós, àrid i trencat, amb l'aigua d'un barranc i de la Noguera Ribagorçana que banyen alguns prats. S'hi collia sègol, patates i pastures. S'hi criava bestiar menor i boví, i hi havia pesca de truites.

 Constituïen el poble 4 veïns i 39 habitants.

El 1960 encara tenia 49 habitants; el 2009 era ja un despoblat, amb el poble del tot abandonat.

Tanmateix, fins al 2006 hi havia encara un habitant, el 2019 però,  ja no hi havia ningú censat.

L'església parroquial del poble,  actualment tancada al culte – i de la no en trobava cap imatge  -  és dedicada a la Transfiguració del Senyor,  dins del mateix nucli de població hi havia també  la capella de Casa Botiguer, dedicada a sant Salvador. Ens agradarà rebre imatges d’ambdós edificis religiosos a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.bisbatlleida.org/ca/parroquia/transfiguraci%C3%B3-del-senyor-viuet

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/939

Avui és en un lloc de difícil accés, ja que no hi ha cap camí que hi dugui. S'hi arriba per un corriol que puja des de llevant del Càmping Alta Ribagorça, de les Bordes. S'hi pot arribar en vehicle fins a l'entrada del camí (pista rural) de la Borda de Betrans. A partir d'aquí cal pujar a peu per una pista de muntanya que passa per les Roques de Sentís i s'enfila, fent ziga-zagues, cap a darrere del tossal de Viuet, per les Collades, des d'on un camí senyalitzat com a sender de curt recorregut (groc), cap a llevant, mena al despoblat. Els carrers de Viuet són impracticables, a causa de l'estat avançat d'enrunament i gran quantitat de vegetació

 Que Sant Salvador   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ribagorçans,   , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.