diumenge, 15 d’octubre del 2017

SANTA EULÀLIA DE LA VALL D’ORA. LA PARRÒQUIA OBLIDADA. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA.

Únicament l’enciclopèdia catalana – sense imatges – ens diu ; la Vall d’Ora



Poble (729 metres d’altitud.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Móra.

El lloc és esmentat ja l’any 839.

parròquia de Santa Eulàlia, a l’esquerra de la riera d’aquest nom, ja esmentada l’any 839 (Ordera), i que centra un gran nombre de masies i molins en procés d’abandonament; en depenen la gran masia de Vila-seca i la capella romànica de Sant Martí, a la banda dreta de la riera, com també l’antiga parròquia de la Móra, a l’esquerra, sota els cingles de Taravil, i l’església romànica de Sant Lleïr de la Vall d’Ora, prop de la qual hi ha algunes cases habitades, i l’estudi.


Fotografia del interior del blog :
https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/28-ermita/

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/11/santa-eulalia-de-la-vall-dora.html

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Nav%C3%A8s

Contemplava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) des del fossar situat en un pla, prop de l ‘església, se’l veia cansat, més enllà de l’edat, recentment va caure en el seu domicili, i va patir alguna mena de lesió a nivell vertebral que potser es podria resoldre amb una vertebroplastia percutània – ho suggerirem a la seva doctora -, el Josep és una de les poques persones que tenen la condició de ‘testimoni viu’ dels actes que succeint a Barcelona quan feia el servei militar obligatori, al Regiment Jaen 25, sota el comandament del coronel Cèsar Saenz de Santamaria i de los Rios. El Josep m’explicava que el seu posat es deu a la ‘ fatiga de material’, expressió pròpia del mon de la enginyeria, que podem aplicar també als elements mecànics que ens ajuden en la nostra tasca, des de les màquines de retratar, al vehicle i/o al ordinador en el que escric les cròniques. Esperem que la vertebroplastia percutània resolgui o ateniu alguns dels problemes/limitacions del Josep, quan als elements mecànics ens agradaria també trobar també una solució.


Llegia que en aquest fossar de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora fou enterrada la germana Antonia Fages que juntament amb la Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell, gestionaven l’Hospital de Solsona, traslladat a la masia el Pujol, entre els anys 1838-1840 durant la primera guerra carlina.

Hi ha un treball – pensem que de l’Albert Benet Clarà, Sallent 1941 + Sallent, 14.10.2012 ) - LES PARROQUIES DEL BISBAT DE SOLSONA ABANS DE LA SEVA CREACIÓ

En el que s’esmenta aquesta església en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell.

Apareix també a la Relació de parròquies visitades pe! vicari arquepiscopal de Tarragona a la diòcesis d‘Urgell els anys 1312-\313

No tenia ocasió de consultar l’enciclopèdia del romànic, que en relació a Santa Eulàlia explica; el floriment humà i econòmic del segle XVlll fa entendre la substitució de l'antic temple per un més capacitat i a gust per l'època.

Amb tot, queden petites restes de parets a la part de migdia , entre el cos del temple i la rectoria, de l'antic edifici romànic.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1600/1638_SEulaliaVall/SEulaliaVall.htm

No trobo cap explicació per la maca de dades relatives a Santa Eulàlia a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Nav%C3%A8s

No trobava – si existeix – el Catàleg de patrimoni en línia de Navès, que assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 1.766 habitants, que es reduïen a 283 a darreries de l’any 2016.

Navès, el Solsonès, Lleida, Catalunya, han de fet DECIDIDAMENT una opció per ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic, això sens dubte portaria fins aquí un turisme de ‘qualitat’ que permetria garantir l’existència en condicions dignes, de famílies i/i persones que es veuen abocades a emigrar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives a la història de l’església parroquial de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada