dissabte, 23 de setembre del 2017

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT PERE. MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església NOVA de Sant Pere de Madrona, reconvertida ara segons patrimoni Gencat en ‘ Santa Madrona’. El topònim , repetit en altres llocs de Catalunya, vindria a designar un lloc en un vessant d’on baixen/baixaven aigües, o vora una font en terra d’aiguamolls . Madrona, al terme de Pinell des Églises, està prop de la Salsa de Bassella.
https://www.google.es/search?q=bassella,+mapa&rlz=1C1AOHY_caES708ES708&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj-pealhrvWAhXIh7QKHaAGAVgQ_AUICygC&biw=1280&bih=709#imgrc=tXUvixs5871zeM:

Quan a la descripció ens diu que és un edifici de tres naus, cobertes amb voltes de canó, i amb teulada a doble vessant , aixecada entre el 1771 i el 1776 pel mestre Jaume Fornell, de Tentellatge. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Hi ha sis altars laterals. Les pintures murals que adornen les parets que representen els dotze apòstols. http://turismesolsones.com/punt/esglesia-barroca-sant-pere-madrona/

La façana té una forma molt allargada, fet que es remarca per dos pilastres que recorren tota la façana i el campanar que sobresurt per la dreta de la façana. la porta principal és d'arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres que aguanten un entaulament amb formes recargoles i on es troba una fornícula; per sobre hi ha una rosassa. El campanar és de planta quadrada però a la part superior té forma octogonal; les finestres on s'allotgen les campanes són d'arc de mig punt i la teulada és a quatre vessants.


No podíem accedir al interior de l'església, on llegim que hi ha un banc del segle XIX, en bon estat de conservació. Dintre de la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès. A la part posterior de l'església si troba el cementiri.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html

A l'edificació de l'església es va adossar l'any 1787 per mitjà d'un pas elevat, la casa que feia les funcions de rectoria. Actualment serveix per fer colònies.

Al presbiteri de la nau central trobem pintures murals del segle XIII-XIV en un estil transitori entre el romànic i el gòtic.

Enllaç als Goigs de Santa Madrona que es venera en aquesta església :
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/santa-madrona/

Al Concili de Trento l’església catòlica, apostòlica i romana, es configurava com una ‘multinacional’, molts segles abans que aquest concepte ens fos conegut i familiar.

De la seva gran influència en son prova irrefutable el gran nombre d’ermites, capelles i oratoris que encara avui es poden veure a les masies catalanes. Pinell des Ëglises n’és una molt bona mostra.

El posicionament de la Jerarquia en favor dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, i el menyspreu vers la voluntat popular que havia donat el govern a la República, estan a la base de la ‘desafecció religiosa’ que es constata avui.

A dia d’avui 23.09.2017 la Jerarquia encara no ha badat boca en relació a la situació que es viu a Catalunya, a nivell personal, molts preveres, religiosos i religioses però, han signat una declaració a favor del referèndum de l'1 d'octubre:
http://www.ccma.cat/324/capellans-i-monges-de-catalunya-signen-a-favor-de-les-llibertats-i-el-referendum/noticia/2810328/

Europa l’any 1936, amb l’excepció d’Alemanya - que volia provar el seu armament- i d’Itàlia que enviaven tropes a lluitar contra la República, s’abstenia d’intervenir en una ‘qüestió interna’, França aprofitaria la derrota dels republicans per humiliar-los, robar-los i finalment permetre que Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fos lliurat als revoltats victoriosos que l’afusellarien en nom de Déu.

Moltes persones tenen els ulls tombats en direcció a Europa esperant la seva intervenció, està clar que la ciutadania d’arreu està majoritàriament en contra del us de la força per evitar un referèndum, tant, almenys per a mi, com que els que ‘remenen les cireres’, aquí, i allà, son nets i/o besnéts dels actors d’aquella tragèdia que es perllongaria des del 18 de juliol 1936 fins al 8 de maig de 1945. M’agradaria, moltíssim, equivocar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada