dilluns, 10 de juliol de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DEL REMEI D’ARGENTERA A LA BARONIA DE LA VANSA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El diccionari català valència balear diu a l’entrada Argentera ; Mina d'argent. D'aquí provenen les denominacions toponímiques: a) L'Argentera: comarca d'Eivissa, en el districte de Santa Eulària.—b) Argentera: muntanya que clou el Camp de Tarragona.—c) Argentera: poble situat a 9 quilometres a llevant de Falset, en terreny muntanyós on hi ha hagut mines d'argent en explotació.—d) Argentera: llogaret que forma part del municipi de la Baronia de Lavansa (comarca de Balaguer).

Jo naixia l’1 de gener de 1951 a l’Argentera que forma part avui de la comarca del Camp jussà de Tarragona, i que manté la qualitat de municipi, malgrat tenir únicament 136 veïns a darreries de l’any 2016. S’hi arriba per una carretera asfaltada des de Duesaigües. L’església parroquial està advocada a Sant Bartomeu. Aquesta Argentera va tenir la fortuna de que l’ Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) adquirís el Castell d’Escornalbou, i la condició – si mes no temporal – de veí del poble.

No tenia el goig de veure l’Argentera del terme de Vilanova de Meià, abans com recull el diccionari de la Baronia de la Vansa, sembla que l’accés – que no trobava senyalitzat – es fa per camins de terra. Llegia que el Govern destinarà diners a l’arranjament de camins, penso que al REINO DE ESPAÑA ja els deuen tenir tots asfaltats,oi?.

Llegia a patrimoni Gencat que l’església del Remei de l’Argentera amb codi postal 25736 al terme de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera, la trobem documentada per primer cop l'any 1068, data en la que el prevere Eldomar dóna facultats als seus marmessors per distribuir els seus bens.

Segons Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) , en un pergamí que es guardava al monestir de Meià hi constaven les rendes del monestir l'any 1141.

Fou la parròquia d'Argentera i de Gàrzola, com a mínim des del 1315, quan el visitador de l'arquebisbe de Tarragona inspecciona el temple i la parròquia, fins a la desamortització eclesiàstica. A partir de l’any 1668, Gàrzola aixecarà una església amb l’advocació de la Mare de Deu del Roser , que es modificarà abans de 1773 a la Mare de Déu del Remei, i que tindrà la condició de sufragània de l'església del lloc de l’Argentera.

La descripció tècnica ens diu que és una església d'una sola nau, amb absis semicircular encarat a llevant i planta de creu llatina irregular. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per tres arcs torals. Es distingeixen dues etapes constructives diferents. Els dos primers trams de la volta fins a l'espadanya són d'època romànica de finals del S. XI o inicis del XII. En aquesta part sud hi ha una porta amb llinda i una petita finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. A partir del segon arc toral i fins l'absis el temple es va allargar uns 7 metres utilitzant carreus més grossos i ben tallats, amb murs més gruixuts propis del romànic tardà del Segle XIII. A la part de migdia hi ha un cos que fa de base al campanar d'espadanya i que té dos finestrals de mig punt. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i queda darrera d'un cambril més modern. Davant del presbiteri hi ha una capella que fa de creuer, coberta amb volta de canó apuntada. Al mur de migdia hi ha una capella més tardana, també amb volta de canó, avui esfondrada.


Fotografia de l’Isidre blanc , 18 abril 2016
Antiga església parroquial de la Mare de Déu del Remei d'Argentera (Vilanova de Meià)


Fotografia de l’Isidre blanc , 18 abril 2016
Antiga església parroquial de la Mare de Déu del Remei d'Argentera (Vilanova de Meià): interior

El Josep Salvany Blanch, (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) en la seva visita a Vilanova de Meià, tampoc recollia imatges d’aquesta església.

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Vilanova%20de%20Mei%C3%A0/mode/all/order/title/page/1

El seu recull d’imatges és sens dubte un regal per a la memòria d’aquest país.

El patrimoni històric i/o artístic té alguna possibilitat de subsistir si s’assoleix finalment una República Catalana, a les pedres, com a les persones ens hi va la vida.

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

La despoblació d’àmplies zones de Catalunya és un dels reptes que haurà de resoldre ràpidament la República Catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada