dimarts, 14 de febrer del 2017

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LLANERES O DE CASTELL D'EMPORDÀ. LA BISBAL D’EMPORDÀ.

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església de Sant Martí de Llaneres , la parroquial de Castell d'Empordà, nom que s'imposà per a designar el conjunt del poblat, originat en el castell dels comtes d'Empúries emplaçat al cim del turó i vora el qual s'agrupà l'únic nucli de poblament compacte. L'església és al planer, vers llevant, en un paratge de poblament dispers, de masies disseminades.

L'any 1101 és documentada l'església parroquial de "Sancto Martini de Laneras", igualment que en diferents textos dels segles XIII i XIV. En èpoques més tardanes ja es fa constar que era la parròquia de Castell d'Empordà: "Sancti Martini de Laneriis alias Castro impuritano" (any 1596).


Consta que el temple actual fou començat l'any 1584; la data de la portada fa suposar que s'acabà dos anys més tard.
Quan a la descripció ens diu; edifici d'una nau amb capçalera semicircular, orientada vers el N. Interiorment l' absis és poligonal. En el frontis hi ha la portada renaixentista, amb pilastres estriades d'ordre jònic i frontó, dins el qual hi ha esculpit l'emblema dels Margarit -margarides- i una ferradura -al•lusiva al patró-; més amunt hi ha un rosetó. A la llinda de la porta hi ha gravat l'any, "1586".


Del interior- al que no podia accedir el Joan, dissortadament comença a ser més difícil trobar una església catòlica oberta fora dels horaris de culte, que un polític honest - llegia; La volta és de creueria amb relleus esculpits a les claus, dues de les quals representen a Sant Martí -partint la capa amb el poble i abillat de bisbe-, mentre les altres dues afiguren a la Verge i a Sant Miquel. Hi ha capelles laterals, en una de les quals hi ha l'ossari gòtic dels nobles Bernat i Guerau de Vilagut. La capella del Roser, que fou beneïda el 1746, té una notable decoració de rajoles policromes.

El campanar va caure - imaginem que no de forma accidental- en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi criminal que els guanyadors batejaven com ‘la guerra civil’, i els jerarques de l’església catòlica de España, com a ‘Cruzada’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada