dimecres, 25 de gener del 2017

LA CASA JOSEP GENÍS SAGRERA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de la Casa Genís, a la cantonada dels carrer Cervantes i carrer Botines de Palafrugell.


Reprodueixo de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa de tres plantes, formant cantonada. Obertures als baixos d’arc rebaixat, balconades al primer pis i simples finestres al segon. Hi destaca una torreta octogonal sobre la teulada, damunt l’espai de l’escala central. Es coronada per una balustrada i al centre per una pilastra que té al cim una esfera damunt la qual hi ha la figura d’un àngel. La seva silueta és una senya d’identitat del paisatge urbà de la vila.


A l’antiga porta principal – després convertida en finestra, hi llegim: J.GENIS / 1867.


Al costat de la casa hi ha un pati-jardí clos amb tanca i portal, pel carrer Cervantes.

La casa ha estat rehabilitada l'any 2006. S'ha modificat lleument la distribució interior. Fins llavors es mantenia força bé la distribució d'espais original, si bé en un estat d'abandó.

La casa ha estat encertadament rehabilitada els anys 2005-2006.

Els Genís han estat un llinatge d’industrials surers, vinguts d’Agullana. Establiren a Palafrugell la primera indústria dedicada a l’exportació directe a gran escala, amb filials a diferents països europeus.

El seu fundador fou Antoni Genís i Balló que vingué des d’Agullana –on ja havia establert una casa de tapera l’any
1785- a principis del Segle XIX coincident amb una alça del comerç dels taps.

El seu sistema de gran producció començà a estalviar als tapers d’acudir a la fira de Bellcaire de Provença. Es dedicà en els primers temps al comerç del corall.

L’any 1809 heretà el negoci Josep Genís i Miró que poc després inicià la representació d’una important firma de París.

Posteriorment Josep Genís i Sagrera (1838-1898) donà un gran impuls a l’empresa (Genís i Cia).

La fàbrica Genís era situada a l’altre costat del mateix carrer Cervantes. L’empresa, en els darrers temps en crisi, s’extingí als anys 1970. La finca de la fàbrica fou adquirida per l’Ajuntament; actualment hi ha instal•lat part del Centre Cívic i L’Arxiu Històric Municipal. Hom ha respectat al màxim l’estructura de la factoria tapera.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , hem de recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada