dimarts, 17 d’octubre de 2017

ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE VILANDENY. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés a retratar l'església advocada a l’arcàngel Sant Miquel, que centra el petit nucli rural de Vilandeny, al terme de Navès, a la comarca del Solsonès.


Patrimoni Gencat explica que és una església romànica modificada, d'una sola nau i absis semicircular. Les mides de l'actual construcció són de 6,90x16 m ja que la nau va ser ampliada pel cantó de migjorn, la qual cosa ha fet que l'absis quedes descentrat. La nau té coberta de canó no romànica i arc presbiteral de mig punt. L'absis presenta finestra de dues esqueixades i arc de mig punt monolític. Conserva de l'època romànica, l' absis i part del mur nord.


La porta del frontis, de llinda decorada i amb frontó és barroca. Al capdamunt s'alça un campanar d'espadanya de dues obertures. El parament és de carreus treballats a punta, de mides diferents, en fileres.

Havíem visitat aquest indret bucòlic en altres ocasions :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/l-oblidat-sant-miquel-de-viladeny-naves.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/casa-pairal-dels-franch-vilandeny-naves.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/sic-transit-gloria-mundi-els-franch-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2011/10/sant-miquel-de-viladeny-naves-el.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/els-bastoners-de-nostra-senyora-del.html

Vilandeny, el Solsonès, la Catalunya interior, pateixen un despoblament exponencial. Les “males polítiques “ practicades des del REINO DE ESPAÑA, nomes es podrien revertir amb un govern que prioritzi les persones davant dels mercats.

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Nav%C3%A8s


Fotografia del interior del blog : https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/20-ermita/

diumenge, 15 d’octubre de 2017

SANTA EULÀLIA DE LA VALL D’ORA. LA PARRÒQUIA OBLIDADA. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA.

Únicament l’enciclopèdia catalana – sense imatges – ens diu ; la Vall d’Ora



Poble (729 metres d’altitud.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Móra.

El lloc és esmentat ja l’any 839.

parròquia de Santa Eulàlia, a l’esquerra de la riera d’aquest nom, ja esmentada l’any 839 (Ordera), i que centra un gran nombre de masies i molins en procés d’abandonament; en depenen la gran masia de Vila-seca i la capella romànica de Sant Martí, a la banda dreta de la riera, com també l’antiga parròquia de la Móra, a l’esquerra, sota els cingles de Taravil, i l’església romànica de Sant Lleïr de la Vall d’Ora, prop de la qual hi ha algunes cases habitades, i l’estudi.


Fotografia del interior del blog :
https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/28-ermita/

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/11/santa-eulalia-de-la-vall-dora.html

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Nav%C3%A8s

Contemplava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) des del fossar situat en un pla, prop de l ‘església, se’l veia cansat, més enllà de l’edat, recentment va caure en el seu domicili, i va patir alguna mena de lesió a nivell vertebral que potser es podria resoldre amb una vertebroplastia percutània – ho suggerirem a la seva doctora -, el Josep és una de les poques persones que tenen la condició de ‘testimoni viu’ dels actes que succeint a Barcelona quan feia el servei militar obligatori, al Regiment Jaen 25, sota el comandament del coronel Cèsar Saenz de Santamaria i de los Rios. El Josep m’explicava que el seu posat es deu a la ‘ fatiga de material’, expressió pròpia del mon de la enginyeria, que podem aplicar també als elements mecànics que ens ajuden en la nostra tasca, des de les màquines de retratar, al vehicle i/o al ordinador en el que escric les cròniques. Esperem que la vertebroplastia percutània resolgui o ateniu alguns dels problemes/limitacions del Josep, quan als elements mecànics ens agradaria també trobar també una solució.


Llegia que en aquest fossar de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora fou enterrada la germana Antonia Fages que juntament amb la Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell, gestionaven l’Hospital de Solsona, traslladat a la masia el Pujol, entre els anys 1838-1840 durant la primera guerra carlina.

Hi ha un treball – pensem que de l’Albert Benet Clarà, Sallent 1941 + Sallent, 14.10.2012 ) - LES PARROQUIES DEL BISBAT DE SOLSONA ABANS DE LA SEVA CREACIÓ

En el que s’esmenta aquesta església en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell.

Apareix també a la Relació de parròquies visitades pe! vicari arquepiscopal de Tarragona a la diòcesis d‘Urgell els anys 1312-\313

No tenia ocasió de consultar l’enciclopèdia del romànic, que en relació a Santa Eulàlia explica; el floriment humà i econòmic del segle XVlll fa entendre la substitució de l'antic temple per un més capacitat i a gust per l'època.

Amb tot, queden petites restes de parets a la part de migdia , entre el cos del temple i la rectoria, de l'antic edifici romànic.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1600/1638_SEulaliaVall/SEulaliaVall.htm

No trobo cap explicació per la maca de dades relatives a Santa Eulàlia a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Nav%C3%A8s

No trobava – si existeix – el Catàleg de patrimoni en línia de Navès, que assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 1.766 habitants, que es reduïen a 283 a darreries de l’any 2016.

Navès, el Solsonès, Lleida, Catalunya, han de fet DECIDIDAMENT una opció per ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic, això sens dubte portaria fins aquí un turisme de ‘qualitat’ que permetria garantir l’existència en condicions dignes, de famílies i/i persones que es veuen abocades a emigrar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives a la història de l’església parroquial de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 14 d’octubre de 2017

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL.

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873. El seu mandat va durar només trenta-vuit dies, i succeïa al també català Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), que en fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Totes aquestes dades en venien al cap quan el diumenge 8.10.2017, en ocasió de la 3ª Ballada Country, retratava la façana dels edificis del carrer Pi i Margall, 25 i 27.


No em sorprenia l’absència de dades, malgrat que en el número 25 consta l’any 1894 al damunt de la porta.


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08033
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Caldes_de_Montbui
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=84751&fromPage=load

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquests a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i vull pensar que també a caldesm@caldesdemontbui.cat

Antonio Mora Vergés

dissabte, 7 d’octubre de 2017

SANTA MARIA DE SORBA. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

M’aturava al fossar presidit per un mural – com és costum en aquesta contrada – en el de Sant Feliu de Lluelles en llengua llatina diu ‘ els meu elegits/escollits no treballaran en va’. I, llevat d’error en llengua catalana, el de Sorba diu ‘ al cel siguin’. Agrairem que algú ens expliqui aquesta ‘tradició’, que és alhora que peculiar d’àmbit molt limitat.



Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) abona la tesis que explica que nom medieval Sodorbano ens indica que està sota I'urbis (poblat) que hi havia al tossal de Sant Miquel. http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172731/250839

Curiosament en relació a Sant Julià Sassorba, al terme de Gurb, a la comarca d’Osona, es defensa la tesis que ho relaciona amb la presència de sorbus, o server/servera , arbre avui quasi desconegut/oblidat a Catalunya.
http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Sorbus+domestica

havíem visitat aquest indret en altres ocasions, i com sempre, la sensació de solitud ens colpia profundament.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/santa-maria-de-sorba-montmajor-el.html

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/3336/santa/maria/sorba/montmajor

reprodueixo de patrimoni Gencat; l'edifici primigeni és romànic, durant el segle XVII es feren moltes modificacions: capelles laterals, elements façana sud-oest, etc. En aquesta campanya s'aprofitaren materials de la construcció anterior. El 1765 es construeixen els bancs del cor; el 1766, l'altar de Sant Eudald i el 1780, la làpida sepulcral dels Perera, entre d'altres obres. El campanar és obra ja del segle XIX, apreciable per la diferència amb el parament de la resta del conjunt.


Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer, castells, masies, monestirs , esglésies , ermites, capelles , oratoris,..., que en la seva majoria, avui s’esfondren davant la passivitat de tothom.

dilluns, 2 d’octubre de 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE CALONGE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

ANAR A ESTUDI és un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.html

De CALONGE trobava :

Els Germans de la Doctrina Cristiana , anomenat Colegio San Martín situat a la plaça de la Concòrdia, fou inaugurat el 22 de setembre de 1894 gràcies a la donació d’una finca propietat de Dominga Johera Patxot. Durant la Setmana Tràgica el 1909 cremaren l’escola i els germans fugiren per no tornar més. L’any 1936, després de 27 anys d’abandó, l’Ajuntament de Calonge compra l’edifici per instal•lar-hi l’escola pública llargament reivindicada.El projecte de reconstrucció i/o reforma és de l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960), signat a Girona el 24 de novembre de 1933. A partir però, de 1936 es càrrec de l’obra Joan Roca Pinet ( Girona, 19/08/1885 + Girona , 16 de gener de 1973 )
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Calonge&page=4&pos=34

Actualment, és la seu de l’Ajuntament.


Fons J. Fort. Autor desconegut. Colegio S. Martín principis del segle XX.


L’escola pública

Calonge el 1909 tenia 5 escoles, dues de propietat municipal i tres de propietat particular. Els calongins més grans encara recorden anar a l’escola del carrer S. Joan o de l’Educació, actualment seu de l’Arxiu Municipal.


Fons J. Fort. Autor desconegut. Grup d’alumnes i el mestre Jaume Vidal el 1900


Fons M. Darnaculleta. Autor desconegut. Festa escolar, 1916.

Les Germanes Carmelites

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

SANT PERE DE VACARISSES, O DE MOSSÈN SEBASTIÀ CODINA PADRÓS.

Tenim vers Vacarisses i el que fou el seu rector eximi fins a darreries de l’any 2016 mossèn Sebastià Codina Padrós una ‘ especial debilitat’ , com ho palesen, sense ànim d’ exhaustivitat algunes entrades al nostres blocs :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/11/tresors-de-vacarisses.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/12/que-en-sabeu-de-la-desapareguda-font.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/11/a-lombra-del-cingle-gros-de-vacarisses.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/sebastia-codina-padros-lart-dels-goigs.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-de-vacarisses-i-la-capella.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-de-lescola-publica-al.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-la-imatge-del-sant.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/vacarisses-els-rellotes-de-sol-del.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-de-les-dominiques-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/esglesia-de-la-mare-de-deu-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/capella-de-sant-antoni-de-padua-de-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/la-capella-de-sant-antoni-de-padua-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/04/vacarisses-mon-amour.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/el-bovet-vacarisses.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/vacarisses-finestra-de-montserrat.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/11/capella-de-la-marededeu-de-montserrat.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/03/vacarisses-videre-petrum.html

De l’església parroquial , de la que en fou constructor el mestre d'obres vacarissà Llàtzer Matalonga, sabem que Francesc Fajula i Pellicer (San Joan de las Abadesses, 13 de novembre de 1945), va ser l’autor de la imatge de Sant Pere que presideix l’altar major. I, Ramón Cuello Riera (Barcelona, 1939), de la imatge que des de la façana, de cara a Montserrat, ens recorda l’ofici del que va ser el primer bisbe de Roma.



Mossèn Sebastià Codina Padros, i el Jossep Olivé Escarré.

Des de la seva arribada a Vacarisses, mossèn Sebastià Codina Padrós, ha fet un excel•lent treball de formigueta que s’ha traduït en nombroses obres de millora: arranjament del campanar i col•locació de noves campanes, blanqueig i adobament de les façanes, restauració dels retaules i reposició de les imatges de Sant Pere, la que presideix l’altar, i la de la façana, ...

Els cognoms del mossèn, Codina ( pedra ), Padrós (a la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits), li son molts escaients, és, sense cap mena de dubte un home de la terra, a la que s’estima amb delit.

Alhora però, és literalment un ‘torró de sucre ‘ , això en portava a escriure en un dels posts que trobareu a la relació; tingueu especial cura amb el vostre rector vacarissencs, perquè és sense cap mena de dubte, un regal de Déu.

P/D

Tristament el dia 1 d’octubre de 2017, quan s’escrivia aquest post, les televisions, la xarxa, .., es feien ressò de l’actuació desproporcionada amb que es responia al desig de la ciutadania de manifestar-se democràticament.

Només es pot aconsellar en relació al danys materials provocats per aquesta actuació que per qui correspongui es faci inventari del danys materials, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici , i presentar denúncia.

En els cas d’agressions i/o lesions, caldrà portar la persona al cap i/o a l’Hospital i un cop atesa i amb el diagnòstic mèdic, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici i presentar denúncia.

divendres, 29 de setembre de 2017

IN MEMORIAM DEL QALAT DE SALLENT. PINELL DÉS EGLISES EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava les restes del qalat àrab que esdevindria castell de Sallent, del que resten únicament el basaments, i la meitat septentrional de la Torre de pedra de planta circular situada al cim d'un turó, damunt l'església de Sant Jaume.

La torre té una alçada d'uns 11 metres i està dividida en tres nivells. El nivell inferior no té cap cambra, es massís; al primer nivell es trobava la porta, de la qual es conserva el muntant dret, i al segon nivell hi ha una espitllera. El parament és de grans carreus ben escairats fent filades regulars.


El pla on es troba la torre estava fortificat i encara es conserven algunes restes de la muralla.


No s’endevina des d’aquí la ubicació de cap edificació similar amb la que aquesta torre pugues establir comunicació, i alhora que el bosc s’ha ensenyorit quasi totalment del territori, la solitud de la contrada és colpidora.

El Solsonès tenia 16.182 habitants al cens de 1857, i 13.313 a darreries de l’any 2016. La comarca ha perdut un 17.73% de la seva població

Solsona tenia 2.671 habitants al cens de 1857, i 8.914 a darreries de l’any 2016. La capital comarcal augmebtva en un 333,73% la seva població

Pinell des Églises tenia 1.142 habitants al cens de 1857, i 213 a darreries de l’any 2016. Pinell ha perdut un 81,35 del seu cens, com la majoria de les poblacions de la comarca del Solsonès.

Si el despoblament de la Catalunya interior es pot revertir, únicament serà possible fer-ho des d’una República

ESCOLA ELS PINS. CABRIANES. SALLENT. BAGES. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista : 
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvingut

Trobava a l'Hemeroteca : Que se apruebe el proyecto redactado por el arquitecto don Emili Porta Galobart (1901-1965) arquitecte municipal de Berga. Emilio Porta para la construcción por el Ayuntamiento de Sallent (Barcelona) de dos edificios, uno con destino a dos escuelas unitarias (niños y niñas) en Cabrianas, y otro para escuela unitaria de asistencia mixta con vivienda para el maestro en Cornet.


Des del coneixercatalunya.blogspot.com hem col•laborat amb l’edició de Manresa de Nació Digital, durant molt de temps de forma desinteressada, i ho continuaríem fent, sembla que dissortadament però, la història del Bages no els interessa i/o no ven.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, més enllà de recuperar la memòria històrica – que ja justificaria l’esforç - , cal mantenir viu el record de les facècies que es va fer contra Catalunya i els catalans, per evitar que ens ho tornin a fer. 

L’esforç bèl•lic que es va desplegar infructuosament contra els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, va suposar l’abandó en molts casos d’inversions en escoles, hospitals,... , aquest fet – que els feixistes coneixen prou bé – no els va deturar en la seva acció criminal que no ha rebut cap sanció – ni penal, ni política, ni social – fins al dia d’avui. 

 Entre 1904 i 1928 la parròquia de Cabrianes tenia assignat un vicari mestre, que feia classe als nens en una casa al costat de l'església. De les nenes de n'encarregaven les monges del Sagrat Cor. Després de 1928 l'Ajuntament assumí la instrucció pública i va llogar un mestre i un local, conegut com a Ca la Laia. El 1936 s'inaugura un nou col·legi amb dues classes i una sala per a treballs manuals, amb una estructura que encara es conserva pràcticament sense variacions. El 2004 es van celebrar els 100 anys de l'escola amb l'edició d'un llibre i una gran festa

Ens agradarà rebre imatges i dades dels edificis on s'impartia docència per part del Vicari, i de les Monges del Cor a l'email coneixercatalunya@gmail.com 

QUE EN SABEU DE LA IMATGE DEL SANT JOSEP DE MIDA ‘NATURAL’ DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VACARISSES?. VALLES OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava la imatge d’un ‘ presumpte’ Sant Josep situada a l’entrada de l’església parroquial de Vacarisses.


Crida l’atenció que no porta les claus a les mans com es costum a la iconografia d’aquest sant, sinó que les porta penjades d’una cadena al braç esquerra, m’expliquen que passada la comtessa bèl•lica que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la majoria d’esglésies no tenien cap imatge del seu patró, i que des del Monestir de Montserrat se’ls van cedir unes imatges que estaven situades al refectori dels monjos, que com en el cas d’aquesta, tenien la cara girada vers el lloc on presidia l’abat que segons la regla de Sant Benet, fa les vegades del Crist al monestir, des del moment que és designat amb el seu mateix nom.

No tinc clar però, quina advocació representa la figura.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CEMENTIRI DE VACARISSES I LA CAPELLA ETÈRIA DEL SANT CRIST. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Tenia ocasió de veure gràcies a una de les meravelloses maquetes del Sebastià Codina Padrós - que s’exposen a l’església parroquial, a l’espera de trobar un aixopluc definitiu - com devia ser fins a les darreries del segle XIX el cementiri de Vacarisses, situat al costat del temple parroquial que presideix l’Apòstol Sant Pere.


Em traslladava posteriorment al fossar municipal, amb una curiosa forma absidial, dins de la qual, s’endevina l’enclavament eteri de la capella del Sant Crist.





Em cridava l’atenció una làpida situada fira de la zona de nínxols.


En alguns nuclis rurals encara he tingut ocasió de sentir, de vius som de ..., i de morts de ....., l’expressió fa referència a una doble pertinença, pel que fa al pagament d’impostos, el mas i/o la casa pertany a una població, i per a les qüestions religioses , inclòs l’enterrament, pertany a una parròquia situada en una població diferent. El cas de Vacarisses és del tot extraordinari, la població malgrat trobar-se inclosa al Vallès Occidental, depèn del Bisbat de Vic, de vius al Vallès Occidental, de morts a Sant Pere de Vacarisses.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 28 de setembre de 2017

EL PONT DEL GAT UNA CASA AMB HISTÒRIA I BONA CUINA. MONISTROL DE MONTSERRAT. ENTRE EL BAGES I EL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Dinàvem esplèndidament al restaurant el Pont del Gat de Monistrol de Montserrat, el Josep Olivé Escarré, el Sebastià Codina Padrós, el Josep i l’Antonio.


Ens fèiem explicar la història que hi ha al darrere del nom de la casa – sempre, sempre, sempre, hi ha una història - , en aquest cas fa referència al pont que cobreix un dels barrancs que baixa de la muntanya, sobre el que està situada la C-55.

No és visible l’ull del pont per la intensíssima vegetació, ens expliquen que ocasió dels terribles aiguats del 10 de juny de l’any 2000 l’aigua saltava pel damunt, i feia intransitable la C-55. Sembla que – com quasi tot a Catalunya – és una qüestió de ‘competències’, i l’un per l’altre la llera sense desbrocar.


Intentava retratar-lo des del costat del riu Llobregat, i desistia finalment de fer-ho, no em quedava clar en quin dels costats està més espessa la vegetació.

El gat que retratava des de l’aparcament és perfectament identificable amb uns prismàtics des del indret on surt l’aeri de Montserrat, situat escassament a un quilòmetre.


En aquest enllaç podeu tenir una visió millor del gat :
http://posatlesbotes.blogspot.com/2014/04/el-gat-i-el-tron-de-lespasa.html

Antonio Mora Vergés

dimecres, 27 de setembre de 2017

EL ROMÀNIC OBLIDAT. IN MEMORIAM DE SANT ESTEVE DE RAMELLS. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONES. LLEIDA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat, situa la seva edificació entre els segles XII i XIII, això la situa dins l’ampli catàleg del ‘Romànic oblidat de Catalunya’.

Quan a la descripció ens diu ; edifici d'una nau coberta amb volta de canó, actualment esfondrada. L'absis, a llevant, és semicircular i està obert amb un simple plec. A l'interior, l'arrencada de la volta està marcada per una imposta. A banda i banda de l'absis s'obren unes capelles amb forma de fornícula. Al mur de migjorn es van construir dos contraforts.





El parament és de carreuons perfectament tallats, disposats regularment.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1354_SEsteveRamells/SEsteveRamells.htm

https://elromanic.wordpress.com/2017/09/15/sant-esteve-de-ramells-o-de-coins-pinell-de-solsones/

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-esteve-de-ramells-01.html

Dissortadament el patrimoni històric i/o artístic es troba massa sovint en mans privades, i la seva documentació depèn de l’activitat privada, i en els cas concret de Pinell des Églises, no va rebre mai la visita del Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929)

Intueixo però, que l’església encara tenia culte a la dècada dels 60 del segle XX, i que l’abandonament que ara pateix devia començar al voltant dels any 80, quan la població minva de forma exponencial. En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), també per descomptat, qualsevol persona i/o entitat es pregada de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim ramells, és una forma plural de ram, que pot tenir el significat de `pom o penjoll de fruits’. Un ramell de raïm. Avui aquest un indret de secà, no podem però, descartar de forma apriorística que al segle XII i XIII fos aquesta una terra feraç.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!
" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya una política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura.

LA DESOLACIÓ DE GISPETS. PARRÒQUIA DE MIRAVÉ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que es tenen noticies de la casa al segle XI.

Vegeu , 31 de 113 de :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf


Avui l’edifici està en estat de quasi ruïna.

Ens agradarà tenir noticies d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Les primeres noticies documentals del lloc de Sant Climenç són del 1199 quan Ponç de Pinell donà a Guillem, espòs de la seva filla, els castells de Pinell, Miravé i "Sancto Clemente".

La biografia de Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere, té força llacunes, malgrat que a diferència dels seus dos predecessors, Climent és el primer bisbe romà del qual es tenen notícies històriques fiables

Com a pare apostòlic, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes, a més que se'l considera màrtir. La seva festa se celebra el 23 de novembre en l'àmbit catòlic i protestant, el 25 de novembre en l'àmbit ortodox oriental, i el 8 de novembre en l'Església copta.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Climent_I

https://es.wikipedia.org/wiki/Clemente_de_Roma

Quan a la descripció de l’edifici patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una nau amb absis rodó. La nau està coberta amb volta de canó i té dos arcs torals i un arc presbiteral, tots de mig punt. El mur sud ha estat buidat amb grans arcs per donar pas a una nau que es va construir l'any 1932 s'obre l'antic cementiri. Al segle XVIII, es va obrir el mur entre l'arc toral i el presbiteral per donar accés a la nova sagristia.


A la façana principal es troba la porta d'entrada, que imita el romànic, i una finestra en forma de creu. El parament és de carreus en fileres. L'absis està decorat amb una gran cornisa. Finestra al absis de doble esqueixada i d'arc de mig punt format per dues dovelles: clau i contra clau i dues grans pedres acabant de formar l'arc.


Retratava el interior des dels cristalls que cobreixen les finestres de ventilació.

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/4793/esgl/sia/sant/climenc/solsones

Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura.

No trobava cap esser humà per a preguntar-li si la dita Casa Mestre, havia acollit les escoles públiques de Sant Climenç en algun moment anterior a la dictadura franquista. La casa que acull avui un restaurant obre únicament els caps de setmana.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-les-escoles-de-madrona.html

Properament publicarem les Escoles de Santes Creus, a la parròquia homònima.

Tinc clar que aquí, com per arreu de Catalunya, foren els preveres, rectors i/o vicaris, els que ensenyaven les primeres lletres, en la llengua catalana, ‘escolà’, fa tant referència al que va a escola, com al que ajuda al sacerdot a l’altar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Maldava per completar la relació d’edificis religiosos del terme de Pinell des Églésies, sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/qe-en-sabem-de-la-capella-de-santa.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-sant-ermeter-de-la-masia.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/ladvocacio-de-la-capella-de-la-masia.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/qe-en-sabem-de-la-capella-de-santa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/identifiqueu-com-sant-cosme-i-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-sant-joan-de-vilardagapinell.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-sant-antoni-abat-de-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-la-capella-de-sant-josep.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/esglesia-nova-de-sant-pere-madrona.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/antiga-esglesia-parroquial-de-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/antiga-esglesia-parroquial-de-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-llorensllorenc-i-la-seva.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memorian-de-lesglesia-de-lascensio.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-ladvocacio-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/12/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/esglesia-de-sant-climenc-de-solsones.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-la-codina-i-capella-de-sant.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-pere.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-des.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-romanic-oblidat-in-memoriam-de-sant.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/09/ermita-de-santa-maria-del-puit-i-de.html

....

Si sabeu d’algun mitjà català que publiqui en llengua catalana , i que pugui estar interessat en aquest tema , agrairem infinitament que els hi feu arribar amb prec de publicació.

Gràcies.

Si us agrada compartiu-ho almenys amb dues persones més

Catalunya us ho agrairà.

QUE EN SABEM DE LA CAPELLA DE SANTA MAGDALENA DE LA MASSANA?. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

El Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-santa-magdalena-01_20.html

Explica que la Capella de Santa Magdalena es troba gairebé adossada a la casa Massana.


Fotografia de Lluís Codina Vilà

No en diu res a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Tampoc a 110 de 113 :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Ni a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

En demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), a ajuntament@pinelldesolsones.cat , i per descomptat urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que en tingui coneixement li agrairem que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Aquesta advocació de Santa Magdalena – de la que son particularment entusiasta – la compartien a Pinell des Églises :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/qe-en-sabem-de-la-capella-de-santa.html

La capella de la Sa Tor, o Sator ( la Torre), dita avui Setó, que publicarem properament.

Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura

dimarts, 26 de setembre de 2017

IDENTIFIQUEU COM SANT COSME I SANT DAMIÀ LES IMATGES QUE ACOMPANYEN A SANT MAMET EN LA SEVA CAPELLA A LA MASIA CODINA, PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

De la capella de Sant Cosme i Sant Damià de la Codina, no n’hi ha dades enlloc :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17509

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

A la capella de Sant Mamet de la Codina:
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/23784/masia/codina/capella/sant/mamet

Hi ha dos imatges que acompanyen a la del sant de la casa, les identifiqueu com Sant Cosme i Sant Damià?.


Fotografia de Cuadrench - Carol

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

CAPELLA DE SANT JOAN DE VILARDAGA.PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

De la Capella de Sant Joan, de la masia Vilardaga, de la parròquia de Pinell, al terme de Pinell des Églises, a la comarca del Solsonès, no en trobava cap dada a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Si però a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf


Fotografies del Catàleg de masies.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que al segle XVI s’esmenta Vilardaga, i la capella del Sant Joan és del segle XVII.


http://t.naciodigital.cat/naciosolsona/index.php?id=4223 21/06/2012
PINELL
Sant Joan- Aquest dissabte, 23 de juny, a les 7 de la tarda, a la capella de Vilardaga, Missa de Sant Joan. No hi ha missa a Madrona.

No en trobava cites posteriors, sou pregats de fer-nos saber si encara té culte, i en qualsevol cas de fer.nos arribar imatges del exterior i del interior, si és possible, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap..

IN MEMORIAM DE SANT ANTONI ABAT DE LA MASIA EL BANCAL. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que la masia data del segle XVIII, a la capella figura 1792. Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer castells, masies, convents, esglésies, ermites, capelles i oratoris.

De la petita història de la casa en trobareu dades a :
https://hostals.blogspot.com.es/2014/09/hostal-del-bancal-de-larc-pinell-de.html

Quan a la descripció :
https://lh5.googleusercontent.com/--cBO7wVtj3U/Tinhw73c3HI/AAAAAAAAAgs/wMSTOUVZrOA/s1600/Bancal-Fitxa%252520POUM.jpg
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17530

Adossat al costat esquerra de la casa hi ha la capella d'una nau amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. la porta principal és d'arc rebaixat, per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, hi ha un petit campanar d'espadanya d'un ull.

Les imatges les devem al Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Pinell%20de%20Solson%C3%A8s



http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-antoni-abat-01.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 25 de setembre de 2017

LA TINA/BASSA/POU DE GLANS DE LA MASIA SETÓ. PARRÒQUIA DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

En ocasió de retratar la capella de Santa Magdalena de la masia Setó, a la parròquia de Sant Climenç, al terme de Pinell des Églises, coincideixo amb la tesis de mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014) , en el sentit de que evoluciona des del topònim Sator o Sa Tor , amb l’article salat del català anterior a 1714, que s’intentarà eliminar des d’aquella data a sant i fetge, ‘ la torre’; advertia una construcció de pedra seca, amb escales, de la que no se’n diu res al Catàleg de masies, 72 de 113 :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf


Havia documentat a la masia de Rexach al terme de d’Olost, a la comarca natural del Lluçanès, el que s’anomena alli, una ‘tina de glans’ : explicava d’aquella que es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.

Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes/alzinars , utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).

Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes/alzinars que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda/alzinar.

Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.

El pla de la capella de Santa Magdalena està literalment encatifat de glans, això venia a reforçar la meva hipòtesis, que voldria però confirmar amb els propietaris de la casa. Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JOSEP DE LA MASIA CASTELLANA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

Llegia a Patrimoni Gencat en relació a la capella de Sant Josep de la masia Castellana; edifici de planta rectangular amb coberta a dos aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'entrada és d'arc rebaixat amb una motllura llisa que l'emmarca, per sobre hi ha un òcul i la façana està rematada per un campanar d'espadanya d'un ull. El parament és de pedra irregular coberta amb arrebossat excepte les cantoneres que són grans carreus ben tallats i de pedra vista.

Mossèn Antoni Bach Riu ( 1917 + Solsona, 31.10.2014) explica que la capella s’aixecava l’any 1857.
https://lh5.googleusercontent.com/-wCBizLkACu0/TiUmu3u88AI/AAAAAAAAALc/zpOmC_dtyCc/s1600/Castellana-Fitxa%252520POUM.jpg

Gràcies al Lluís Codina Vilà, autor entre altres del bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-josep-01.html


Tenim una imatge exterior de la Capella.

En ocasió de documentar l’esfondrada església de l’Ascensió, teníem noticia de que algunes de les imatges foren traslladades a la capella de Sant Josep de la Castellana.


Fotografia de l’Isidre blanc

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Properament publicarem ‘ la masia de les Cots i la seva capella de Sant Francesc’ de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació, d'Assís?, de Paula?, de Sales?, de Borja?,...

Ens calen imatges i dades de :

Viladarga. Capella de Sant Joan. Parroquia de Pinell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-sant-joan-de-vilardagapinell.html

Sant Jaume de Rossells. Parroquia de Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Rossells

La capella de Sentmer, a l'enclavament de Sant Mer. Parròquia de Madrona i terme de Bassella a l'Urgell sobirà.
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/11/goigs-la-mare-de-deu-de-sant-mer-ermita.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-la-mare-de-deu-de-sant-mer.html

La capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la Codina.

Sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.

dissabte, 23 de setembre de 2017

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT PERE. MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església NOVA de Sant Pere de Madrona, reconvertida ara segons patrimoni Gencat en ‘ Santa Madrona’. El topònim , repetit en altres llocs de Catalunya, vindria a designar un lloc en un vessant d’on baixen/baixaven aigües, o vora una font en terra d’aiguamolls . Madrona, al terme de Pinell des Églises, està prop de la Salsa de Bassella.
https://www.google.es/search?q=bassella,+mapa&rlz=1C1AOHY_caES708ES708&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj-pealhrvWAhXIh7QKHaAGAVgQ_AUICygC&biw=1280&bih=709#imgrc=tXUvixs5871zeM:

Quan a la descripció ens diu que és un edifici de tres naus, cobertes amb voltes de canó, i amb teulada a doble vessant , aixecada entre el 1771 i el 1776 pel mestre Jaume Fornell, de Tentellatge. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Hi ha sis altars laterals. Les pintures murals que adornen les parets que representen els dotze apòstols. http://turismesolsones.com/punt/esglesia-barroca-sant-pere-madrona/

La façana té una forma molt allargada, fet que es remarca per dos pilastres que recorren tota la façana i el campanar que sobresurt per la dreta de la façana. la porta principal és d'arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres que aguanten un entaulament amb formes recargoles i on es troba una fornícula; per sobre hi ha una rosassa. El campanar és de planta quadrada però a la part superior té forma octogonal; les finestres on s'allotgen les campanes són d'arc de mig punt i la teulada és a quatre vessants.


No podíem accedir al interior de l'església, on llegim que hi ha un banc del segle XIX, en bon estat de conservació. Dintre de la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès. A la part posterior de l'església si troba el cementiri.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html

A l'edificació de l'església es va adossar l'any 1787 per mitjà d'un pas elevat, la casa que feia les funcions de rectoria. Actualment serveix per fer colònies.

Al presbiteri de la nau central trobem pintures murals del segle XIII-XIV en un estil transitori entre el romànic i el gòtic.

Enllaç als Goigs de Santa Madrona que es venera en aquesta església :
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/santa-madrona/

Al Concili de Trento l’església catòlica, apostòlica i romana, es configurava com una ‘multinacional’, molts segles abans que aquest concepte ens fos conegut i familiar.

De la seva gran influència en son prova irrefutable el gran nombre d’ermites, capelles i oratoris que encara avui es poden veure a les masies catalanes. Pinell des Ëglises n’és una molt bona mostra.

El posicionament de la Jerarquia en favor dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, i el menyspreu vers la voluntat popular que havia donat el govern a la República, estan a la base de la ‘desafecció religiosa’ que es constata avui.

A dia d’avui 23.09.2017 la Jerarquia encara no ha badat boca en relació a la situació que es viu a Catalunya, a nivell personal, molts preveres, religiosos i religioses però, han signat una declaració a favor del referèndum de l'1 d'octubre:
http://www.ccma.cat/324/capellans-i-monges-de-catalunya-signen-a-favor-de-les-llibertats-i-el-referendum/noticia/2810328/

Europa l’any 1936, amb l’excepció d’Alemanya - que volia provar el seu armament- i d’Itàlia que enviaven tropes a lluitar contra la República, s’abstenia d’intervenir en una ‘qüestió interna’, França aprofitaria la derrota dels republicans per humiliar-los, robar-los i finalment permetre que Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fos lliurat als revoltats victoriosos que l’afusellarien en nom de Déu.

Moltes persones tenen els ulls tombats en direcció a Europa esperant la seva intervenció, està clar que la ciutadania d’arreu està majoritàriament en contra del us de la força per evitar un referèndum, tant, almenys per a mi, com que els que ‘remenen les cireres’, aquí, i allà, son nets i/o besnéts dels actors d’aquella tragèdia que es perllongaria des del 18 de juliol 1936 fins al 8 de maig de 1945. M’agradaria, moltíssim, equivocar-me.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE MADRONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Ens explicaven a Sangrà on ens aturàvem per retratar la capella de Sant Ermeter, que la quitxalla anava a l’escola al petit nucli existent al costat de la nova església parroquial de Sant Pere de Madrona.

No en fa cap esment la fitxa 16 de 113 del Catàleg de Masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Tampoc llevat d’error al Catàleg de protecció del patrimoni :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

Si la fotografia no es correspon amb l’edifici que aixoplugava l’escola ou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , fent-nos arribar la imatge ‘correcta’.


Dissortadament les escoles no han estat mai una prioritat per al protofeixisme, ni per al feixisme, ni per descomptat per la ‘democraciola’ que ens feia somniar l’any 1978 que per fi assoliríem la llibertat i la democràcia.

No havíem pogut dinar a Cal Mestre de Sant Climenç, que obre bonicament els caps de setmana, i on volia ultra provar la seva cuina – de bona fama – preguntar si el nom de la casa té relació amb el seu ús com escola; ens tocava anar fins a Solsona on mentre dinàvem al restaurant Gran Sol, la televisió oferia imatges de l’entrada de la Guardia Civil als edificis de la Generalitat de Catalunya, els comentaris que es sentien al menjador, no son per a reproduir-los. En el meu cas, la situació em recordava, val a dir que amb nostàlgia – tots érem mes joves - els temps en el que La Trinca, feia popular la seva cançó Califa : https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

A un país oriental hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo"
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.

I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.

El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.

I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si l"apreten" els cordons.

Però el califa sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat l'article vint-i-sis...

Califa ! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa ! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa ! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.

- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica de l'Empordà ...
- Ei ! I que diu l'article vint-i-sis ?
- Vostè és tonto, oi ?

Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.

- Ep ! I el poble ?
.
Al poble que el donin pel ...
shubi dubi vava
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül.

A... mén ...


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Necessitem la col•laboració de TOTS els catalans en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades de les escoles on anaven els vostres pares / avis / besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.