divendres, 30 de desembre del 2016

SANT BARTOMEU DEL BASSET O DEL PORTELL. CRESPIÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

No tenia ocasió d’accedir fins a l'ermita de Sant Bartomeu dit Basset o del Portell – al hivern les hores de llum son poques - ; llegia a patrimoni Gencat que l’accés és fa des de la plaça Major de Crespià. Al costat de ponent, surt un camí pedregós que enfila fins al dipòsit municipal d'aigua. Aquí hi ha de nou una senyalització, vers un camí que voreja el curs del Fluvià, pel Puig Portell. Finalment, s'arriba a un camp de conreu davant del qual hi ha un serrat cobert de bosc, on hi ha l'església de Sant Bartomeu. Un camí a peu hi condueix en 5 minuts.

Església antigament d'una nau, de capçalera semicircular i amb dues capelles laterals en el transsepte. La base del mur de la façana occidental, com els vestigis de la porta d'accés, corresponen a una reforma tardana dels segles XVI-XVII. L'església no conserva la seva coberta. Al centre de l'absis s'identifica part d'una finestra de doble esqueixada. L'absis s'obre a partir d'un plec doble en degradació. La capella septentrional del transsepte és la més ben preservada. S'hi pot veure l'arrencament de la volta de mig punt, una finestra d'una esqueixada amb llinda d'arc retallat i una obertura rectangular esbiaixada. La capella meridional evidencia una coberta de volta amb un cos afegit, avui difícil de veure entre l'espessa vegetació. Segurament es tractava d'una sagristia. Entre el transsepte i l'inici de la nau es conserva la base de l'arc toral. L'aparell no és del tot homogeni en tota l'obra d'origen romànic, majoritàriament però, són carreus de travertí ben tallats i repicats, disposats en filades.

Les característiques constructives de Sant Bartomeu mostren una obra romànica avançada de finals del segle XII o XIII. Francesc Montsalvatge Fosas ( Olot, 1853 + Girona, 1917) la va identificar com Sant Bartomeu de Basset, topònim citat en un document de 1397.

L’any 1514 la trobem citada en les actes de visites pastorals i ja a mitjan segle XVI era en ruïnes i per aquest motiu fou reconstruïda entre els anys 1557 i 1573.

Se sap que l'any 1661 un ermità en tenia cura conjuntament amb el Santuari de Sant Miquel de la Roca.

El 1776 es mantenia dempeus, l'any 1828 però, consta com a totalment derruïda.

Els anys 1982 i 1983 es dugueren a terme en l'església uns camps de treball per tal de desenrunar el seu interior.
Foren recuperats alguns elements originaris de l'església romànica.


Fotografia de Lluiscanyet

Encara em fa somriure l’afirmació que ens feia una persona amb ínfules de savi ‘ aviat no sabreu on anar’. stulti tacebit!

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CAMÓS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins al veïnat de la Vall de Matamoros, a Camós, a la comarca del Pla de l’Estany.

Volíem retratar l’església de Santa Maria de Camós , de la que ens diu patrimoni Gencat, edifici d’na sola nau de planta rectangular amb un cos afegir a la part posterior i el campanar, segurament també sobreposat, de planta quadrada. A la façana principal hi ha un portal rectangular amb un arc apuntat i una escalinata d'accés. El campanar presenta finestres amb arcs apuntats. A l'interior es conserva una porta tapada d'estil renaixement amb capitells d'estil jònic. Són interessants la pila d'aigua beneïda amb columna estriada i la pila baptismal.



L'any 1058 l'església fou cedida al bisbat.

En altres fonts trobava : la primera notícia que ens n'ha arribat data del 1359 en què s'esmenta en el traspàs d'uns terrenys propietat de l'abat de Banyoles. El 1362 apareix en el «Llibre Verd» de la catedral de Girona amb el topònim «Sancte Marie de Camonibus». L'any 1372, s'inclou dins d'una relació d'esglésies contribuents a l'estat de Pere III. A partir del 1658 es conegué popularment com a capella de Camós de Santa Teresa, fent referència a l'altar dedicat a aquesta santa i consagrat al culte pel pare dominic Vidalà. Ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Vidalà, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El temple ha sofert importants modificacions, sobretot a l'any 1906. És d'origen romànic, de l'antiga església però, només es conserva un mur a migdia i una finestra de doble esqueixada.

No trobava cap persona per a preguntar-li, on era l’escola abans de la dictadura franquista, recordeu que a les rectories, si més no de Catalunya , s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú insistir en que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana – el mal dit ESPAÑOL, és una entelèquia - se’ls anomena MONAGUILLOS.

Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.


Qualsevol dada relativa a l'església de Santa Maria , i/o al topònim Camós, sou pregats d’explicar-nos-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al petit nucli on està l'ajuntament de Camós no hi ha cap església, els fidels s'havien de desplaçar fins a Santa Magdalena de Noves, o Sant Vicenç de Camós

dijous, 29 de desembre del 2016

TORRE DE PUJALS DELS CAVALLERS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Havia retratat l’església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers, i pensava que TOTS ELS EDIFICIS d’aquest petit nucli mereixerien ser retratats, ho feia però, únicament amb la façana del mas Reig de la Torre, també dit de Pujals, de la que patrimoni Gencat ens diu; construcció de planta rectangular. Parets portants de maçoneria amb carreus a les cantonades i algunes obertures. Destaca del conjunt la torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües, situada a la banda dreta. A l'accés principal hi ha una porta dovellada, i una finestra gòtica d'arc conopial amb arquets i impostes ornades. Els sostres són fets amb cairats de roure.


Sembla que la família noble dels Pujals hauria viscut en aquest edifici. Segons l’ historiador mossèn Lluís Gonçaga Constans i Serrat (Banyoles, Pla de l'Estany, 1 de novembre de 1901 - 16 de juliol de 1955), "la Torre" és documentada des del segle XI fins el segle XV. L'actual construcció conserva algunes estructures del segle XV i presenta alguns afegitons i reformes considerables.

Inicialment hauria estat propietat dels Pujals, més tard dels Foixà i durant el segle passat de la família Galibern de Torroella.

A principis del segle XIV hi hagué a Girona un Canonge de la Seu, amb el nom de Dalmai de Pujals, que té el sarcòfag al claustre de la Catedral. També n’hi ha un altre anomenat Joan de Pujals.

La masia ha estat recentment restaurada.

No trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CUGAT DE RAVÓS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El sol declinava ràpidament quan retratava al Josep Olivé Escarre, davant de la fàbrica impressionant de l’església parroquial de Ravós, avui terme de Cornella del Terri, a la comarca del Pla de l’Estany.


Patrimoni Gencat ens explica que el temple s’integra dins del recinte del castell de Ravós del qual en va ser la capella, formant part del tancament del clos per la banda de ponent. És un edifici d'un sola nau i absis semicircular amb bandes i arquets llombards. Al costat esquerra de la nau hi ha una capella del segle XVIII que va servir d'accés al temple durant molts anys. La construcció de la sagristia és moderna. L'interior del temple presenta una volta de canó lleugerament apuntada amb quatre arcs torals fets amb carreus. Les parets interiors de la nau són rematades amb una senzilla cornisa de pedra amb motius ornamentals i figuratius. La façana sosté el campanar de planta quadrada i coberta piramidal. A la volta del presbiteri es conserven unes pintures romàniques de l'anomenat Mestre de Ravós del segle XIII que representen el Pantocràtor i els quatre evangelistes amb els símbols del sol, la lluna i dos àngels.

Es conserva el forrellat de ferro forjat de la porta de l'església antiga. La fusta és de xiprer, el pany es veu apedaçat i clavat diverses vegades. El forrellat, molt senzill, no té més ornamentació que les tres incisions d'una de les anelles que el subjecta al batent.

A la nau hi havia una trona esculturada que es destruí ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, acció criminal que els guanyadors qualificarien de ‘Guerra Civil’, i fins de ‘Cruzada’, durant la PAX FRANQUISTA fou burdament reconstruïda.

Aquest nucli era esmentat amb la forma llatina "rogationibus" des de 1144 i l'església i el castell eren propietat del Capitol de Girona i s'hi anava en peregrinació a fer-hi les seves rogatives en temps de calamitats.

Quan al topònim Ravós, com el seu homònim de l’Empordà sobirà, defensem que deriva del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ ràpids fluvials’. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

No agrairem mai la decisió de Felip V, de barrar l’accés a l’Administració als catalans – llevats d’aquells que havien col•laborat a les seves files, com faria segles desprès l’inefable Franco ), això ens ha comportar un veritable caos, tant en la toponímia, Rabós/Ravós, com en els cognoms de molts ciutadans, Ferrer/ Farré/ Ferré,..., la derrota ens portava una munió de persones ‘grises’, convençudes de que el bon Déu, només s’estimava la llengua castellana, i fins en alguns àmbits, es defensa la hipòtesis, que en matèria de llengües, no regeix allò ‘d’infinit’ i que únicament entén l’ idioma castellà . Ni la pèrdua de les colònies, ni la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, els han fet canviar d’opinió; dissortadament l’església catòlica, sota la ‘direcció’ de Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) abraçava el nacionalcatolicisme – que tenia molt de NAZI, i res de catòlic - , i feia ‘tabula rasa’ de Crist i les seves ensenyances, i en això estem,oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara- , és feina de TOTS.

No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista. La despoblació de la Catalunya interior, és un dels GRANS problemes que haurà de corregir la República Catalana.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

dimecres, 28 de desembre del 2016

JOSEP RENOM COSTA. DEL SANTUARI DEL COLLELL [GARROTXA] AL MERCAT CENTRAL DE SABADELL [VALLÈS OCCIDENTAL]

Tenia ocasió de visitar el Santuari del Collell, a l’antic municipi del Torn, avui integrat a Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa.



És obra del sabadellenc Josep Renom Costa ( Sabadell, 22 de novembre de 1880 + Sabadell, 11 de març de 1931)


Feta en col•laboració amb Joaquim Masramon de Ventós (Olot, 1910-Girona, 1987.


Va ser inaugurat l’any 1949, la consagració solemne tindria lloc l’any 1952, i el 25 d’octubre del 1953 es va fer la coronació canònica de la Verge.

Està clar que les obres es perllongaven com a conseqüència del conflicte bèl•lic, el que no trobo explicat enlloc , és la causa que va portar a la seva construcció, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


També el Mercat Central de Sabadell, Josep Renom Costa, tenia un ‘especial talent’ per construir espais grans i fer-los alhora acollidors i fins entranyables.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 27 de desembre del 2016

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU. CORNELLÀ DEL TERRI.PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Ens envoltaven els gossos de la casa veïna, quan retratàvem l’església de Sant Andreu, avui terme de Cornellà del Terri, patrimoni Gencat ens diu, edifici romànic d'una sola nau i absis semicircular amb accés lateral i porta amb arc de mig punt decreixent. Les parets són construïdes amb carreus de diferents mides i les dues laterals són acabades a la part superior amb una senzilla cornisa de pedra, on s'inicia la coberta.


El campanar es troba descentrat respecte l'eix de la nau i fou construït amb maçoneria a començaments del segle XV. S'hi accedeix per una escala lateral exterior.

Al centre de l'absis, per la part interior, hi ha un baix relleu amb la figura d'un àngel en posició horitzontal. La ferramenta de la porta d'accés és d'origen romànic. Es conserven restes d'un rellotge de sol pintat a la part superior de la façana de migdia.


L'església és esmentada el 1092 en el testament del noble Bernat Joan. Presenta moltes restes del romànic del segle XII.

Segons consta en un pergamí que es conserva íntegre al Museu Diocesà de Girona el 1407 fou consagrat novament aquest temple després d' haver-se construït el nou campanar.

No ens era possible accedir al temple, tampoc trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Sant Andreu, i ens cas afirmatiu on es feien les classes. Els gossos ens vigilaven constantment sense però, limitar-nos els moviments. Tenia la sensació de que ‘sabien’ que volíem fer una tasca ‘bona’ per aquest edifici monumental.


És bo recordar que ; A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.

Als que han permès i/o propiciat el lamentable estat en que es troba el patrimoni històric de Catalunya, felicitats, a ells, als seus fills, nets i família tota. Esperem i desitgem que la seva ‘tasca’ no quedi en l’oblit.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA LLOGAIA. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L'ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Definiria la solitud que hi havia a Santa Llogaia, quan aturàvem el vehicle, el Josep Olivé Escarré  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de Maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés ( l'Argentera, 1.1.1951) , com a ‘paorosa’.

Patrimoni Gencat
ens diu de l’església Santa Llogaia, avui terme de Cornellà del Terri; edifici romànic de nau única. La planta és de forma rectangular amb absis i quatre capelles laterals de construcció posterior. Les parets portants són de maçoneria amb carreus a les cantonades. A les façanes apareixen restes d'arrebossat. La nau és coberta amb una volta de canó de pedruscall, a sobre hi ha la teulada feta amb cairats, llates i teula àrab, és a dues vessants. El ràfec és de tres fileres, combinació de teula i rajol pla. La porta d'accés és d'estil renaixentista i està emmarcada amb carreus i llinda de pedra d'una sola peça tots ells emmotllurats. A la part central de la llinda hi ha una fornícula amb la imatge. El campanar és de planta quadrada amb obertures en forma d'arc de mig punt a la part superior i coberta de teula a una vessant. Les parets interiors estan recobertes amb pintures imitant carreus i medallons, possiblement del segle XVIII.

Porta renaixentista, la llinda és de pedra calcària d'una sola peça, motllurada. Al centre presenta una fornícula renaixentista esculpida a la pedra i ocupada per una imatge, possiblement de Santa Llogaia. Els brancals són fets amb carreus de pedra calcària de diferents mides, també motllurats.

Hi ha una inscripció: ANTONI. BATLLE. ME. FECIT. ERE. OBRES. IOA. MILA. ALS. ILA. Y. MER. SOLER.

A la fornícula i sobre la imatge hi ha l'any 1584.

Originàriament l'edifici era romànic, ha estat però , molt modificat al llarg dels segles. L'any 1528 es va construir el cor i es va cobrir la torre. El 1545 es va recobrir l'església. El 1556 s'erigí l'altar de la Verge Maria a on, el 1558, s'hi va col•locar un retaule pintat per Vicenç Sabrià de Girona. A l'interior es conserva una pila baptismal romànica.

En el seu interior hi havia una creu d'estil plateresc, un reliquiari d'argent i un encenser, tots tres del segle XVI. Del segle XVIII hi havia una creu, una custòdia d'argent en forma de sol i un calze molt elaborat. Totes aquestes peces actualment es troben al Museu d'Art de Girona


No és possible accedir al temple, perquè la porta de ferro que comparteix amb el fossar està tancada. No trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Santa Llogaia, i ens cas afirmatiu on es feien les classes.

És bo recordar que ; A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , ' posar  en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

El Josep Maria Viñolas Esteva, publica els Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-santa-llogaia-leocadia-santa.html

Que Santa Llogaia elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!


dilluns, 26 de desembre del 2016

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LES OLIVES. SANT ESTEVE DE GUIALBES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Costa retratar l’església parroquial d’Olives, a l’antic terme de Sant Esteve de Guialbes, inclòs avui al de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany.



Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular i coberta a dues vessants. Interiorment s'estructura en una sola nau, amb afegits laterals i absis semioctogonal. L'accés a l'interior es realitza a través d'una façana veïna. La torre campanar és situada sobre la façana lateral contrària a la porta d'entrada. Presenta planta quadrada i coberta piramidal, a la part superior de cada façana hi ha una obertura en forma d'arc de mig punt.

Consta que existia una església al segle XII, l'any 1197 va ser transformada en col•legiata.

Durant el segle XV, a més de l'altar major dedicat a Santa Maria, n'hi havia un altre dedicat a "Santiago el Mayor".
Va ser secularitzada l'any 1592 i l'any 1606 va ser tornada a la Seu de Girona.

Durant el segle XVIII va ser reedificada.

L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, va ser destruït el retaule gòtic (segle XVI) dedicat a Santa Úrsula, que s'ha pogut reconstruir posteriorment.


Fotografia del exterior de 1987. Autors: Castells i Llavanera, Ramon Maria / Casanovas i Voltà, Maria

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. PUJALS DELS PAGESOS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L'ESTANY . GIRONA. CATALUNYA

Quan ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, al ‘petit puig’ que dona nom a Pujals dels Pagesos, avui al terme de Cornellà del Terri, em tornava a fer uns pregunta que corseca, com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular, amb finestra bicònica i cornisa de pedra emmotllurada, d'estil romànic amb volta apuntada. Es conserven les restes de l'antic campanar d'espadanya sobre l'arc triomfal. També es conserva un arc formeret. La porta presenta tres arcs semicirculars en degradació. Una bona part de la fàbrica de les parets és de carreus ben tallats. En el segle XVIII es va reformar el temple amb la construcció complementària de dues capelles a cada banda. L'actual campanar fou construït en el segle XIX, és de planta quadrada i rematat per una cúpula i una creu de pedra.


Queden restes de l'antic campanar d'espadanya damunt de l'arc triomfal, visibles des del petit fossar que hi ha al costat esquerra de l’edifici.


En les visites pastorals del segle XIV consta que a l'església hi havia un altar dedicat a Santa Maria. En ell hi havia una imatge del segle XIV de la Verge amb el Nen, que es va conservar fins a principis del segle XX segons explica Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) que inclús en va publicar una fotografia.

L'any 1420 en una visita del bisbe de Girona, Andreu Bertran ( Valencia + Barcelona , 15 de juliol de 1433) va ordenar que es construís un sagrari. Al segle XIV la parròquia tenia dos capellans.

Andreu Bertran ( Valencia + Barcelona , 15 de juliol de 1433) va ser 14è President de la Generalitat de Catalunya

A la banda esquerra de la porta hi havia una ossera del 1333 que contenia les restes de G. Pere Palol i de Guillem de Cornellà, conservat a l'interior del temple.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és un DEURE DE TOTS, malgrat les amenaces que ens arriben de l’altiplà Central.

dijous, 22 de desembre del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PARROQUIAL DE FALGONS. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a :
http://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_historia-local_11/breu-inventari-d-escoles-del-pla-de-l-estany_26
Falgons. L'any 1959 s'obre una escola Parroquial, a la mateixa rectoria, que perdurarà fins el 1971.

Pensem en que el mot ‘ reobre’ s’escauria més, tota vegada que a darreries de la dècada dels 50 del segle XX s’iniciava el declivi de la població. El sostre demogràfica s’assolia al cens de 1857 amb 994 ànimes, que seran 626 al cens de 1960, 437 l’any 1970, i 232 habitants de dret a darreries del 2014.

Ítem més. A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.


Fotografia del Jordi Contijoch Boada.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dimecres, 21 de desembre del 2016

DEL MAS FERRERÓS A LA CASA CONSISTORIAL DE PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava a Mata, al terme de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany, l’antic mas Ferrerós que ha sofert diverses ampliacions i modificacions al llarg del temps presentant actualment una planta formada per dues estructures rectangulars sobreposades, amb l'accés principal situat a l'angle. Aquestes dues estructures corresponen al mas medieval, de dues tramades, i la seva ampliació. També hi ha una sèrie de estructures afegides als costats sud i est.


Les parets portants són de maçoneria amb carreus ben tallats a les cantonades i emmarcant les obertures. Les cobertes són de teula àrab a varies pendents. La majoria d'obertures són amb llinda de pedra o fusta; l'accés actual, d'arc de mig punt adovellat, és a la façana de migdia i al costat sobresurt un porxo amb arc rebaixat.
El mas Ferrerós es troba ja esmentat al segle XIV, quan fou comprat al rei per uns veïns de Banyoles enfrontats amb l'abat del monestir i així poder allunyar-se de lla seva jurisdicció.

Al segle XVIII es van fer importants obres d'ampliació.

Actualment és propietat de l'Ajuntament de Porqueres.

L'arquitecte Jordi Masgrau Boschmonar ( Banyoles, 23.01.1928 + Girona, 10.04.2015 ) es va encarregar de la seva restauració per convertir l'edifici en casa de la vila.

Demanava dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista al terme de Porqueres, i em deien que no tenen aquesta informació, els deixava el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com i tinc l’esperança - o s’ha de perdre mai – que des de l’Ajuntament de Porqueres em diran ben aviat alguna cosa.

En la meva recerca trobava :

Escola de Porqueres. Estava situada a Can Girgues, a tocar de la carretera de Sant Miquel, davant de l'actual Finca de Casa Nostra. En teniu imatges ?.

Mata. Estaven als baixos d'una vivenda particular i als voltants de l'any 1947 es van traslladar a tocar de la carretera, on actualment hi ha el casal de la gent gran. En teniu imatges ?.

Miànigues. A partir de l'any 1934 es comença a impartir l'ensenyament en el mas Guardiola, situat dins del nucli del poble.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/12/in-memoriam-de-lescola-publica-de_21.html

Usall. El 1934 es va decidir fer-hi una escola, però quelcom va frenar el projecte i possiblement fos la Guerra del 36, doncs l'únic que ha existit han estat unes dependències de Can Traver que es van adaptar per fer-hi classe i que van estar en funcionament fins a finals dels anys 60.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-dusall-can-traver.html

Pujarnol. L'escola estava situada a Can Vila, a tocar de la carretera que va de Banyoles a Pujarnol. Va funcionar fins l'any 1956 data en que es va inaugurar la nova escola de Porqueres.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-de-pujarnol-can-vila.htm

CEIP FRIGOLET. PORQUERES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/projecte-escola-unitaria-mixta-nr.html

Malgrat els esforços – gegantins – SEMPRE DE CAIRE PARTICULAR, costa Déu i ajut, recuperar la memòria històrica , no ajudava gaire en aquest sentit , la creació de la comarca de l’Estany l’any 1988, que de ben segur va comportar i comporta beneficis per a la ciutadania, però que és un autèntic desastre en l’àmbit de la documentació de patrimoni històric i/o artístic

http://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_historia-local_11/breu-inventari-d-escoles-del-pla-de-l-estany_26

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en aquesta tasca, TOTHOM hi està cridat.

SANT MARTÍ I SANT QUITERIA DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Reprodueixo de l’Enciclopèdia catalana; l’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat Elies, de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica; ha estat molt modificat posteriorment.




S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebrava un concorregut aplec el 22 de maig.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Al segle XVII era lloc reial.

Patrimoni Gencat ens diu; l'edifici actual respon a una renovació gaire bé total de l'antic temple romànic, del qual resta l'absis, reconvertit en cor, part de la torre campanar i vestigis del mur esquerra de l'exterior, i la portalada dovellada. Actualment presenta una única nau amb arcs torals i llunetes laterals. S'orienta en sentit oposat a la nau romànica del temple primitiu. El temple resta inacabat, faltaria un altre tram de la nau. L'interior és enguixat. L'altar és d'estil barroc.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya que Catalunya miraculosament conserva encara és feina de TOTHOM

dimarts, 20 de desembre del 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT NICOLAU AL CAMI QUE MENA DES DE PUJARNOL AL SANTUARI DE ROCACORBA

Quan retratava la capella de Sant Nicolau, situada entre el nucli de Pujarnol [Porqueres] , i el Santuari de Rocacorba [ Canet d’Adri], no podia pensar que pertany al terme de Sant Miquel de Campmajor.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

L’enciclopèdia de Catalunya, li dedica UNA LINIA :

Edifici històric del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany)

A la pàgina de l’Ajuntament seguint la mateixa tònica també:

Pujant a Rocacorba es troba l’Ermita en el Pla de Sant Nicolau amb el Canigó al fons.

Un cartell informatiu ens diu que és un edifici del segle XII.



No hi ha constància de que patis danys en el terratrèmols del segle XV.


L’aspecte interior ens diu que fa anys i panys que no s’hi desenvolupa cap activitat religiosa.

Em voldria saber més coses de la història d’aquesta capella, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Qui assumirà la responsabilitat per la immensa pèrdua del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya?.

IN MEMORIAM DE SANT MAMET DE BALENYÀ. SEVA. OSONA

No en trobava cap dada al mapa de patrimoni, ni al terme de Balenyà, ni al de Seva.

Els amics de wikipedia no en diuen res,  si  en aquesta ocasió l'Enciclopedia Catalana :

En trobava una imatge a : http://losfolloneros.blogspot.com.es/2013/03/xxiv-caminada-popular-dels-hostalets-de.html


Llegia a ; http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/01/sant-mamet-recupera-el-seu-espai-la-via.html

A Balenyà, a la capella del mas anomenat, precisament, Sant Mamet tenia un altre punt principal de devoció. En aquest cas, els goigs que s’hi cantaven diuen aquesta entrada:

“Puix de Déu sou tant amat,
y Mártyr tant gloriós:
Mamet Benaventurat
pregau per los pecadors”.

La seva biografia hagiogràfica és més aviat confusa. L'Antoni 
 Font (TaradellOsona1934)  el relaciona amb sant Mamés de Cesàrea, de qui haurien dut relíquies a Poitiers en el segle IV. També se’l considera un bisbe de Viena de nom Mamert (Àustria), que hauria viscut durant el segle V, i finalment, com sembla ser el cas osonenc –i, també, el de Manlleu-, com un nen que hauria nascut en una presó de la Capadòcia (regió de l’Àsia Menor) on haurien mort els seus pares i on hauria estat criat per una dida que li va donar el pit. D’adolescent, amb la pretensió d’ensenyar la fe cristiana, hauria passat per diverses penitències i martiris, un dels quals va ser restar en plena natura sense cap aliment; la tradició explica que les femelles de bèsties salvatges l’haurien mantingut en oferir-li la llet dels seus pits. Un i altre episodi, el de la dida i el de les bèsties, anirien d’acord amb la semblança fonètics entre el seu nom, Mamet, i el fet de “mamar”. Joan Amades, en recollir aquesta relació, esmenta que el sant “era i és encara molt invocat per les mares perquè els augmenti el cabal de llet en el període de la lactació” i fa constar com la imatge del sant era visitada per les mares que li recitaven:

“Sant Mamet,
feu-me tenir força llet”.

I el mateix folklorista diu que també era reclamat “perquè la fes recular acabat el període de lactació de l’infant ”.

En qualsevol cas, fos quin fos aquest sant, sí que sembla que es va introduir la seva devoció en terres de l’interior de Catalunya durant la repoblació iniciada pels francs a l’alta edat mitjana.

L’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) en documentava la història. Li demanaré a mossèn Sebastià Codina Padrós, els Goigs d’aquesta capella.

Qui assumirà la responsabilitat per la immensa pèrdua del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya?.

dissabte, 17 de desembre del 2016

SANTUARI DE ROCACORBA CONEGUT TAMBÉ COM ‘EL CASTELL DE PROA’. CANET D’ADRI. GIRONÈS. GIRONA. CATALUNYA

Pujàvem el Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts, i l’Antonio Mora Vergés fins a Rocacorba, talaia de les altes valls de Biert i Llémena i sentinella avançat del pla de Girona.

El Santuari està un xic per sota de les antenes situades a 977 metres , això i el fet que l’accés no estigui asfaltat, fa que moltes persones, facin la pujada – que fins en cotxe té el seu mèrit – i es perdin la contemplació d’aquest ‘espai magnífic ‘, que podríem qualificar com el ‘Castell de Proa , emulant una semblant edificació ' el Castell de popa' – a una alçada molt inferior – de la comarca del Moianès.


Patrimoni Gencat ens diu que el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba està a 925 metres per sobre del nivell del mar.

El castell de Rocacorba fou un dels primers edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns (apareix anomenat l’any 1130 ), tot i que el primer document on es cita Rochacurva data de 1065.

El juliol de 1168 el rei Alfons el Cast infeudà el "castrum de Rochacorba" a Miró d'Hostoles. L'escriptura indica que l'oncle d'aquest havia adquirit, per canvi fet amb Berenguer de Rocacorba, el castell. Per enllaç matrimonial passà als Cartellà.

L’any 1479 els pagesos de La Muntanya se’n apoderaren , i l’any 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei.

Quan el castell va decaure, la seva església es transformà en santuari marià.

La capella actual és una sòbria construcció del segle XVIII.


Durant les restauracions fetes la dècada de 1980 aparegué l'estructura romànica de l'edifici, que havia quedat amagada per les reformes del segle XVIII.

Del castell primitiu només se'n conserven escasses restes. Els seus fonaments estan reaprofitats en les edificacions actuals. En destaca el Santuari de Rocacorba, datat del segle XVIII.

A la part occidental del penyal es conserven la base d'una torre, un tram de muralla d'uns 3 metres de llargada i un altre mur amb una obertura rectangular. Tant el parament de les restes de la torre com el de la muralla està fet amb pedra calcària irregular, de mida mitjana, mentre que el del mur està fet amb pedres més grosses lligades amb morter de calç.

No podíem accedir fins a la ‘Proa’ des d’on m’havien explicat a Pujarnol, que es fan visibles una bona part de la comarca del Pla de l’Estany, i les valls que conforma la Riera de Llémena abans de lliurar les seves aigües al Ter.
Malgrat trobar l’església tancada, deixava la sempiterna pregaria dels catalans a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !.

M’hauria agradat veure la replica de la talla gòtica de la Mare de Déu de la Pera, imatge d'alabastre policromada, l’original de la qual es conserva al Museu d'Art de Girona.


Fotografia del Josep Maria Viñolas Esteva.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és tasca de TOTS.

SANT BARTOMEU DE MATAMALA DE MERLANT. PORQUERES. ARA, PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Per segona vegada, em tirava endarrere un senyal de prohibició, això em privava d’obtenir imatges d’aquesta capella advocada a Sant Bartomeu, del mas Matamala de de Merlant , al terme de Porqueres, ara comarca del Pla de l’Estany.


La fotografia és de l’ Josep Maria Viñolas Esteva.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció de petites dimensions d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera. Antigament estava cobert per una volta de canó però d'aquesta només en resta la línia d'arrencament. La façana té una porta rectangular amb llinda i brancals de carreus de pedra ben escairats i, coronat la façana, hi ha un campanar de cadireta d'un sol ull. La teulada és a dues aigües.

El parament reflexa les dues etapes constructives: l'obra romànica és de carreus amb filades força regulars i la reconstrucció del segle XV és amb carreus irregulars i morter.

La primera vegada que aquesta ermita apareix documentada és l'any 1321. Va ser víctima dels terratrèmols de l'any 1428, per això, l'any 1453 va ser reconstruïda.

En la meva recerca comprovava que la propietat és avui un magnífic establiment de turisme rural
. Esperem – ara si – tenir ocasió de visitar-ho. Ja sabeu la dita oi?; 'no hi ha dos, sense tres, ni quart dolent'.

El topònim té el significat de 'bosc aspre,salvatge, feréstec, abrupte,...'

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és tasca de TOTS.

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL TORN. SANT FERRIOL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El sol declinava quan el dimecres 14.12.2016 entravem al Torn el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, eren poc més de les 17:00 hores. L’astre rei, fa la seva sense escoltar al GOBIERNO, al TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, i/o a les indicacions de la Führer und Reichskanzler de la UE, Angela Dorothea Merkel, nascuda Angela Dorothea Kasner a Hamburg, aleshores Alemanya Occidental, el 17 de juliol de 1954)

Retratava l’església de Sant Andreu del Torn , bastida en el decurs del segle XVIII damunt d'estructures romàniques i preromàniques. Patrimoni Gencat explica que es va donar una nova orientació al temple: frontispici a migdia i absis semicircular al nord, tot aprofitant l'antic absis de llevant com a sagristia. El temple és de tres naus, separades per arcs de mig punt, sostinguts per pilars. Els murs han estat decorats amb pintures fetes en temps recents i el seu estat general és bo. La porta d'ingrés és a migjorn, feta de grans carreus, ben tallats, i llinda amb la data: "1737"



La ferramenta romànica i les reixes del cementiri de l'església, es conserven des d'abans de l'ampliació del temple. Destaca el forrellat d'uns 55 centímetres, acabat amb un cap de drac i ornamentat amb diversos motius geomètrics.


A remarcar també la coronació de la reixa del cementiri, on hi consta la data 1885, i les inicials J - S.

La pica romànica conservada a l'interior del temple, està actualment en desús. Es troba situada als peus de la nau lateral esquerra, dins d'una petita capella, amb finestra exterior i tancada per una reixa. Està ornamentada amb petites arcuacions cegues, en dues de les quals hi ha, respectivament, una creu i un motiu floral estilitzat. La seva forma és de copa, i en els peus es repeteixen les arcuacions cegues sense cap més altre element decoratiu.

No trobava cap manifestació de vida, i com dissortadament passa amb massa freqüència a la Catalunya ‘ real’ , no podia retratar l’edifici que acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista.

Penso que possiblement a la rectoria de l’església parroquial de Sant Andreu , s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.

Ítem més, contra la tesis que situa l’inici de la civilització amb la dictadura franquista, no cal malgastar gaires arguments, o si?.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si ho feu Catalunya us ho agrairà.

divendres, 16 de desembre del 2016

ESCOLA PÚBLICA DE MENÀRGUENS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Jacinto Bonales, em feia arribar una fotografia de l’escola pública de Menàrguens anterior a la dictadura franquista de la que està fent recerca de la seva història.


Menàrguens pertany a la comarca de la Noguera, província de Lleida.

Llegia a :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/05/23/pagina-10/33148332/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n%20de%20la%20escuela%20de%20Menarguens

El lunes se celebrará la inauguración de las obras de construcción de un grupo escolar en el pueblo de Menarguens.

Representará al comisario de la Generalidad en dicho acto el teniente de alcalde señor Rovira Nebot.

La construcció es va acabar entre els anys 1936 i 1937

Cap dada de qui en va ser l’autor, si el Jacinto Bonales, ho esbrina ens ho farà saber.

Agrairem que qualsevol persona que pugui aportar informació dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista , ens la faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

Algun alcalde assumia el compromís personal de fer-me arribar imatges i dades de les escoles públiques del seu municipi, anteriors a la dictadura franquista, hores d’ara NO TOTS han complert.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixa un comentari en relació a l’escola pública de Menàrguens, anterior a la dictadura franquista :

Antonio, fes-li saber al Jacinto Bonales que l'escola de Menàrguens és obra de l’arquitecte José FLORENSA OLLÉ, del 1935 i acabada el 1937 en estil racionalista.

José FLORENSA OLLÉ, va ser objecte de represàlies per part de la dictadura franquista.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, màrtir de la Catalunya democràtica.

IN MEMORIAM. CAN ROVIRA. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. ARA, PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que Miquel Pallàs y Sala ( Sant Julià de Vilatorta , Osona, 1876-1943), mestre d’obres, va ser l’autor l’any 1916 de les obres de reforma de Can Rovira, a la parròquia de Sant Miquel de Campmajor , ara comarca del Pla de l’Estany.

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció tècnica , edifici de planta rectangular, amb cossos annexes a ambdós laterals. L'edificació principal presenta planta baixa i dues plantes pis. A la part superior que dóna a sud hi ha un gran badalot d'estil modernista. Les parets exteriors són arrebossades imitant carreus. Hi ha dues grans portes dovellades que donen accés a l'interior. Els elements ornamentals del badalot i el sanefa superior són fets amb peces ceràmiques vidriades de diferents colors.


La casa presenta símptomes d’un llarg abandó.


En aquestes ocasions – dissortadament massa freqüents – tinc clar que NO SOM UNA NACIÓ, potser si però, que MÉS QUE UN CLUB.

El sàtrapa moria ‘oficialment’ a Madrid el 20 de novembre de 1975, fa doncs 41 anys, 5 més dels que el patíem com a dictador. Catalunya ‘ no ha fet els deures’, en MOLTES MATÈRIES, i molt particularment en l’àmbit cultural. Serà difícil recuperar una bona part de la ‘memòria històrica’. Em pregunto, a Sant Miquel de Campmajor hi havia escola abans de la dictadura franquista?

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Que la maledicció de Déu caigui sobre TOTES LES PERSONES que de forma activa i/o passiva, ajudaven/permetien que el franquisme fes la seva tasca destructiva.

dijous, 15 de desembre del 2016

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT. ANTIGUES ESCOLES DE CAMÓS. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cam%C3%B3s&page=2&pos=11

Per el nucli de Sant Vicenç de Camós es va projectar un primer edifici destinat a escola unitària de nenes l'any 1935. L'autor del projecte fou Jorge Garrigós i la futura escola s'havia d'emplaçar en un solar d'uns 800 metres quadrats que afrontava al nord i a l'oest per camps de conreu i a l'est i al sud per la carretera de Banyoles a Sant Vicenç de Camós. L'edifici es projectava d'una sola planta amb un vestíbul vestuari, el despatx de la mestra i l'aula. No s'hi preveien serveis sanitaris per manca d'aigua corrent.

Sembla ser que aquest primer projecte no es va realitzar en aquell moment ja que el 1955 es torna a plantejar la construcció de nova planta d'una escola unitària per nenes. D'aquesta segona iniciativa, signada per Josep Claret no en tenim plànols, tot i que l'any següent, quan es projecta una ampliació de l'edifici escolar amb construció de sanitaris i porxo, l'expedient inclou un plànol de l'edifici que correspon al primitiu projecte de 1935. Probablement l'edifici del 1935 no es va construïr fins el 1955 i el 1956 s'amplià.

Una segona hipòtesi porta a pensar que, havent-se construït l'escola de 1935 es descarta la nova construcció el 1955 i l'any següent s'opta per ampliar l'edifici primitiu.

Sou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de l’escola, i dades relatives a l’arquitecte Jorge Garrigós ,cognom matern ,lloc i data de naixement i traspàs,... , dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’, que dissortadament Catalunya – encara – no pot lluir.

M’explicaven que l’edifici de l’actual Ajuntament, correspon a la ‘reforma’ de l’escola. Un fet semblant em succeïa a Sant Julià de Ramis, a la veïna comarca del Gironès.


http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-dels-sants-metges-sant-julia-de-ramis-el-girones/1055565

Hi ha certament entre ambdós edificis, el de l’Ajuntament Sant Julià de Ramis, i el de l’Ajuntament de Camós, una gran semblança.

En aquest enllaç podreu veure un plànol de l’escola de Camós :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/escola-de-camos-pla-de-lestany-girona.html

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dilluns, 12 de desembre del 2016

SANT FRANCESC D'ASSIS. SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Batllebo publica una fotografia de l'església de Sant Francesc d’Assis de Santpedor, documentada des del segle XIII, concretament l'any 1240 en diferents deixes testamentaries. Sabem que a partir d'aquest segle l'església fou centre d'una gran devoció fomentada per les pròpies autoritats de la vila.

L'any 1605 s'hi instal•là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) acollia al sagrista i regent del temple.

La devoció a Sant Francesc d’Assis culminà l'any 1693 amb l'arribava a Santpedor dels monjos franciscans que hi fundaren una casa conventual.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau construïda sobre la base i el model d'una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial. L'església no té absis i la porta sobre al mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta. La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l'altar. Situada dalt d'un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l'any 1936 fou destruït el retaule renaixentista i la imatge antiga de Sant Francesc d’Assis. Dissortadament en la visita que feia a la població el Josep Salvany Blanch l’any 1918, no en recollia cap testimoni fotogràfic.


L’ any 2008 amb la OLYMPUS FE-100 havia aconseguit una imatge del interior.

Ens agradaria rebre imatges d’aquell retaule renaixentista i de la imatge antiga de Sant Francesc d’Assis a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així, si més no, recuperaríem una part de la memòria històrica, que l’estultícia política ens havia manllevat.

diumenge, 11 de desembre del 2016

ALBERG DE JOVENTUT EL CARME. MANRESA. BAGES

L’edifici havia acollit als Carmelites des del segle XIV fins a la desamortització de 1835.

Tindria posteriorment usos militars :
http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/todas-las-imagenes
http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/ejercito-documentos

No trobava constància que tingues en CAP MOMENT un us escolar. Ni aleshores, ni ARA, l’educació és una prioritat al REINO DE ESPAÑA.

Llegia que el 10 de novembre de 1990, s'inaugurava l'alberg del Carme de Manresa, el projecte de reforma el duia a terme l'arquitecte Antoni Maria BARAUT GUILÀ ( Manresa, 1943 ) . Pertany a la xarxa d'Albergs de la Generalitat.

Patrimoni Gencat ens explica que les obres de l'alberg han partit de l'estructura de l'antic edifici, tot introduint-hi, però, una distribució interna ben innovadora. S'han restaurat les arcades de l'antic claustre i una de les ales que havia tingut una funció de dormitori -cel•les del convent i posteriorment estances dels soldats-. Les parets mestres d'aquesta dependència i que, per tant, aguanten l'obra actual pertanyen a la primitiva construcció. També ha estat restaurada la torre-mirador, on hi ha l'antiga escala principal, i que servirà de punt d'articulació per futures obres. La llargada de la nau és de 60 metres i presenta tres nivells d'edificació.

Planta baixa (obrada amb carreus regulars), primer pis amb diferents nivells i planta altell. S'ha intentat trobar un equilibri entre els espais comuns de trobada i polivalents i els espais més reduïts, tot guardant la intimitat. Els mòduls -habitacions- mai arriben a dalt, per tal de gaudir de tot l'espai com en les antigues construccions gòtiques conventuals.


Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.


Endegàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, demanàvem aleshores, i reiterem ARA, la col•laboració de la ciutadania, fent-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Hem tingut massa ocasions per constatar que el tema, NO FORMA PART de les preocupacions de les Administracions Públiques d’aquesta ‘Democraciola’

ESGLÉSIA DEL CARME. MANRESA. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’edifici de l’Església del Carme de Manresa; patrimoni Gencat explica que és un edifici d'una nau amb passadissos laterals de menor alçada. Voltes de creueria, amb clau, separades per quatre arcs torals apuntats. Una sèrie d'arcs formers separen la nau dels passadissos laterals. Té absis poligonal, volta nervada i arc triomfal sobre pilastres. Les capelles laterals estàn inacabades. A l'exterior s'aprecien les restes de l'antiga sagristia del segle XVIII (a un costat de l'absis).


L'església presenta estructura de formigó, paraments de paredat comú i totxo amb revestiments de pedra buixardada.

A l’any 1308, els consellers de la ciutat donen permís als PP. Carmelites per fundar un convent i una església.

Al segle XIV es du a terme la construcció per Berenguer de Montagut (actiu durant la segona meitat del segle XIV) dels 2 edificis en estil gòtic, .

Al segle XIX (1835) l'església gòtica es manté amb la façana inacabada.

En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, al juliol de 1936, l’església es crema.

1940-52 . Reconstrucció per Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona 30 de novembre de 1952 )en estil neogòtic de l'església.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.

dimecres, 7 de desembre del 2016

POU DE LA GALLINA I CAPELLA DE SANT IGNASI DEL POU, MANRESA. BAGES

Anàvem fins a Manresa, al Font Jorba, em tocava comprar el pa nostre de cada dia, amb una composició 70% de farina de blat de moro, 30% de sèsam en grà, i llevat mare.

Aprofitava per fer un petit tomb amb el Josep Olivé Escarré, al que li explicava la relació entre la ciutat i Sant Ignasi de Loiola (Loiola 1491 - Roma 1556) , fundador de la Companyia de Jesús, que segons les cròniques arribava a Manresa, tot venint de Montserrat, la nit del 24 al 25 de març de 1522, i romangué a Manresa entre el 25 de març de 1522 i principis de febrer de 1523 en una senzilla cova, que anys a venir seria mundialment coneguda com la cova de Sant Ignasi, i considerada avui un dels referents universals del món jesuític.

El retratava davant del Pou de la Gallina, un petit sentinella de pedra i metall punxegut , col•locat de manera discreta al costat de la dita capella del Pou, que ens recorda la llegenda ignasiana que marca la personalitat del carrer Sobrerroca i de la Manresa antiga.


Des d’aquest pou llegendari, es pot començar a observar la imponent façana pètria de la Casa Gran com a punt final d'un llarg camí de pedra, a través del barri antic, que s'amplia quan arriba a la plaça Major.

En aquest indret, es rememora un miracle obrat per intercessió de sant Ignasi l’any 1602. Les cròniques parlen d'una nena, de nom Agnès, de 14 anys, a qui la seva madrastra havia encarregat que no deixés de vigilar una gallina, que accidentalment va caure al pou i va morir ofegada. La nena es va salvar del geni de la madrastra quan, per iniciativa dels presents, acudiren en pregària a sant Ignasi i, aquella pregària va valer per ressuscitar la gallina. Al costat d'aquest pou, es va erigir (segle XVIII) una capella presidida per un quadre sobre el fet.

El pou actual és una imitació del pou anterior existent en el mateix lloc en el que segons una llegenda dels voltants de 1602, Sant Ignasi va fer un miracle ressuscitant una gallina que s'hi havia ofegat.

L’any 1909 es realçà l'antic pou decorant el mur en el qual es recolzava l'ampit del pou, amb un estucat imitant carreus, acabat amb un guardapols de llenguatge neogòtic i una placa commemorativa de la llegenda.

Actualment tot això ha desaparegut i el pou ha estat substituït per un de semblant, al mur es va col•locar una placa de ceràmica pintada, amb la representació del miracle, obra de Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1909 – 2001)


La capella del segle XVIII, on es venera a Sant Ignasi, ocupa els baixos d'un edifici en xamfrà i entre mitgeres.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.