divendres, 28 d’octubre de 2016

LI REGALARIES A LA TEVA MARE, NÚVIA, ESPOSA, FILLA,... FLORS DE PLÀSTIC?. PERQUÈ HO FAS PER TOTS SANTS?.

Acompanyava fins al cementiri ‘NOU’ de Sabadell al Josep Olivé Escarré. Res a veure amb el mal dit Cementiri Vell, del que us deixo un enllaç: http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/la-capella-del-cementiri-de-sant.html

Havia publicat una reflexió sobre les flors de plàstic l’any 2009, que em semblava passats set anys, si això és possible, més encertada : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/flors-xineses.html

A l’aparcament els vius presumien de la seva situació de bonança econòmica –real o imaginaria- i podies veure cotxes lluents, d’alt preu que transportaven avies o gent d’edat , que volien també com nosaltres, complir amb aquest ritus de la nostra cultura, manifestar socialment el nostre record per als qui ens han precedit en el viatge a la casa del Pare Celestial.

A l’interior l’aspecte de la majoria dels nínxols, adornats amb flors de plàstic de colors llampants , deixava palès que més enllà del compliment formal, calia esmerçar la mínima quantitat de recursos , en el tràmit de guarnir les tombes.

No calia apropar-se gaire per constatar que tot el material, era made in xina, adquirit a corre cuita, en un dels molts basars xinesos, que havien ajudar a precipitar la fugida – deslocalització en diuen ara - de les nostres indústries.

També en alguna de les tombes dels rics, el material plàstic, certament de millor qualitat era de procedència xinesa
.

Us pregunto a tots i cadascun, li veu regalar mentre vivia flors de plàstic, xineses, indies, asiàtiques,... , a la vostra mare, esposa, novia?.

Perquè ho feu ara ?.

Les flors de plàstic, xineses indies, asiàtiques, elaborades en molts casos, en situacions de quasi esclavatge, d’absolut menyspreu de qualsevol dret, i plenes fins a la darrera molècula, d’aquell dolor, odi , i ànim de revenja , que cobejava el cor de les pobres persones que les havien fet per sobreviure, no aporten cap element de pau, no asserenen l’esperit, sinó molt altrament agiten les consciències, enterboleixen el repòs dels morts , i son una befa indecent al record dels qui ens han precedit.


Em sembla obscena aquesta exhibició plàstic, en ‘honor i recordança’ dels que han esmerçat la vida en la tasca d’acompanyar i fer créixer com a persones, als qui avui presumeixen de vehicles d’alt preu, i alhora agraeixen el desinterès dels seus ascendents, amb flors de plàstic.


El cementiri ‘NOU’ en feia enyorar els fossars de la Segarra, allà es pretén honrar la memòria dels difunts, aquí únicament recaptar més i més taxes, convertint el trànsit a la vida eterna en un GRAN NEGOCI per alguns ‘vius’.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/09/cementiri-de-sant-ramon-la-segarra.html

Ah!, els preus d’un enterrament no tenen CAP RELACIÓ amb els COSTOS REALS. Les ATROCITATS PÚBLIQUES , quan pensen acabar amb això?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada