dimarts, 27 d’octubre del 2015

CASTELL DE TIMOR. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopedia; antic poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, sobre un tossal a la dreta del riu d’Ondara.

La descripció que ens fa patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular, coberta a doble vessant, estructurat amb planta baixa, primer pis i golfes. L'espai comprès per l'angle dret de la façana d'accés es troba clos per un mur amb porta adintellada, a manera de baluard , fonamentat i alçat sobre el nivell de terra a partir de dos estructures amb volta d'ús agrícola emprades com a femers i disposades en paral.lel, que aprofiten grans carreus de pedra corresponents a construccions anteriors per estructurar les seves parets, fins al nivell d'arrencament de volta. A la part de darrera de l'edifici hi ha adossades d'altres dependències vinculades al món agrari i ramader. El seu parament se'ns presenta fet amb carreus de mida mitjana, disposats amb filades i parets atalussades.



Actualment el lloc està totalment abandonat i presenta un estat ruïnós. El seu origen està en un castell documentat a partir del segle XII, sobre el qual s'hi va edificar aquesta masia del segle XVII o XVIII, habitada fins la segona meitat del segle XX.

Llinatge probablement originari de la localitat de Timor (Segarra), enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest.


Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt. El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I), en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló. Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet. Ramon (I) de Timor (mort el 1147) dividí les possessions entre els fills: Figuerola i Timor a Guillem (I) de Timor, Pontils i Guialmons a Ramon de Timor. Guillem (II) de Timor (mort el 1204) obtingué els drets de Bernat d’Anglesola a Montargull (1181) i donà al monestir de Poblet unes terres a l’Espluga de Francolí (1178). Tingué el castell de l’Albi; empenyorà Figuerola a l’orde del Temple (1197) i adquirí de Poblet unes vinyes que també foren de Pere de Queralt (1198). Casat amb Ermessenda de Montlleó, foren fills llurs: Arnau (I) i Dalmau. Arnau (I) Timor (mort el 1236) comprà el castell de Queralt a Berenguer de Queralt (1213), amb totes les seves possessions, les quals heretà el seu fill gran Pere (II) de Queralt, iniciador d’un altre llinatge de Queralt. Arnau formà part del bàndol dels Cardona i féu una concòrdia amb els dels Montcada (1226); també participà en bandositats del Rosselló. El seu germà Dalmau de Timor tenia Valldossera i comprà les Piles a Guillem de Puigverd (1234). El segon fill d’Arnau (I), Ramon (II) de Timor (mort el 1254), fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó; dels altres fills, Galceran de Timor tingué Rocafort i Olivella, Jaume de Timor fou preceptor templer de Gardeny i lloctinent a Catalunya i Aragó i Arnau de Timor fou comanador d’Alguaire. Els Timor eren probablement vassalls dels Cervera: Sibil•la de Cervera, en casar-se amb Ramon de Montcada, portà en dot Timor, Sant Antolí, Gàver i altres llocs (1246), que després lliuraren al rei en canvi d’Albalat de Cinca (1251). Ramon (II) de Timor no tingué descendència legítima. Deixà Montlleó, Rauric i Sant Antolí al seu germà Pere (II) de Queralt, i li encomanà que fes entrar en religió un fill seu natural, Galceran de Timor, o bé li donés Rauric, i que fes cavaller Ponç de Timor, potser un altre fill. Deixà també Timor al seu cosí Guillem (III) de Timor, fill d’Arnau, senyor de les Piles (1254), el qual possiblement ho devia cedir a Pere (II) de Queralt, el qual deixà Timor, Montlleó i Sant Antolí al seu fill segon, Berenguer (I) de Timor (1257). Guillem (III) continuava tenint les Piles en feu reial, i després d’ell ho tingué Bernat de Timor, potser fill seu, i més tard encara un Ramon de Timor (1330) i un Berenguer de Timor (1365), sense descendència coneguda. El seu germà Pere (III) de Queralt deixà Timor al seu fill segon Pere (IV) de Queralt (1282). Bé que apareixen altres personatges amb el cognom de Timor, no semblen pertànyer a la línia principal. Pere (IV) succeí a la casa de Queralt. També fou el seu fill segon, Pere (V) de Queralt, el qui tingué en feu Timor i Sant Antolí. Ambdós feus foren cedits per Dalmau (I) de Queralt a Pere de Clariana (1355). Més tard el rei els vengué a Alamanda de Rocabertí, mare de Dalmau (I) (1370), la qual, versemblantment, els devia deixar al seu fill segon i hereu, Pere (1373). Finalment els llocs obtingueren la redempció i passaren a la corona (vers el 1380).

Des del tossal dessolat, la història es mira el present, més que amb indiferència, amb menyspreu, les àligues d’abans, van ser succeïdes per aus de corral, i a dia d’avui – en el millor dels casos – per ratolins de camp.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada