dimecres, 11 de març del 2015

TORRE DE ROCA-SALVA. PARROQUIA DE SANT CLIMENT. AMER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava des de Sant Climent d’Amer, aquesta masia fortificada, datada des del segle XI, reformada i ampliada als segles XVII, XIX, XX. La torre està datada del segle XIII. La casa es coneix popularment com La Torre de Sant Climent. Des de la casa hi ha un visibilitat excel•lent de la plana de Sant Climent i del Pasteral, cosa que acredita la seva històrica funció de vigilància territorial. En aquest sentit, cal relacionar-la amb el Castell d'Estela, ja que formava part d'un mateixa línia defensiva de la Vall i era propietat de les mateixes famílies (Soler i Montcada). Pere Soler, casat amb Constança de Roca-Salva, n'era el senyor el 1365 i Berenguer Soler, el 1406, era senyor de Roca-Salva i d'Estela.


Es tracta d'un edifici alt medieval, consistent en una torre circular i una sala rectangular, documentat des del segle X (949). La sala rectangular, de gran qualitat arquitectònica, tenia també la funció defensiva, ja que es conserven un seguit d'espitlleres avui integrades a les parets mestres de la masia

A aquest edifici original s'hi van afegir, als segles XVI i XIX, construccions adossades.

Durant el segle XX va ser abandonat fins a la seva adquisició per Ramon Torredemer.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2003/06/09/pagina-4/34025688/pdf.html

Des de 1993 el propietari Ramon Torredemer, ha reconstruït el conjunt per fer-ho habitable i li ha donat un aspecte senyorial i arqueologista-fantasiós amb una entrada principal "medievalitzada".

L'any 2004 es va realitzar una petita intervenció arqueològica al pati d'accés a l'edifici per reconèixer possibles ocupacions i evidenciar la seqüència constructiva.

El procés de restauració de la casa encara continuava l'any 2006.
http://www.coac.net/aadipa/arxius/difusio/110107MONUMENTA.pdf

L'origen del nom Roca-Salva prové de l'arrel preromana "car", que significa pedra o roca, i del determinant llatí "albus,-a,-um", que vol dir blanc i/o sense vegetació.. El topònim Albercaris apareix documentat en l'acta de consagració de l'església del Monestir d'Amer del 949. Al segle XIV ja consta com a Fort de RocaSalva, derivació de "roques-albes".

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada