dijous, 11 de setembre de 2014

ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, al monestir de Santa maria de Gualter, que va restar abandonat i en estat ruïnós, durant tot el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) després que fos destruït per una explosió, en la retirada de les forces democràtiques en el conflicte bèl•lic que s’endegava amb la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , mal dita ‘ guerra civil’.

L'església que exercia com a parròquia de Gualter, era un edifici de tres naus, amb un gran absis central i dues absidioles laterals. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.




L'explosió ensorrà les voltes i la cúpula, i motivà l'ensulsiada de l'absis central. Exteriorment, les parets de les naus i de l'absis són totalment llises i construïdes a base de grans carreus de pedra, on només destaquen les obertures de les petites finestres.

A la mort del sàtrapa l’any 1979 es va dur a terme una campanya de restauració, durant la qual s’hi van fer un seguit d’obres de consolidament de les restes de l’estructura i de neteja del interior.

Es va endegar una nova campanya l’any 1985, en la que va restaurar integrament l’ala del claustre de la banda del migdia.

L’any 1999, gràcies a subvencions rebudes de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya, s’inaugurava el nou Ajuntament de la Baronia de Rialb, instal•lat a les dependències del Monestir de Gualter i es dona vida a l’edifici.


l’any 2004 es fa una nova actuació consolidant els murs de l’església i construint uns passadissos superiors, adequats per contemplar la construcció arquitectònica, s’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl•liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura.

El Josep Salvany Blanch es trobava l’any 1913 amb unes limitacions que fan del tot entenedor que no continues coneixent aquestes terres curulles d’història, nosaltres avui us esperonem a fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada