dissabte, 26 de juliol de 2014

La dissort esfereïdora de l’església de la Marededéu del Roser a Vallverd de Queralt. Sarral. La conca de Barberà. Tarragona. Catalunya

M’ho explicava un veí del poble responen a la meva pregunta en relació al maltret absis que conforma una de les parets de l’ actual Cementiri.


L’església fou bombardejada fins a la seva quasi absoluta destrucció en el decurs del conflicte bèl•lic que es generava per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, la Jerarquia Catòlica amb l’Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, al capdavant promovia la signatura d’una carta recolzant al feixisme contra el Govern democràticament escollit, i l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), la única veu opositora, havia de marxar a l’exili on lliuraria l’anima al Senyor.

No en trobava cap dada més enlloc, cosa entenedora atès que passaria a dependre administrativament de Montbrió de la Marca, i l’any 1972 quan eren més que evidents les raneres del Regímen, s’acordava l'annexió de Montbrió a Sarral, i Vallverd de Queralt passava a formar part d'aquest municipi.

En cada bugada es perd un llençol, i en cada annexió un xic de la ‘petita història’ cal felicitar – i em dol haver de fer-ho - al Ministerio de Incultura y Odio Racial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada