dilluns, 26 de maig de 2014

DE LA SÈQUIA DE VALLSANTA I D’ALTRES PÈRDUES

No trobava cap resta de l’existència de la dita sèquia de Vallsanta , constada documentalment , entre altres en el llibre del Capbreu de Guimerà de l’any 1608, on entre les diverses acotacions a la finca on estava ubicat el monestir de Vallsanta i, segons les declaracions dels pagesos de l’època, Vallsanta era «tota aquella casa y cerca o clausura de Vallsanta des de la primera porta amb les cases i patis que en dita Vallsanta hi ha fins a la sèquia sobre el monestir».

La carretera actual (L-241) que passa pel costat de Vallsanta, feia el seu centenari tot just fa cinc anys, com ens recordava J. Corbella Duch ;
http://www.guimera.info/memoriagrafica/docum/carretera/carretera.htm

En època medieval hem de parlar d’un camí venial, paral•lel a la sèquia que portava l’aigua de boca al Monestir, i permetia alhora el rec dels horts , i el funcionament entre d’altres del molí de Vallsanta; l’aigua de la sèquia arribava des de l’entollada, sota les primeres cases de Guimerà, al llit del niu Corb, i regava els horts fins als límits amb el terme de Ciutadilla.

Els estudis especulen que el recinte de Vallsanta , amb totes les dependències del convent, podria ocupar tot l’espai que hi ha entre la sèquia, al nord, i el niu Corb, al sud.

Em preguntava en un text l’any 2012; i les pedres on son ?, la resposta me la donava en aquest cas un document de l’arxiu municipal de Guimerà de data 2 de octubre de 1684, que testimonia l’arrendament de la finca de l’antic monestir, i fa constar , la reserva de les pedres que eren propietat del senyor de Guimerà: «Item, se ha reservat dit Pror. La pedra de la església de Vallsanta que esta contigua a dit hort y la de las casa que estan dintre de dit hort tot lo qual consta més llargament amb acte rebut en poder del rector de Guimerà».

L’esforç per’ salvar Vallsanta’ que donava lloc a fets qualificables com heroics ;
http://www.guimera.info/wordpress/histories/?p=107

No amaga la palmària realitat l’estat actual del cenobi, que és conseqüència de l’acció – d’uns, més que d’altres – i de la omissió conscient de tots, fins a dates recents.

Demanava al Joan Vives unes imatges que recollia quan fèiem el DVD de Vallsanta, i que podrien correspondre’s amb l’ esmentada sèquia



Com sempre ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada