SANTUARI DE LA VERGE DEL TURA, OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Mei Garcia publicava en aquesta ocasió fotografies del Santuari de la Verge del Tura, a la ciutat d’Olot; apareix citat ja en un document de l¡any 872; trobàvem referència de la primitiva església en documents de l’any 1221, quan ja formava part del nucli urbà. L'any 1559 fou ampliat pel mestre d'obres gironí Enric Julià. La fàbrica actual correspon a la reedificació i ampliació de Francesc Mas dins les línies del barroc classicista. El projecte originari comportava una planta de creu llatina i una sola nau. L'interior fou totalment transformat per Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814.

La façana simètrica. fou acabada per Josep Danés Torras(1891-1955), l’any 1928. Consta de dues parts. La inferior, que presenta una porta amb un escut a la part superior i dues columnes estriades a cada cantó que sostenen un fris amb una inscripció. La part superior presenta una rosassa al mig, i a cada cantó dues escultures posades dins unes capelles decorades amb pilastres. Per sobre hi ha decoracions amb formes d'inspiració clàssica.

El campanar d'agulles de l’any 1784 fou retallat en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA ( 1936-39).

L'interior fou restaurat per l'arquitecte Joan Aubert i Camps (Olot, 1902-2004), a principis de la dècada dels 40, atenint-se molt versemblantment a l'estat original , del qual només en restaven pictòricament, els frescos de la cúpula.

El topònim Tura és per als lingüistes d’etimologia incerta. Potser pre-romana(relacionable amb Tor i Turó), potser forma femenina de tur.

S’acostuma a representar a la Verge en companya d’un bou, i curiosament a Vilafranca del Penedès, s’anomenava Tura, al bastonet de fusta que, ajudat del tascó, s'aplicava a la cua del culató de l'arada de fusta per subjectar la rella.