dimarts, 18 de març del 2014

ERMITA DE SANTA MADRONA DEL CALVARI. LA POBLA DE MASSALUCA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Serra Saún, escriu en relació a aquesta esglesiola advocada a de Santa Madrona; situada en un tossal a tocar la carretera procedent de Vilalba dels Arcs, cal deixar el cotxe per enfilar el camí , on hi ha un seguit de capelletes del Via Creu, amb ceràmiques dibuixades fins la petita explanada on està l’església.

La seva construcció es remunta a finals del segle XVIII, hom especula que s’aixecava damunt del lloc on s’alçava la Capella advocada a la Mare de Déu del Roser.


La descripció ens diu ; Ermita de planta rectangular feta de mamposteria i carreus de reforç, d'una nau i un afegit com a sagristia a la part posterior, de menys alçada. Coberta de teula a dues vessants de teula àrab, portalada de mig punt adovellada i un òcul a sobre. Petites finestres (una per lateral) a gran alçada, tot l'exterior és pla i molt restaurat, a l'interior hi ha un petit cor als peus i rematant el conjunt una espadanya de pedra.

Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal, beneïa l’any 1953 la restauració de l’edifici, i l’any 1955 la instal•lació del viacrucis ; alhora que es va oposar aferrissadament al retorn de les despulles mortals de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’únic que s’havia negat a l’adhesió de l’església al feixisme, i que advertia dels riscos immediats ( els assassinats de clergues, religiosos i laics ), i de les conseqüències a futur ( l’abandó massiu dels fidels ). Els bisbes volien en aquella hora màrtirs – i els van tenir – i subscrivien alegrement la seva quota de responsabilitat en el més d’un milió de morts que comportava la sedició feixista.

Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou Arquebisbe de Tarragona (1983-1996), beneïa l’any la instal•lació de la campana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada