MARE DE DÉU DE SANT MARTÍ DE LA ROCA

L’Enric Sànchez-Cid ens envia una magnifica crònica – amb el seu  clàssic  plànol – de la seva visita a la comarca catalana del Rosselló, a la dita avui Catalunya Nord,

De Thuïr es surt per la D 615 a Corbère i a Illa. En arribar a la cruïlla a Millas, cal prendre la carretera D-58 a mà esquerra i a uns 4,5 km. s’arriba al poble de Camélas. (42° 37′ 48″ N / 02° 41′ 02″ E).

Nioo

        

El poble de Camélas s'alça a 332 m d'altitud, al centre del sector muntanyós del terme, al peu de la muntanya de Sant Martí, que el domina pel S. Conserva interessants cases típiques de l'arquitectura rural rossellonesa tradicional (amb escales exteriors). 

Destaca al centre del nucli, la notable l’església parroquial de Sant Fruitós, edifici d'origen preromànic i romànic (segles X i XII) i reformat posteriorment (segles XIV, XVII i XIX).

Sant Martí de la Roca és una capella situada al cim de l'esperó calcari, la muntanya de la Roca o de Sant Martí, que domina la població. El lloc és documentat des del segle XIII ( vilar de la Rocha) i l'església des del 1259 ( eccl. S. Martini; S. Martinus de Ruppe  el 1355).

 L'edifici data del segle XI (absis decorat amb arcuacions llombardes) i sembla haver succeït un lloc fortificat més antic, recordat al segle XIII per l'existència d'un feu al vessant meridional de la muntanya, el Vilar o Mas de la Roca, que posseïa la família Desfonts sota la sobirania dels vescomtes de Castellnou.

  L'edifici fou restaurat el 1637 per Honorat Ciuró (1612-74), capellà fill d'una família pagesa de Cameles, que fou beneficiat de Sant Pere de Thuïr i acabà per retirar-se com a ermità en aquest indret; és autor d'unes interessants memòries (Tractat de la capella, 1637; Camins traçats, 1642, i altres), que han restat inèdites i són interessants per a conèixer la vida rural dels Aspres (el Valepir) a l'època de l'annexió a França.            

 Procedeix d’aquest temple la talla de fusta policromada de la Mare de Déu amb l’Infant, considerada del segle XII i que es guarda a l’església de Sant Fructuós de Cameles:

           

            -la Mare de cara ovalada, esbossant un somriure, ulls grans i un xic oblics, es troba asseguda en un tron de respatller semicircular. Duu vestit-túnica decorada amb flors, que li cobreix el cap, deixant veure part frontal de la cabellera, li perfila la cara i arriba fins els peus, que per uns ones del vora-baix apareixen les puntes de les sabates. Els plecs de la túnica a nivell de les cames són en ve, no massa aparents. La sobre-túnica li cobreix el cap i les espatlles. La mà dreta es disposa com si hagués de sostenir alguna cosa i, l’esquerra, situa la palma casi tocant al Fill. Cap de les dues imatges duu corona. Els peus reposen en un marxapeus.

            - el Fill, també de cara ovalada i amb les mateixes faccions de la Mare, és assegut a les cames de la Mare. Duu una túnica de coll rodó amb un estret bordó i un mantell en forma de toga romana, llisa. Amb la mà dreta beneeix i amb l’esquerra sosté un objecte rodó (fruit?). Li han serrat les cames, no havent trobat documentació escrita sobre aquest trauma artístic, però a Vinçà, a la Casa Durand es guarda una imatge, que es trobava a la Capella del Sindicat de Preveres, a qui li foren serrats, en aquest cas, els peus de la Mare.

            No es tracta pas d’una imatge romànica dels segles XII tal com la consideren:

                        - la Mare de Déu és asseguda sobre un tron de respatller semicircular,

                        - els genolls de la Mare no queden separats per rebre l’Infant al bell mig de la falda: el Fill deuria haver estat obrat per asseure’s a la cama esquerra i, probablement, el Mossèn volen recordar el tipus de imatge romànica, el col·locà on avui es troba “tapant” les cames de la Mare i, aleshores, de forma expeditiva “li serrà les cames”,

                        - els plecs del vestit-túnica són aguts en V,

                        - el fruit de la mà de Jesús correspon al gòtic,

                        - la decoració floral de la túnica l’apropa a més enllà del segle XIII, 

                        - el bordó del vestit-túnica de Nen,

                        - la sobre-túnica de les marededéus apareixen ben entrat el segle XIV,

  Més podria tractar-se d’una de les imatges posteriors al romànic, de les classificades com supervivències del romànic, és a dir, aquelles imatges de tipus romànic obrades en els segles XIV i XV, que entrant a l’època gòtica, si bé tenen lloc certes modificacions, no es produeix pas un canvi radical.

 En el segle XIV, el respatller es fa present, i en ocasions la Mare i el Fill continuen guardant certa rigidesa, així com en certes imatges el Nen aguanta un llibre amb la mà esquerra, però ja en moltes de les imatges és una poma (símbol del pecat original) i la Mare  esbossa un somriure. El mantell deixa el braç dret de la Mare completament lliure.

Concretant, és pot assegurar que la Mare de Déu de la capella de Sant Martí de la Roca es noten les influències gòtiques del nord de la França, que humanitzen el tipus iconogràfic que encara és de tradició romànica.