dimarts, 8 de gener del 2013

SANT MARTÍ DE SORBET

M’aturava a retratar – una vegada més – aquesta esglesiola que no esdevindrà parròquia de Viladecavalls fins a darreries del segle XIX, en el cens de l’any 1900, hi havien 743 ànimes.

Poca cosa queda ja de la primitiva romànica, trobem obres documentades al segle XVIII – els famosos diners d’Amèrica – això va comportar que una part del temple romànic , quedés ocult dins la nova església barroca; a darreries del segle del segle XIX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil neogòtic.



La portalada de l'església és d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha la rosassa. A la part superior del coronament hi ha una creu de pedra. A l'extrem de sol ixent trobem adossat el campanar de planta quadrangular, de tres nivells d'alçat i un rellotge a la cara sud. El nivell superior està obert a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt. El campanar es troba rematat amb merlets esglaonats i les façanes estan decorades amb arcuacions cegues a nivell de forjat. Orientada a garbí trobem la rectoria. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal, amb el parament vist de pedra i argamassa a la resta.

La descripció tècnica ens diu : Església parroquial que es troba situada al nucli de Viladecavalls. El volum que contemplem en l'actualitat és fruit de nombroses ampliacions realitzades sobre una capella romànica. És de planta basilical amb la nau central coberta amb volta de canó, arcs de diafragma i llunetes. Les dues petites naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. La part més antiga la situem a l'alçada del cor, a la part que comunica amb la rectoria, on es conserva parcialment l'estructura romànica.



A la façana de ponent també es conserven la porta i una finestra d'arc de mig punt adovellada que es troben tapiades. A partir d'aquesta estructura, es va formular l'església barroca, amb absis poligonal a la capçalera. A l'altar major hi trobem el retaule de Sant Martí. La volta de la nau central arrenca d'una cornisa motllurada, sobre la qual hi ha els òculs que il•luminen la nau, amb vitralls amb motius evangelistes. Les naus laterals queden determinades per pilars amb capitell motllurat, sobre els quals es recolzen els arcs de mig punt. En aquestes naus s'hi situen les capelles, amb la corresponent fornícula amb la imatge del sant. A l'ala esquerra del temple hi ha la Capella del Santíssim, afegida durant el període pre-modernista. D'aquesta en destaquen especialment els vitralls.


Em cridava l’atenció aquest curiós topònim Sorbet, sembla que deriva etimològicament del llatí sorbētum, ‘camp de servers’. SERVER m.


Arbre de la família de les rosàcies, de diverses espècies del gènere Sorbus, i principalment la Sorbus domestica, de fulles pinnades, flors blanques en corimbes més curts que les fulles, de pètals quasi orbiculars, i fruit (anomenat serva) quasi globós, molt astringent quan verdeja, però blan, polpós i dolç quan és ben madur. Amb els fruits madurs es pot fer una excel•lent melmelada.

Avui no hi ha servers – que han esdevinguts per arreu arbres exòtics - , ni cavalls, que donaven nom a la població; hi ha certament molts més habitants 7.376 en el cens de l’any 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada