dimarts, 11 de desembre de 2012

SANT MIQUEL DE PERA. MONTAGUT i OIX. LA GARROTXA

El Tomàs Irigaray Lopez és un enamorat de la Garrotxa, i ara una, ara l’altra, va retratant i documentant les petites esglésies. Curiosament, de la seva bona feina, no se’n fan ressò els mitjans locals perquè en bona mesura s’organitzen com a ‘capelletes ‘ , en el llenguatge dels algonquins, una nació índia nord-americana, ‘caucus’ que farà fortuna en el sistema polític de primàries per designar els candidats a la Presidència dels EE.UU

Visitava l’esglesiola de Sant Miquel de Pera , situada aigua amunt de la vall d'Oix, als seus vessants esquerres, enlairada a uns 800 metres ,és una construcció romànica del segle XII, modificada en gran part en època més avançada, entre altres raons pels terratrèmols del segle XV. En depengué l'església de Sant Andreu de Bestracà i fou un dels llocs més poblats del terme.

La volta de la seva nau és apuntada i l'absis, a llevant, es va suprimir al segle XVII o XVIII i en el seu lloc es bastí la sagristia. A migjorn hi ha un fris amb mènsules, cornisa i una construcció annexa, així com una renglera de nínxols adossats als murs i la porta d'entrada, sota porxo, amb l'arcada ornada amb diverses boles.


A ponent hi ha el campanar d'espadanya de doble obertura, convertit posteriorment en torre.

Apareix esmentada en un document de l'any 1228, on consta que Alemanda de Sales prestà homenatge a favor de Guillem, bisbe de Girona, pels feus que tenia en la parròquia per compte de l'església gironina.

Se la cita en el testimoniatge com a "Sancti Michaelis de Piru", denominació que es manté durant el segle XIV, segons consta en documents dels anys 1348 i 1362.

Ve anotada com a "Sancti Michaelis de Pera"
en les sinodals de la diòcesi gironina de l'any 1691.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada