diumenge, 14 d’octubre del 2012

L’ERMITA DEL FARISTOL, UNA DE TANTES ESGLESIOLES OBLIDADES.



Pujo pel costerut camí entre matolls que em tanquen el pas i al mateix temps punxen les meves cames. Un sol de justícia cau damunt el meu cap. Com si fos una condemna el sol em fa alentir el meu caminar i ofega la meva respiració. Com més poc a poc pujo més noto les bardisses i els matolls d’acerades pues. Més fent-me fort de cor arribo fins la llinda de l’edifici creient m’oferirà  ombra i repòs.
 
L’entrada ja no té porta, les pedres i dovelles que havien format l’antic arc tampoc hi són. Només un forat irregular com el cau d’un animal ferotge. En entrar a l’església per pura costum he mirat a l’altar buscant la imatge de la Verge. Vull saber sota l’advocació de quina verge és la petita esglesiola encimbellada dalt del cim. L’ermita del Faristol.

Però la meva mirada es sorprèn tant per la manca d’altar com per la falta de tot ornat. Només la forma de l’absis com una closca protectora i la petita finestra que permet que un raig de sol il·lumini el peu trencat de l’altar.

Movent el cap cerco una altra forma a l’interior però tot manca. La coberta és desapareguda, només resten quatre teules mal posades en una de les puntes de l’edifici. El terra cobert d’aranyoners m’impedeixen qualsevol examen del possible terra.

En la paret nord davant mateix de l’entrada algú ha dibuixat un faristol entretenint-se a gravar-ho profundament damunt del vell enguixat.

Poques veus cantaran a un déu guiades per la batuta d’un suposat director en la conxa buida d’un lloc que va ser ple de fe i vida.

Poca llum il·luminarà l’esperit del visitant. Lluny ressona lleument el dringar d’una esquella com indici de certa vida en la vall esquerpa i feréstega.

Moltes vegades en la solitud d’un lloc indeterminat, com indeterminats són els llocs per gaudir de la solitud, la simple carícia d’una paraula mig sentida a algú que passa prop nostre, o el simple so d’un soroll ens sobresalta i ens fa reviure.    

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada