Durant la sortida d’Amics del Romànic del Berguedà al Pallars vam visitar el poble d’Escaló. En aquesta crònica de la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur volem escriure unes paraules sobre la torre que es divisa clarament des de la plaça on hi ha l’aparcament de la vila closa d’Escaló.Es tracta d’una torre de guaita, que es manté encara molt sencera. Situada sobre un turonet damunt de la població domina la vila d’Escaló i l'entrada de la vall d'Escart.
La seva construcció és de planta circular i els murs s'endinsen a la part alta, construïda amb un aparell granític i pissarrós sense desbastar. Les seves parets tenen un gruix de més d’un metre i una alçada de 14 m. coronada amb merlets. Va ser edificada en el s. XI–XII, tot i que refeta al s. XVI.
A mitja alçada s’obre una petita porta d'arc de mig punt. Actualment truncada. El motiu de la porta a mitja alçada forma part del sistema defensiu de l’esmentada construcció. En cas d’atac es retirava l’escala de fusta i els assaltants no podien accedir fàcilment dins l’edifici. Normalment aquestes torres de guaita no havien gaire guarnició a no ser que formessin part d’un castell.
A l’època medieval formava part del sistema defensiu de la Vall d'Aneu, comunicant-se directament amb la torre defensiva de la Torrassa, el Castellot d'Estaís i els castells d'Escart, Llort, Berrós i Llavorre.
És considerada com part dels Béns d’Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia Rosa Planell Grau.
Berga, 4 juliol 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada