dilluns, 18 de juny del 2012

IN MEMORIAM. LES ESCOLES PIES DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

El 1896 la senyora Emília Carles Tolrà va impulsar la construcció d’una escola amb oratori dirigida per pares escolapis i administrada pel Patronat Tolrà que havia comprat l’edifici l’any 1888 per valor de 25.760 pessetes. La senyora Tolrà va presentar al pare Francesc Llonch el projecte d’unes escoles per a alumnes obrers de Sant Esteve de Castellar com a complement de la Fundació Escoles Tolrà; la nova escola seria una escola nocturna per a joves obrers o per a aspirants a la carrera eclesiàstica, exclusivament masculina.



L’edifici va ser aixecat de nova planta i els pares escolapis el van inaugurar quan hi van anar. Per a la construcció de la capella es va adequar l’edifici de l’antiga foneria de ferro Vda. de J. Lluscà i els corrals de la família de Vicenç Sallés. La casa es va anar moblant de mica en mica. L’edifici tenia àmplies sales dividides amb separadors de fusta per augmentar el nombre d’aules: les de la banda del carrer del doctor Pujol corresponien a les classes diürnes i les de la banda del Passeig a les classes nocturnes destinades als treballadors. Malgrat tot es creu que aviat es va suprimir el torn del matí i van quedar només les classes del vespre.

La xifra més alta d’alumnes obrers és la que correspon al curs 1927-1928 en què un total de 85 alumnes assisteixen a l’escola. El nombre d’alumnes assistents va variar segons la pressió que feien els directius de la fàbrica Tolrà, d’on provenien els alumnes. A partir de 1909 i veient la manca d’alumnat el pare Serra, el segon rector, va decidir obrir el col•legi a altres alumnes, deixant així d’ésser un col•legi només per a obrers. Els alumnes complementaven els ensenyaments primaris ja cursats ampliant, bàsicament, l’aspecte comercial.



La comunitat de l’escola va ser sempre reduïda; entre cinc i sis religiosos. Amb el rector i dos religiosos més es cobrien les necessitats escolars i per a completar el nombre total de persones que havien de formar la comunitat, els provincials hi van enviar religiosos grans que ja no podien fer classe però que ajudaven i col•laboraven en moltes tasques tant dins la comunitat com amb els alumnes.

L’octubre de 1931 s’introdueixen a l’escola reformes pedagògiques i es distribueixen les classes en tres seccions:

- Jardí d’infància (pàrvuls)
- Graus: català, castellà, aritmètica, geografia, cal•ligrafia, cultura general, solfeig, gimnàstica, religió i moral.
- Comerç: càlcul mercantil, teneduria, francès, castellà, català, ciències físiques i naturals, geografia estadística, cal•ligrafia, dibuix, mecanografia, taquigrafia, cultura general, religió i moral.

Abans de l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) aquestes aules també van ser utilitzades per al Col•legi Verdaguer que feia classes nocturnes, de 7 a 8 del vespre, de Primer Ensenyament (preparatori 1-2-3 i grau superior) per a treballadors.

En aplicació de la Llei de Congregacions Religioses el col•legi va tancar el maig de 1936 però era gairebé al final del curs i el trastorn no va ser gaire considerable.

El dimecres 22 de juliol l’escola és saquejada i es destrueix tot el mobiliari de la capella.

L’espai que fins aquells moment ocupaven els pares escolapis fou emprat com a oficines i magatzem del Sindicat de Rabassaires. Més endavant s’hi van instal•lar refugiats que van malmetre considerablement les instal•lacions.

Després del conflicte bèl•lic es va intentar reactivar les Escoles Pies però aquest intent no va reeixir. L’11 de setembre de 1939 es van aturar totes les activitats escolars que s’havien iniciat perquè el col•legi es tancava i el 23 de setembre de 1939 el pare Bassagaña lliura al rector de la parròquia les claus del col•legi i de la capella per la marxa definitiva dels religiosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada