És un edifici minúscul , de construcció extremadament simple i senzilla, però feta clarament en temps recents, amb una reixa en el lloc de la porta, que permet veure el interior , on hi ha una majòlica amb la imatge del Sant.
Intuïm alhora que per l’advocació, per la ubicació del petit edifici, que va aixecar-se com a protecció davant les malvestats de la natura, com recullen els seus goigs :
Quan amenassan los cels
Trons, llamps, pedra y tempestats,
Invocant-vos los fidels,
Luego se vehuen lliurats.
La toponímia Lord, que certament ens evoca, el títol nobiliari que s’atorga als pars de reialme de la mal dita ‘Gran Bretanya’ *, i també als ducs, marquesos, comtes, barons,... que a manera de prefix fan que precedeixi al seu patronímic.
* Dèiem la mal dita ‘Gran Bretanya’, perquè gràcies a ells Catalunya va perdre la llibertat l’any 1.714. Aleshores ens canviaven per un penyal ple de mones. I, ara si els ho permetem ensorraran l’euro, i amb ell a tots nosaltres. Per lluitar contra la seva perfídia ens cal tota la ‘força celestial’ de Sant Pere Màrtir; hauríem de convèncer a alemanys i francesos per fer-los fora de la Comunitat Econòmica Europea.
Tornem a Catalunya, aquí seguint a Manuel Bofarull Terrades, lord, tindria el significat ; feréstec, escabrós.
En la documentació antiga s’esmenta :
L’any 992 ‘ Ecclesia sanctae Mariae lordense’.
I l’any 1065 ‘ et ipsam rocam de lurdo’.
Agrairé infinitament qualsevol dada que ens expliqui la raó per la que s’aixeca – i des de quina data – el petit edifici de Sant Pere Màrtir, que llueix alhora la creu número XIV d’aquest particular camí del Gòlgota que ressegueix la Mola del Lord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada