TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 25 de juny de 2017

ARTESA DE SEGRE I EL SEU PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTISTIC. ELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Artesa de Segre té una extensió de 175,9 km² , en els que s’hi encabeixen 22 entitats de població.

Anya fou municipi propi fins a l'any 1966, quan s'agregà a Artesa de Segre. Històricament s'anomenà la Baronia de Motmagastre perquè moltes de les antigues parròquies que formaven d'aquest municipi pertanyien a la baronia que centrava el castell de Montmagastre. De l'antic municipi en formaven part els pobles d'Alentorn, Comiols, Folquer, Montargull, Montmagastre, Vall-llebrera i Vall-llebrerola.

Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa, fou cap del municipi que formava juntament amb Clua de Maià, la Vall d'Ariet i Vernet. Fins a l'any 1920, any en què es va agregar a Artesa.

L'any 1532 el monestir de Montserrat compra Vilves i Collfred amb la jurisdicció civil i criminal per 3 900 sous. Mantindrà el domini sobre Vilves fins al segle XIX.

Cercàvem els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta tasca la despoblació brutal de la comarca ens ajudava poc, costa trobar essers humans als que preguntar-los on era l’escola, i el recurs a la xarxa telemàtica en una comarca ‘analògica’ no té resposta, amb tot trobàvem:

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lescola-publica-dartesa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-dels-edificis-escolars.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-lestudi-de-montargull.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-collegi-de-les-dominiques.html


Estic del tot convençut que n’hi havia més d’escoles publiques, privades i/o confessionals, tant com que abans de la mateixa concepció del sàtrapa, llegir i escriure no era una activitat excepcional per a les persones que vivien en aquests nuclis integrats avui al terme d’Artesa de Segre.

La dictadura feixista feia una gran tasca de destrucció d ela ‘història petita’, en algun lloc però, es deuen conservar encara els texts dels ‘cronistes oficials’ , figueres que existien a TOTES LES POBLACIONS, i que deixaven testimoni dels fets que succeïen. L’existència – encara – d’un mitjà de comunicació com la Palanca en fa pensar que no tot està perdut.

Encoratgem a TOTHOM perquè ens faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble, vila o ciutat on vareu néixer, vosaltres i/o els vostres pares , avis i família tota.

Catalunya us ho agrairà.

P/D

Els edificis religiosos, malgrat ser en la seva majoria únicament testimonis del passat, eren més fàcils de localitzar.

El algun lloc devia ser el vicari i/o el rector en que ensenyava les primeres, i potser úniques lletres, en la llengua catalana es designa com ‘escolà’, a la persona que ajuda al sacerdot al altar, i al qui va a l’escola. També d’això ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 23 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DE BOT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

El sostre demogràfic de Bot s’assolia al cens de 1950 amb 1.555 ànimes, a darreries de l’any 2016 es comptabilitzaven 615 habitants, una pèrdua del 60,45%

La Terra Alta no s’ha recuperat de l’estulta decisió del rei Felipe III d’expulsar als mal dit ‘moriscos’, malgrat les peticions en sentit contrari de la noblesa catalana i fins del bisbe de Tortosa, Pedro Manrique.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/los-moriscos-catalunya-219957

La devíem fer molt grossa perquè el bon Déu ens castigui amb la MONARQUIA PERPETUA, oi?.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa l’arrel àrab en el topònim Bot; l'any 1039 la família musulmana dels Beni-Hud substitueix els Tujubís en el govern de la vall de l'Ebre i les taifes de Saragossa i Lleida. El seu domini s'estén fins a l'any 1099, en què el control de la zona cau en mans dels almoràvits de les taifes andalusines. Atès que el mot Hud defineix aquella gent com a poble i que Bu vol dir "descendent de", la denominació Bu-Hud vindria a significar "descendents dels Hud".

El 1224 ja s'escriu Booth , i cap al 1600 passà a escriure's Boot

M’aturava a Bot, volia retratar l’edifici de l’Ajuntament i l’església de Sant Blai.

Del primer no en trobaria cap referència, això dels catàlegs de patrimoni, malgrat que la ‘democraciola’ començava l’any 1978 no és – encara – una urgència, fins quan entrava a demanar un plànol turístic em deien que no en tenen, i ho justificaven per estalviar ‘despeses’, li feia la reflexió clàssica, si ningú saps que teniu d’interessant serà MOLT difícil que us vinguin a fer una visita, alhora li explicava la diferencia entre despeses ( que acostumen a fer-se en benefici d’alguns ) i inversions, que generen efectes benèfics per a tota la comunitat.

M’explicava un "descendent dels Hud", que a l’edifici de l’ajuntament hi havia l’escola, que desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà es va traslladar quasi al final del poble seguint la carretera en direcció Orta/Prat de Comte.


Som una ‘Nació’ singular, descrivim com a monuments les barraques de pedra seca, i ‘oblidem’ esmentar que abans de la dictadura franquista, entre els usos que tenien alguns edificis, hi havia el d’aixoplugar les escoles.

Cal insistir en que dins les motxilles dels soldats feixistes no hi havia llibres, llibretes ni llapisos per a la quitxalla?. Cal reivindicar encara que abans de la concepció del sàtrapa, una bona part de la població a Catalunya i de la resta del món, ja sabia llegir i escriure, ja menjava amb coberts, i es rentava la cara cada matí?.

Ens agradarà rebre imatges i dades de TOTS ELS EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA a l’email coneixercatalunya@gmail.com , intuïm que ens en manquen molts encara a : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Catalunya us ho agrairà.

Em donaven records per una amiga comú. Si del món diuen que és un mocador, que us puc dir de Catalunya?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

dijous, 22 de juny de 2017

CAPELLA DEL SANT CRIST ABSENT DEL CEMENTIRI D’ARNES. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem la sortida 222 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 , això vol dir que havíem fet més de 50.000 quilometres, i gastat més 7000€ en benzina, i una quantitat gens menyspreable en autopistes.

En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Arnes, a la comarca dita de la Terra Alta.

Quan al topònim hi ha versions per a tots els gustos :

El Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya
ttps://books.google.es/books?id=ZUHxrn_CC94C&pg=PA1140&lpg=PA1140&dq=arnes.+toponímia&source=bl&ots=zJ87qNEubS&sig=InzCDWjGBIWhzK6O4UPFQRS_GSo&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwioiZmB9dHUAhURalAKHWNuDvEQ6AEITjAH#v=onepage&q=arnes.%20topon%C3%ADmia&f=false
Ens parla d’arnes ‘ ruscos d’abelles’

El diccionari català valència balear, Etimologicament del francès antic harneis, mateix significat. || || 1, 2, que ve del germànic . *herrnest, ‘guarniments de viatge’, segons Meyer-Lübke REW 4119.

Ens encantarà rebre les vostres aportacions ‘ serioses’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’aturava al fossar on retratava la capella del ‘Sant Crist absent’, advocació que dissortadament va guanyant ‘adeptes’ per arreu, ja eliminant les imatges sagrades, ja enderrocant – o no construint – capelles al cementiris.



https://www.youtube.com/watch?v=s8fm_lOA2S8

No trobava cap dada de l’autor d’aquest element patrimonial, l’experiència ens diu que acostumava a fer-ho el mestre d’obres i/o l’arquitecte municipal. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

dimarts, 20 de juny de 2017

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE BALDOMAR. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Retratava, no sense dificultats tècniques, l'església parroquial de Baldomar, al terme d'Artesa ; l ’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.


Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici heterogeni, de difícil lectura arquitectònica a causa de les diferents etapes constructives que li han donat forma

L'esquema de planta ve definit per una nau sense absis, coberta amb volta de canó apuntada sobre arcs torals i formers. Al costat nord hi ha una altra nau, més curta, probablement afegida més tard. Al costat sud, presenta capelletes laterals obertes en el mur mitjançant arcs formers. Una cornisa sense finalitat constructiva separa la volta, que segueix la tradició del segle XIII, dels elements de sosteniment

L'element més rellevant de l'exterior és la façana, que integra un campanar d'espadanya convertit posteriorment en una torre quadrangular. El cos baix de la façana, de carreus ben escairats, és d'una gran sobrietat. L'acces s'efectua mitjançant una obertura d'arc de mig punt adovellat, recolzat sobre impostes motllures d'aire classicicant, similars a les que hi ha als pilars interiors de l'església. Sobre el portal hi ha un òcul i, enmig, una petita fornícula formada per columnes helicoïdals que sostenen un frontó triangular

Tant la façana com el campanar fan pensar en una reforma constructiva, que probablement dati del segle XVI, i, per tant, de cronologia més avançada que la de la nau central.

Llegia que el mural interior, que no teníem ocasió de veure, és obra de l’ Antoni Borrell i Pujol ( Barcelona, 1927), resident en aquesta població, i autor també de les pintures de les esglésies de Torregrossa, a la comarca del Pla d’Urgell, ide les Pallargues, a la comarca de la Segarra.


Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) afirma que es tracta d’un Nom Propi germànic, al costat de l’església hi ha una placa ‘ Vall d’Omar’. Imagino que deu ser algun admirador/a de l’ Omar Sharif, també conegut com a Omar El-Sherif (Alexandria, 10 d'abril de 1932 – el Caire, 10 de juliol de 2015). Està clar que molt sovint, veiem el que volem veure, oi?.

No trobava cap esser humà per a preguntar-lo on era l’escola abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.

Artesa de Segre vol, i ‘dol’ alhora, pel que fa a ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-nova-de-santa-maria-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/01/santa-cecilia-de-torreblanca-la-romnica.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-miquel-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-ponc-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/lassumpcio-de-santa-maria-sero-artesa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lensulsiada-esglesia-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-julia-de-la-clua-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-santa-maria.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/01/de-sant-marti-de-collfred-i-altres.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/sant-salvador-dalentorn-artesa-de-segre.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/08/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html




ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PONÇ DE VALL-LLEBRERA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Llegia en relació a Vall-llebrera, al terme d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera; vora la carretera hi ha l'edifici on era, abans del 1936, l'ajuntament d'Anya i que després serví d'escola i de casa per als mestres.

Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església parroquial de Sant Ponç, de la qual depèn la de Vall-llebrerola, és obra del segle XVI.


El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.


Patrimoni Gencat
en fa aquesta descripció ; església d'una nau amb capelles, sagristia i garatge adossat lateralment. La façana principal té una composició amb un eix central definit per la porta amb arc de mig punt i grans dovelles regulars sobre una imposta. A sobre hi ha una fornícula i un rosetó amb calat de pedra rematat per una espadanya de dues obertures, amb una campana. La coberta és de dues vessants sobre la planta rectangular. L'edifici té un atirantat metàl•lic de reforç.

El lloc s'anomenava antigament Mirandol*, lloc que és documentat el 1053 en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre.

Ens agradarà saber a l’email coneixercataunya@gmail.com el fonament d’aquest topònim, Mirandol.

Artesa de Segre vol, i ‘dol’ alhora, pel que fa a ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

dilluns, 19 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I L’ESCOLA DE LA COLÒNIA ‘LA FÀBRICA’. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Reprodueixo de patrimoni Gencat ; edifici aïllat, de planta rectangular, en el recinte de la fàbrica de començaments del segle XX, amb edificis singulars que formaven un centre industrial.

Llegia a : http://www.lapalanca.cat/pdfs/06nov.pdf

1930.- En aquesta dècada es construeix l’edifici que acollirà l’església dedicada a la Mare de Déu del Roser i que a la vegada farà les funcions d’escola per als fills dels treballadors.

El Valentí Pons Toujouse en el seu excel•lent treball sobre la Colònia:

http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2014/09/12/artesa-de-segre-colonia-de-la-fabrica-el-pont-dalentorn/

Defensa l’autoria de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), i recull en color la mateixa imatge que en blanc i negre feia l’any 1985 J. Salvadó.



Entenc doncs que l’afirmació ‘l’església va ésser modificada, restant la portalada adovellada que forma un arc de mig punt situada al centre de l'edifici’. Ens descriu una actuació posterior. Patrimoni Gencat recull ‘sembla que s'erigí cap al 1906, de la mateixa manera que l'edifici del director del conjunt industrial’, de ser certa, l’autoria de l’església – de la que no tenim imatges – fora de l’Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920), tenim respecte de la data del seu traspàs absoluta certesa :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/06/08/pagina-1/33303354/pdf.html
No així, del seu naixement que no hem pogut confirmar en cap registre. Ens dol que l’Enciclopedia Catalana, no dediqui – encara – una entrada a l’arquitecte Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920.

Els nous habitacles s'han adaptat a la composició de simetria que definia l'antiga església , amb elements també historicistes: porxos amb arcades i pilastres de suport. La coberta és a quatre vessants té teula plana.

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Farem arribar aquest post a la Palanca.

L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. SERÓ. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

L’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.

L'església parroquial de Santa Maria de Seró es troba ubicat a la part alta de la vila de Seró, agregat d'Artesa de Segre. Es tracta d'un temple aïllat d'una sola nau, amb un edifici adossat que fa de rectoria i el cementiri vell annex.

Es troba al costat de les restes de l'antic castell de Seró i actual casalot barroc.

La façana principal, que dóna al carrer de l'Església (orientada a l'oest) compta amb una porta de mig punt adovellada amb una inscripció a la clau que hi posa "JHS/1882". Per sobre hi ha un petit rosetó. L'altra façana, orientada vers el sud, presenta una portalada tapiada amb arc de mig punt i adovellada i podria tractar-se de les poques restes existents del temple romànic originari.


La nau central compta amb un petit cimbori neoclàssic que il•lumina el centre del temple. Un campanar de cadireta amb dues campanes s'aixeca a sobre la porta antiga. Una altre campanar es troba al damunt de la cantonada de llevant i és de secció quadrada. La teulada és a doble vessant i compta amb una coberta de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions en els darrers anys.

Fou reformada entre els segles XVIII i XIX. Data i inscripció de la porta d'entrada: "JHS/1882". Una darrera dada data de l'any 2006, quan la família Vendrell-Gannau dóna una campana al temple, fet commemorat amb una placa a la façana sud de l'edifici.


Constatava que tampoc podien accedir al interior els tècnics que feien la fitxa de patrimoni Gencat.

Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear, SERO m. grafia antiga de cero, ‘cérvol’. Sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, Llull Gentil 6

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa que el topònim s’origina en el període de domini dels sarrains, i té un significat ‘falca, clavilla .

No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!