TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 23 d’agost de 2016

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES CASES RECTORALS DE LES PARROQUIES DEL TERME DE LES LLOSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven que el Josep Llimós i Camprubí em podia ajudar en la meva recerca dels edificis escolars de les Lloses a la comarca del Ripollès, anteriors a la dictadura franquista.

L’edifici de l’Ajuntament és dels anys 20 del segle XX i acollia alhora que la casa consistorial les escoles de nenes i nens i les vivendes dels mestres, malgrat no es té constància del seu autor, apareix una signatura J. Puig que esperem ens facin arribar via escàner per comparar-la amb la dels arquitectes i/o mestres d’obres de l’època :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/04/13/pagina-14/33291549/pdf.html?search=Ayuntamiento%20de%20las%20Llosas

Existia també un edifici destinat a escoles a d’aleshores terme veí de Palmerola.


Amb anterioritat l’ensenyament bàsic es devia impartir als edificis parroquials pels rectors i/o vicaris, i possiblement per mestres de ‘sequer’ en algun dels indrets més aïllats. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tenien la condició de parròquia en aquells anys :

Santa Maria de Matamala
Santa Maria de les Llosses
Sant Vicenç de Palmerola,
Sant Vicenç de Maçanós
Sant Sadurní de Sovelles
Sant Julià de Vilacorba o de Moreta
Sant Feliu d'Estiula
Sant Esteve de Vallespirans
Santa Eulàlia de Viladonja
I fins potser Sant Martí de Vinyoles de Portavella

Ens agradarà rebre confirmació de les rectories on s’exercia la docència; s’impartia ‘ la doctrina’ i al mateix temps se’ls explicaven les ‘primeres lletres’, i també imatges actuals i/o antigues d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista, el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar

El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que imatges d’aquells edificis, el testimoni – si encara és possible – de persones que rebien formació, ‘les primeres lletres’ a la rectoria de la parròquia del seu lloc de naixement.

Tinc molt clar que malgrat el seu trist present l’església catòlica va ser un factor de progrés social en èpoques passades, tant com que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dilluns, 22 d’agost de 2016

SANT SADURNI DE SOVELLES. PARROQUIA I RECTORIA ESCOLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré de 90 anys d’edat i propietari d’una col•lecció de més de 2000 fotografies de CATALUNYA – esglésies, castells, escoles, sindicats,.. - de mida 13 X 18 en color que s’incrementava ara amb Sant Sadurní de Sovelles al terme de les Lloses, a la comarca del Ripollès, Girona, Catalunya. Si algú té interès en adquirir aquesta col•lecció pot fer la seva oferta a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Patrimoni Gencat diu de Sant Sadurni de Sovelles; església de planta rectangular amb capelles laterals que s'obren mitjançant arcades cap a la nau central i única. El presbiteri es troba enlairat respecte la resta de l'església, gràcies a un entarimat al que s'hi accedeix per tres graons centrals. L'exterior és molt senzill, tenint només decoració a la façana principal. La coberta és a dos vessants composta per cabirons de fusta i teula àrab, a l'interior està formada per una falsa volta de canó feta amb totxo. L'interior de l'església es troba molt decorat i pintat, sobresortint al presbiteri un retaule pintat a la paret de fons, de força qualitat i domini de la perspectiva.
Precisament aquesta part es troba molt afectada per humitats de filtracions i capil•laritats. Aquest afecten a la volta de canó així com les pintures del presbiteri. L'edifici es complementa amb un campanar molt peculiar per la zona.

L'església es va construir entre el 1714 i el 1717, i la seva façana té un cert paral•lelisme amb el de Gombren, això pot donar base que fos construïda pel mateix arquitecte Josep Morató Soler ( Vic , 1677 + 1734 ).


El fossar annex presenta l’aspecte descurat que ha esdevingut ‘marca de la casa’ malauradament a les Lloses.


Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) proposa el significat de ‘Corts de Porcs’, o ‘ Corts de bestiar’. Val a dir que tinc vers aquest filòleg la més alta consideració. Atès però el fet que des de 1714 els catalans no podien accedir a cap lloc de l’administració, i que els no catalans que ocupaven aquestes funcions, alhora que no tenien sempre els coneixements necessaris, tenien instruccions clares d’esborrar la memòria del català, cap una possible substitució de Ses Ovelles, amb l’article salat, per aquesta forma ‘Sovelles’ que ha arribat fins al nostres dies, la tesis concilia el sentit ‘lloc de bestiar’, encara que substituint els porcs per les ovelles, i sembla del tot versemblant, malgrat la duríssima sequera - manifestació clara de l’escalfament global - d’aquest any 2016

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’explicaven que la rectoria havia tingut funcions d’escola abans de la dictadura franquista, com també les de Sant Esteve de Vallespirans, Santa Maria de les Llosses, Santa Maria de Matamala, i potser- ens agradarà rebre’n confirmació i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com - Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Esteve de la Riba, Sant Martí de Vinyoles de Portavella,...

diumenge, 21 d’agost de 2016

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE BORREDÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BERGUEDÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Berguedà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Entrava a Borredà per davant del Cementiri Municipal on no trobava cap rètol indicador dels horaris d’obertura; advertia que s’han fet obres d’ampliació, i ara no és visible des de l’exterior la capella. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’expliquen que l’escola pública ocupava l’espai de l’actual Centre Civic de la Gent Gran, del que ens agradarà saber qui va ser l’autor de l’edifici i de les posteriors reformes.


Hi havia també la Llar del Pare Coll de Borredà, les Germanes Dominiques de l’Anunciata van arribar a Borredà l’any 1886, i el 31 d’agost de 2014, les dues últimes monges que quedaven van marxar cap a altres destinacions. Ens agradarà rebre algunes imatges relatives a aquesta escola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Berguedà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dissabte, 20 d’agost de 2016

ESGLÉSIA DE SANT MARTí DE VINYOLES DE PORTAVELLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església Església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, de la que llegia a patrimoni Gencat que és una construcció del segle XII, amb afegitons posteriors, per bé que és esmentada des de l’any 925. Conserva un petit portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau i la volta romànica.



L’any 1703 hi foren afegides dues capelles laterals, i poc després fou erigit un campanar sobre l'antic absis, una sagristia i noves capelles.

L'interior de l'església, avui abandonada i sense culte, és cobert de motllures de guix.


La petita Canon Ixus recollia una imatge del interior que contradiu l’afirmació ‘ avui abandonada ‘, la qüestió del culte en un context de secularització extrema, que començava amb la signatura de la carta de recolzament als feixistes per part del ‘ camarada ‘ Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal i primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’, en la qual va ocupar un destacat paper protagonista donant suport a la sedició contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i condemnant a una mort segura als catòlics significats que es trobaven en zones republicanes, ´, diria que no precisa de majors aclariments. El cens de 1930 ens diu que les Lloses tenia una població de 1.486 persones, i al tancament de l’any 2014 era de 211 habitants, una caiguda del 85,80 que fora del context d’estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, només s’explicaia com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil . Elevava per intermediació de Sant Martí la meva pregaria a l’Altissim, Senyor; allibera el teu poble !!!!!

Es troba situada al SE del santuari de Santa Margarita, a 1020 metres d'alçada, prop de l'antiga casa senyorial de Portavella, reconvertida avui en Casa de Colònies i/o de Turisme Rural.

A la tornada veia fugaçment una bestia entre la vegetació, pregunto, hi ha cabirols a les Lloses ?.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA RIBA. VILADONJA. . PALMEROLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l'església advocada a Sant Esteve que es troba annexa al Mas de la Riba, al veïnat de Viladonja, de l’antic terme de Palmerola, annexat l’any 1991 al de les Llosses, comarca del Ripollès, Girona, que degué tenir origen en la primitiva rectoria.


En el segle IX el comte Bernat de Cerdanya va fer donació de l'església al monestir de Ripoll, donació que es confirmà el 1080.

Llegia a patrimoni Gencat que l'edifici és del segle XII, i que va ésser restaurat totalment pel seu propietari vers els anys seixanta del segle XX. Al seu interior es troba un senzill retaule barroc, amb boniques imatges típiques del barroc popular.

L’església està construïda damunt d'un turó, això fa molt difícil retratar l‘absis que està escassament a un metre d’un single rocós. L’edifici és d'estil romànic amb una sola nau, amb volta un xic apuntada, l'absis orientat a llevant. La coberta és amb teula àrab i la porta s'obre a la façana sud. Es troba en perfecte estat de conservació. En l'angle sud-oest, té un petit campanar.


No trobava cap referència a l’ús – en el seu cas – de l’edifici de la rectoria com escola parroquial, li trasllado aquesta pregunta al Sr. Josep Llimós Camprubí, regidor de l’ Àrea de Medi Ambient, Cultura i Festes, Benestar Social i Joventut de l’Ajuntament de les Llosses. Imagino que exercien aquesta funció la Rectoria de Santa Maria de les Llosses fins que es va aixecar l’edifici de l’Ajuntament i Escoles,ala segona dècada del segle XX; la de Santa Maria de Matamala; la de Sant Esteve de Vallespirans, i la de Sant Sadurni de Sovelles, ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com


M’ensenyaven un dibuix de la façana de l’Ajuntament signat per J. Puig. En teniu més dades ?. Podria ser Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)?.

diumenge, 14 d’agost de 2016

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE MALDÀ. VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant el runam esfereïdor del Castell de Maldà, documentat l’any 1082. La primera esmena documental referent a l'existència d'aquest castell data del 1082 i és la donació dels comtes de Barcelona els germans Ramon i Berenguer i la comtessa Mahatta al vescomte Ramon Folch de Cardona del castell de Maldà i el castell de Maldanell.

Al 1249 es documenta la visita del monarca al castell de Maldà.

Al 1350 la vescomtessa Beatriu d'Anglesola vídua d'Hug I de Cardona es disposà a passar llargues estades en aquest castell i es creu que coincideix la seva estada amb les obres d'engrandiment del castell. Posteriorment al 1450 Pere de Cardona vengué el castell a Bernat Albert, senyor de Ponts.

Posteriorment la família dels Albert revengueren el castell a Miquel Joan de Claramunt.

Del 1662 es conserva la redacció d'un inventari i anys més tard al 1667 el castell fou subhastat públicament i adquirit per Jaume de Cartada i Sala, qui fou el promotor de la construcció de la plaça que precedeix l'entrada al castell.
Al 1833 un escamot de carlins van calar foc al castell fins només deixar en peus les parets mestres.

Es poden establir cinc etapes en l'evolució del castell: segles XI-XII, construcció del castell vell; segles XIII-XIV, construcció del castell nou; segles XV-XVI, transformació del castell adoptant la fisonomia actual; segles XVII-XVIII, abandó del projecte, el castell restarà inacabat; segle XIX fins a l'actualitat, destrucció, espoli i degradació del monument.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; gran castell palau, modificat el segle XIII, ampliat el segle XV i transformat en palau el 1682. Queden els murs fins a la teulada. Fou malmès pels carlins el 1833.



El castell primitiu de Maldà estava emplaçat en els edificis que envolten la Plaça de la Torre, al llarg dels segles XII-XIII-XIV. El castell fou reformat tal i com ho testimonia la inscripció de la dovella central de la portalada d'accés al castell on s'hi llegeix: "ANDREAS FILI/PUS IMCEPIT O/PERAM CASTR/ GUILELMI CA/RDONE ANO DO/MINI MCCXII" La traducció ens diu "Andreu Felip comença l'obra del castell d'en Guillem de Cardona en l'any del senyor 1212. Actualment els murs perimetrals conservats en peu deixen entreveure una magnífica construcció d'opulents murs amb les restes dels matacà de vigilància i torretes als angles. Es tracta d'una construcció rectangular amb un gran pati asimètric. El nucli més vell de l'edifici està format per una cambra de planta rectangular i una sala de planta pentagonal irregular amb nombroses espitlleres, totes dues situades a la banda sud. Aquest sector fou construït en el segle XIII com un complement del castell principal, construït al mig del poble i abandonat al segle XII. Al segle XV es construí la sala de les arcades, recentment rehabilitada com a sala polivalent, amb set arcs de diafragma de nou metres d'alçada.

Primerament el castell obeïa a una funcionalitat defensiva i de rebost en la seva part baixa i en el primer pis hi tenia una sala gran, tres cambres privades, la cuina i un petit rebost. Posteriorment el castell fou ampliat considerablement; les reformes van afectar sobretot al perímetre del castell i a les instal•lacions que funcionaven de rebost, celler i quadres.

No podem dir que ‘som una Nació’ mentre deixem perdre el patrimoni històric col•lectiu, està clar però, que potser ‘ som més que un club ‘ , o només això.

dissabte, 13 d’agost de 2016

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE ROCAFORT DE VALLBONA. TERME DE SANT MARTÍ DE RIUCORB. VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – a l’Urgell jussà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven que l’escola pública de Rocafort de Vallbona abans de la dictadura franquista, havia estat – entre altres llocs – al pis més alt d’una casa. Dada que em confirmava una de les persones actualment residents en el que és avui un habitatge familiar.


En altres indrets de Catalunya això es pot explicar només des de l’opció política que enderrocava al govern LEGÍTIM de la II República, i que des de l’1 d’abril de 1939 fins avui mateix, posava tots els mitjans per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera, perquè va posar en evidència l’estultícia i la corrupció dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA – i de la Generalitat durant la II República.

Havia demanat informació a l’Ajuntament de Sant Martí de Maldà de l’autor de la seva magnifica escola pública, el silenci un cop vista la composició del consistori em semblava lògic.

Sant Martí de Riucorb es va constituir l’any 1972 per la fusió ‘manu militari ‘ de Rocafort de Vallbona, amb els seus agregats del Vilet i Llorenç de Rocafort, amb Sant Martí de Maldà, la suma d’aquestes poblacions assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 2238 ànimes, i tancava l’any 2014 amb 685 habitants, una pèrdua de població del 69,39%, que es dona únicament a les terres del Pirineu i/o com a conseqüència de desastres naturals i/o accidents atòmics com el de Txernòbil.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a l’Urgell jussà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.