TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 25 de setembre de 2016

ESCOLA PÚBLICA DE SANT JULIÀ DE CERDANYOLA. EL BERGUEDÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a la pàgina de l’escola que s’anomena CEIP L’Albiol. És una escola petita i forma part de la ZER alt Berguedà. Fa alguns anys, l’escola va estar a punt de ser tancada per la manca de nens. Actualment l’escola està oberta i té uns 24 alumnes. El CEIP L’Albiol no sempre ha estat una escola. L’edifici, on és ara l’escola, va ser construït a l’any 1879. Va ser construït per ser una fàbrica de fil, més tard, va ser l’Ajuntament i una presó. En aquells temps, els nens anaven a l’escola de Guardiola ja que a Sant Julià de Cerdanyola no hi havia escola.

L’escola ha canviat molt si la comparem amb el passat. Un dels canvis ha estat convertir una carbonera en una classe; on ara hi ha el menjador, la biblioteca i el despatx de les mestres, abans era el pis dels mestres. L’antiga carbonera va passar a ser una classe, com ja hem esmentat, on abans de ser la classe dels mitjans, va ser la biblioteca i el menjador.


Agrairé la tramesa d’una fotografia de ‘bona qualitat’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dissabte, 24 de setembre de 2016

EL SERRAT DE N’ESPLÀ. SANT PERE DE TORELLÓ.OSONA

Havia visitat l’ermita de Sant Roc, en realitat s’hauria de dir – segon els meu punt de vista - , la capella de Sant Roc del Serrat de n’Esplà, gracies a les indicacions de la masovera del Serrat, i filla del propietari.

Retratava també un dels edificis d’aquesta propietat , i en la meva recerca d’informació llegia a : http://www.ajtorello.cat/perfil/recursos/recursos/fons_serrat_de_n__espla.pdf

L’any 1897 es produïa la venda de la finca del Serrat de n’Espla a Jacint Rifà, fabricant de filats de cotó de Manlleu, al que trobem vinculat també a la Colònia tèxtil de Can Botey o Agafallops, a Ripoll, el Ripollès [ documentada des de 1863,a partir de 1890 la fàbrica de filats fou comandada per Jacint Rifa, de Manlleu, que l’amplià i inicia una llarga trajectòria]

Per primera vegada, després de segles, la família Serrat es desvinculava del Serrat de n’Espla.

Jacint Rifà adquirí la casa per a residència d’estiu i inicià una important reforma de la casa i de l’entorn (camins, font i ermita de Sant Roc), una tasca que la família ha continuat fins a l’actualitat. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs de Jacint Rifà, i si alhora fos possible afegir alguna dada biogràfica, ja tocaríem el cel amb les mans.

Per descomptat cap dada dels mestres d’obra i/o arquitectes que aixecaven els magnífics edificis que veieu a la fotografia.


Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 23 de setembre de 2016

VISITA AL SANTUARI DE BELLMUNT ‘ EL REPLÀ DE LA GLÒRIA’.

L’any 2014 el Josep Olivé Escarré pujava fins a l’església de Santa Maria, al terme de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/06/visita-santa-maria-turo-de-tagamanent.html
Tenia aleshores 88 anys, i malgrat estar diagnosticat de degeneració macular, encara es defensava força bé.

Aquest mateix any, a darreries de la primaveral s’atrevia a pujar els 142 escalons que porten des del pla de l’hostatgeria fins a Sant Pere de Montgrony.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/lheroi-de-montgrony-gombren-el-ripolles.html

Ara té 90 d’anys, la malaltia dissortadament no s’ha aturat, i ni em plantejava fer els darrers metres fins al ‘replà de la glòria’ a peu. Val a dir que el darrer tram fins al pla del santuari, és un xic ‘complicat’ per a vehicles convencionals, sense reductora, no ho vaig dubtar però, ni un segon, atès el fet que el Josep no tornarà possiblement en el futur a visitar aquest indret marià.


Llegia que el santuari ocupa probablement el lloc de l'antic castell de Ça Reganyada, documentat el 1020 en els testaments del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, relacionat amb els castells de Besora, Curull, Urig i Lluçà. Durant el segle XIII, diverses donacions i testaments esmenten el lloc, encara que no és fins el segle XV que en tenim notícies més directes amb els Llibres d'Obra. Entre el 1587 i el 1607 es feren unes obres que modificaren tot l'edifici. A partir d'aquest moment, i durant els segles XVIII-XIX, el santuari sofreix múltiples danys i restauracions a causa de diferents incendis, robatoris, destroces i saquejos (1666, 1822, 1835, 1878), essent finalment molt malmès després de la Guerra Civil, després de la qual es féu l'última restauració.

L'origen de l'església és incert tot i que el podem relacionar amb el del castell, no és fins al segle XIII que apareix en diverses donacions i testaments com la deixa testamentària del 19 de març del 1240 del vigatà Pere de Serra. A partir del segle XV disposem de dades més concretes recollides en els Llibres d'Obra, on, en el primer dels inventaris coneguts, es fa la descripció d'una església que sembla de factura romànica.

Des de 1438 i fins 1830 cada any dos feligresos diferents, un pagès i un vilatà, vinculats al rector s'encarregaven de l'església. Apareixen anomenats com obrers en els Llibres d'Obra de Bellmunt (1599-1879).D'aquests sobresurten Bernat Vinyoles i Bernat Joan Espona que dugueren a terme les reformes entre 1587 i 1607 juntament amb Pere Pau el mestre cases de Torelló, Francesc Parrau i Toni Maurell.

Les grans reformes dutes a terme entre el 1587 i el 1607 donen a l'església la forma actual amb l'afegitó del dos trams finals.

L’any 1623 es contracta la construcció d'un nou altar a Domènec Casimira, escultor de Ripoll, i una nova imatge de la Verge.

Patrimoni Gencat en fa la següent descripció; edifici de cos únic i perímetre irregular, adaptat a les cingleres rocoses sobre les quals està construït i cobert amb teulada unitària a dues vessants. Està format per tres crugies en direcció Est/Oest. La crugia nord té tres plantes superposades, ocupades pels dormitoris i els serveis de l'hostal. A la central hi ha l'església i a sota el bar. A la crugia sud es superposen la cuina, a baix, i el menjador sota la coberta. Davant la façana de l'església s'obre una plataforma assentada sobre la penya i delimitada per gruixudes parets de pedra.

L'església és de planta de creu llatina, d'una sola nau i amb capçalera recta. La coberta és feta amb volta d'aresta de maó de pla i els arcs torals del transsepte amb arcs de mig punt. L'edifici consta de cinc trams, els dos darrers, van
ser afegits posteriorment i tenen una funció de vestíbul ja que comuniquen amb diverses dependències del santuari.

L'accés al temple, per ponent, presenta una llinda feta amb carreus segurament reutilitzats i datada el 1607.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu amb el Nen, gòtica.



El campanar, d'espadanya, presenta un sol arc de mig punt orientat al sud.

Posàvem un parell d’espelmes a la Marededéu, cal ser agraïts pels nombrosos dons rebuts al llarg de la vida, alhora reiteràvem a Maria les ‘habituals’ peticions ; que fins al darrer alè puguem ser autosuficients, que no patim, ni fem patir, i que quan arribi la nostra hora, trobem – una vegada més – l’ajuda celestial que al llarg de la nostra existència hem rebut abastament.

Recollíem aigua de la font de Bellmunt.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL. MOROR. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Pepi Riba publica una fotografia del interior de l’església de Sant Miquel, al poble de Moror, agregat avui al terme de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars jussà.


Patrimoni Gencat en fa segant descripció;edifici unit a les cases de la vila; ha estat molt transformat, tot i que forma part d'un conjunt medieval de gran interès. És una església d'una nau amb un absis semicircular i cripta. Al capdamunt hi ha un campanar d'espadanya.

La coberta és de volta de canó, reforçada per tres arcs torals, que arrenquen de sengles pilastres. Els espais de mur entre les pilastres han estat oberts per posar-hi capelles.

La porta és al mur sud, i te forma d'arc de mig punt amb un arc de degradació llis i sense ornaments. Al costat hi ha una altra porta. El campanar és situat sobre l'absis.

La cripta és sota l'absis i conserva restes de pintures murals. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al absis sota el ràfec , hi ha una decoració que combina la pedra amb un forat buit, jugant amb el clarobscur. El parament indica que l'església s'emmarca en el corrent fidel a la tradició constructiva. Els murs, altíssims, indiquen una funció defensiva. Els carreus són petits i ben escairats, disposats regularment.

l'any 1083 Rodlà donava al monestir de Santa Maria de Gerri el seu alou de Moror.

L'església pertanyia a la pabordia de Mur. Se'n coneixen esments del 1279, 1391 i 1526.

Actualment depèn de l'església de Tremp.

El Princep de les Milícies Celestials, sembla que no ha pogut vèncer al dimoni de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, que liberalment despoblaven aquesta població, la comarca i el Pirineu català.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE SANT PERE DE TORELLÓ, TRANSFORMADA ARA EN ‘CASAL CULTURAL I RECREATIU’.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicava un santperenc de 90 anys, que l’ edifici entre mitgeres i cantoner de planta baixa i tres pisos al carrer Doctor Terricabres, 2, que actualmente acull el CASAL CULTURAL I RECREATIU, havia estat l’escola abans de l’edificació del col•legi JOSEP MARIA XANDRI PICH de Sant Pere de Torelló.


Patrimoni Gencat explica que aquesta casa reformada prové de la transformació de sagrers en habitatges i tallers per a oficis artesanals de l'època feudal. Correspon a un creixement de la ciutat del tipus "agrupat" que conforma espais públics molt irregulars i carrers estrets, perfectament adaptats a la topografia. Destaquen les obertes, de llinda plana i brancals de carreus de pedra.

Per descomptat cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, a Sant Pere de Torelló, també ‘la inèrcia perniciosa’ aconseguia furtar-nos informació del patrimoni històric. Cal felicitar als feixistes i cleptofeixistes per aquest nou triomf.

No disposa Sant Pere de Torelló amb un cens de 2.436 habitants a darreries de l’any 2014, inferior encara al sostre demogràfic dels 2.469 del de l’any 1787; mirava el ‘color polític’ i els cognoms dels membres del consistori, i una vegada més constatava que son ‘ els de casa’, els que acostumen a menystenir el nostre patrimoni històric i/o artístic.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LA RECTORIA DE SANT PERE DE TORELLO?.

Retratava la Rectoria de l’església de Sant Pere, la descripció de patrimoni Gencat diu que es tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. Les obertures es distribueixen simètricament en eixos verticals. Prové de la transformació de sagrers en habitatges i tallers per a oficis artesanals de l'època feudal. Correspon a un creixement de la ciutat del tipus "agrupat", que conforma espais públics molt irregulars i carrers estrets, perfectament adaptats a la topografia.


Retratava el picador o trucador de la porta per al Jobo Neon Blues.


Per descomptat cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, a Sant Pere de Torelló, també ‘la inèrcia perniciosa’ aconseguia furtar-nos informació del patrimoni històric. Cal felicitar als feixistes i cleptofeixistes per aquest nou triomf.

No disposa Sant Pere de Torelló amb un cens de 2.436 habitants a darreries de l’any 2014, inferior encara al sostre demogràfic dels 2.469 del de l’any 1787; mirava el ‘color polític’ i els cognoms dels membres del consistori, i una vegada més constatava que son ‘ els de casa’, els que acostumen a menystenir el nostre patrimoni històric i/o artístic.

dimecres, 21 de setembre de 2016

ESCOLA POMPEU FABRA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

la Maria Engracia Soler Mestre publicava a la pàgina La Vilanova d’Abans una fotografia de l’escola Pompeu Fabra. Obra l’any 1932 de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966)

la descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici aïllat amb patis al voltant de planta gairebé rectangular. Consta d'un cos central i dos cossos laterals. Té un semisoterrani i la planta baixa està aixecada respecte del carrer. Té dues plantes pis i sotacoberta. S'entra a l'interior per dos accessos centrals des de les façanes longitudinals que donen al vestíbul a través de dos pòrtics. Les plantes s'organitzen a partir del vestíbul amb dues escales laterals i un passadís longitudinal que separa les aules -orientades a sud- de la resta de dependències.


Els forjats són de bigues de ferro i revoltó ceràmic. Al soterrani trobem voltes rebaixades, mentre que al vestíbul hi ha voltes de quatre punts molt rebaixades. Els porxos tenen columnes i arcs de mig punt. A sota coberta hi ha jàsseres i bigues de ferro.

Les façanes es componen simètricament i amb obertures sobre eixos verticals. Trobem bandes horitzontals remarcant sòcol i cantoneres. Les obertures del semisoterrani són d'arc rebaixat i la resta tenen llindes, a excepció dels dos pòrtics d'accés i de les dues plantes pis de la façana posterior del cos central. La façana principal té els paraments dels cossos laterals cecs. Hi ha dues obertures amb frontó triangular. El cos d'accés posterior té un pòrtic i un balcó superior amb balustrada. Una cornisa perimetral fa de coronament.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.