TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 23 de gener de 2017

QUE EN SABEU DE L'ERMITA DE SANT NICOLAU DE BOÍ?. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, publicava un fotografia datada a l’octubre 2016 de l’ermita de Sant Nicolau de Boï, que NO FORMA part de la relació de MONUMENTS d’aquell terme.


Llegia que es controvertit, que aquesta església sigui romànica, bàsicament perquè no apareix entre les monografies de la Catalunya romànica. Entenc que allò que no està catalogat com a romànic per Catalunya Romànica, no tant sols NO ÈS ROMÀNIC, sinó que clarament NO EXISTEIX, recordo almenys una església NO CATALOGADA en aquella obra, Sant Pere de Vilanova, que TOTHOM – imagino que fins la mateixa Catalunya Romànica – admet que ho és.

La descripció, feta amb bona voluntat, ens diu que Sant Nicolau de Boí és una ermita d'una sola nau i absis, situada al terme de la Vall de Boí, just a l'entrada de la zona interna del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per la Vall de Sant Nicolau, a la que dóna nom , Pertany al territori de Boí, inclòs en l'antic terme municipal de Barruera.

Està en bon estat, i pel seu aïllament normalment sols està oberta el primer diumenge de juliol, quan els habitants de Boí fan un aplec i un dinar a l'ermita.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com totes les dades històriques que es tinguin de Sant Nicolau de Boí

El Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) em deixa un comentari al facebook :

apareix citada al ‘Inventari d'esglésies’ del Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930)

Vicenç Buron i Llorens (desembre del 1912 - juny del 2001) la inclou com ‘ romànica’ en el seu llibre "Esglésies romàniques catalanes. Guia"



diumenge, 22 de gener de 2017

QUE EN SABEU DE LA ‘CASA ANÒNIMA’ DEL CARRER DE LA FONT, 1-3 DE MASARAC?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de la ‘casa anònima ‘ del carrer de la Font, 1-3, dins del nucli urbà de la població de Masarac, a la banda de llevant del municipi.




Patrimoni ens la descriu així; gran edifici envoltat de jardí i format per dos nuclis constructius diferenciats. A la banda de llevant hi ha l'habitatge principal, de planta irregular i constituït per diversos cossos. Presenten les cobertes de teula d'una i dues vessants, i distribuïts en planta baixa i dos pisos. A l'extrem est destaca una torre de planta circular, amb la coberta de teula. A ponent hi ha una terrassa al nivell del pis superior. En general, les obertures presents a l'edifici són de diversa tipologia. La torre presenta finestres rectangulars emmarcades en pedra, mentre que a la resta de la construcció les obertures són d'arc rebaixat i de mig punt i estan construïdes amb maons, exceptuant la façana de ponent que es correspon amb la part més antiga de l'edifici. L'altre nucli de la construcció està situat a la banda de ponent de la finca. Està format per dos cossos adossats, un d'ells amb coberta de quatre vessants i l'altre amb terrassa al nivell del pis. Presenten les obertures d'arc de mig punt bastides amb maons. El portal del número 1 és d'arc rebaixat i presenta una terrassa al pis delimitada amb una barana d'obra decorada. A la segona planta hi ha una galeria d'arcs de mig punt, actualment reformada.

La construcció està bastida amb pedra desbastada de mida mitjana, lligada amb morter de calç.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la denominació de la casa, i de la seva història que s’intueix interessantíssima.

No trobava cap referència a l’escola pública anterior a la dictadura franquista; Masarac tenia un cens de 538 ànimes l’any 1857, això suposa que hi havia al voltant de 179 infants i joves per escolaritzar. Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de l’edifici que acollia les escoles, i tota la informació que sigui possible, ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic per als catalans

Sempre és millor tenir la ‘visió barcelonina’ del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, que NO tenir-ne cap, com dissortadament acostuma a succeir; el feixisme feia una feina excel•lent en la destrucció de la memòria històrica d’una bona part dels pobles i viles de Catalunya, i la ‘democraciola’ que patim, persistia amb un "laissez faire, laissez passer" , que deshonra als que el practicaven i a Catalunya tota. Dissortadament no som encara, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que anhelava el nostre ‘ Princep dels poetes’, Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ . MASARAC. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial de Masarac, a la comarca de l’Empordà sobirà, advocada a Sant Martí



Patrimoni Gencat ens explica que el temple està situat a la part més elevada del nucli urbà de la població de Masarac, a l'extrem nord-est del petit poblet.

Església d'una sola nau amb absis de planta rectangular capçat a llevant. La nau està coberta amb volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada, situada als murs laterals. L'absis és cobert amb volta de canó i l'arc triomfal és de mig punt, bastit amb dovelles de pedra. Al mur de migdia hi ha un gran arc de mig punt adovellat, encastat a mode de fornícula, amb la imatge del sant. Coincideix amb l'obertura tapiada del portal d'accés original a l'interior. El temple presenta quatre finestres que il•luminen l'interior. Dues es troben situades a l'absis, als murs de llevant i migdia, i la resta a la nau, a migdia i ponent. Són totes rectangulars, d'un sol biaix i amb forma de sagetera. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra ben desbastats, tot i que la llinda fou restituïda. El marxapeu presenta la imprompta gravada d'una ferradura. Damunt del portal hi ha una de les finestres ja mencionades, bastida amb quatre pedres desbastades. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de tres pilastres bastit amb carreus escairats i sense els arcs. Presenta una campana. Al mur sud de la nau hi ha ubicada una antiga porta d'accés al temple d'època romànica, actualment tapiada. És d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats, llinda i timpà llis. L'arc arrenca d'una imposta motllurada que segueix per damunt de la llinda. Cal destacar el mur de tramuntana de l'absis, donat que fou sobrealçat posteriorment, formant un característic paravent. Actualment, adossats a la façana de migdia del temple, hi ha dos murs de pedra amb una porta d'arc de mig punt a cada un. Ambdues estructures també s'adossen a la casa situada a migdia, coneguda com can Serra. L'interior del temple està completament arrebossat i pintat.


Fotografia de Jacob Casquete . 2009

La construcció és bastida amb pedres desbastades lligades amb abundant morter, A les cantonades hi ha carreus ben desbastats.

L'església de Sant Martí de Masarac apareix en el text d'una sentència de Carles el Calb datat l'any 844, a favor de l'abadia de Sant Quirze de Colera. Del document existeix una còpia del segle XIII. El text és una falsificació o bé una manipulació intencionada d'aquesta època, amb la finalitat d'atribuir-se, per part del cenobi, el domini de l'església.

L'any 1093, el bisbe de Girona Berenguer Guifré donà "Sancti Martini de Mesaraci" al monestir de Santa Maria de Vilabertran.

Figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV.

L'església fou parròquia fins el 1592, en què la titularitat passà a l'església de Santa Maria de l'Om. Actualment, el culte parroquial es torna a celebrar a Sant Martí, per la seva situació dins del nucli de la població.

Tot i que el temple ha sofert algunes alteracions, l'edifici manté l'estructura bàsica preromànica. D'aquest període resten els murs perimetrals i alguns elements com ara les finestres. Probablement la porta tapiada del mur de migdia, la primitiva, va ser substituïda per una porta romànica datada al segle XII.

No trobava cap referència a l’escola pública anterior a la dictadura franquista; Masarac tenia un cens de 538 ànimes l’any 1857, això suposa que hi havia al voltant de 179 infants i joves per escolaritzar. Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de l’edifici que acollia les escoles, i tota la informació que sigui possible, ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic per als catalans

dissabte, 21 de gener de 2017

FARINERA LA SAGRERA/FÀBRICA DE CIMENT. TESTIMONIS DEL PASSAT INDUSTRIAL DE PONT DE MOLINS. L.’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de l’antiga farinera Sagrera, reconvertida primer en fàbrica de ciment, i avui en fantasma postindustrial.


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Pont+de+Molins&page=1&pos=1

En diu ; conjunt format per dos edificis. Un de quatre cossos i planta rectangular, amb tres pisos d'alçada. Presenta façana arrebossada amb grans carreus de pedra, obertures rectangulars amb arc escarser i frontó curvilini al centre. L'altre edifici, de planta i pis, presenta aparell de pedruscall amb carreus ben escairats a les cantonades i emmarcant les obertures, que són d'arc escarser. Coberta a quatre vessants amb detalls ceràmics en el carener.
Patrimoni Gencat explica que està ubicada al barri de Molins de dalt, que representa el nucli originari del poble de Molins.

El lloc de Molins, topònim que fa referència a la gran quantitat de molins que hi havia al poble, és documentat al segle X com a una de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. També apareix en una de les epístoles del papa Benet VII de l'any 974. Igualment, en un precepte de Lotari de l'any 982 es mencionen aquestes possessions a Villa Molinos.

El poble va formar part del municipi de Llers fins el segle XVIII, sent la capella de santa Maria sufragània de la parròquia de Llers. Igualment, el castell de Molins formava part de la xarxa de castells de Llers que controlaven les fronteres del comtat de Besalú i Empúries.

El terme estava format pel mencionat nucli i les masies disperses que aprofitaven els recursos hidràulics de la Muga i l'excel•lent via de comunicació que representava l'antic Camí de França, possiblement hereu del traçat de la Via Augusta romana. Aquest camí, a més, establia la frontera física entre els comtats de Besalú i Empúries.

Les cases conservades a Molins de Dalt, són datables majoritàriament entre els segles XVII-XVIII, sent molt probable que haguessin estat construïdes sobre antigues edificacions medievals.

Concretament segons el fons documental del COAC, Can Sagrera és una antiga farinera bastida a finals del segle XIX que fou reconvertida posteriorment en fàbrica de ciment. En una llinda es pot apreciar la data 1880, testimoni de l'any de construcció. Actualment resta deshabitada.

A diferència d'altres poblacions de la comarca, Pont de Molins va experimentar una etapa de creixement entre el final del segle XIX i el segle XX degut a la seva proximitat amb Figueres i les seves vies de comunicació.

divendres, 20 de gener de 2017

FONDA/HOSTAL L’ESTRELLA. PALAFRUGELL. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes bellíssimes imatges del que Patrimoni Gencat, qualifica com a Casal; l’edifici del carrer de la Caritat, 61 – cantonada amb el carrer Quatre Cases, 13-17



I en fa la següent descripció; gran edifici de planta rectangular i teulada a dues vessants, amb el carener paral•lel a la façana principal. Totes les obertures són allindades i amb marcs de pedra regular, algunes amb ampits i motllures guardapols. Són remarcables les mènsules de les finestres de la planta noble, amb relleus de testes alades.
L'origen d'aquest edifici data del segle XVII (a una porta de la planta Baixa hi figura la data del 1609), tot i que amb el pas del temps ha experimentat diverses modificacions.


Ens agradarà tenir noticia DETALLADA a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquestes ‘modificacions’ darrera de les que intuïm l’actuació d’algun dels grans arquitectes de Catalunya

La publicitat ens fa una minsa descripció ; la Fonda l’Estrella, situat al poble de Palafrugell, està construït en un edifici, que data de 1609, i té una arquitectura única que inclou sostres de fusta originals i uns jardins magnífics.

dijous, 19 de gener de 2017

QUE EN SABEU DE L’AUTOR DELS EDIFICIS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE PALAU-SAVERDERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de l’edifici de la Cooperativa Agrícola, situat al començament del nucli urbà de la població de Palau-saverdera, al costat de la carretera GI-610. Adossat a l'antic celler d'oli de la vila.


Patrimoni encat explica que és un edifici de planta irregular format per tres grans cossos rectangulars adossats, dos en paral•lel i un altre de transversal a la part posterior. Les tres naus presenten la coberta a dues vessants de teula, tot i que les dues principals ho amaguen darrere dels coronaments de les façanes. L'edifici principal, on hi ha la botiga, està distribuït en una sola planta, amb les obertures d'arc rebaixat amb l'emmarcament d'obra. La part superior de la façana presenta una barana amb gelosia, amb un plafó central circular decorat. A l'interior, el sostre és de maó pla sostingut per una encavallada de fusta i hi ha les botes de vi. La construcció és de pedra sense treballar lligada amb morter. L'edifici del costat presenta planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament, tot i que les finestres del pis presenten guardapols. La façana està rematada per una cornisa motllurada que sosté un coronament esglaonat als extrems i amb un plafó central circular també. La façana posterior manté la mateixa testera i presenta un portal d'arc rebaixat per accedir-hi, en canvi, la façana lateral només repeteix el coronament esglaonat. Les façanes principals d'ambdós edificis estan arrebossades i pintades, de la mateixa manera que els marcs de les obertures.

La nau posterior té un ús funcional i no presenta cap tipus d'element decoratiu. Dos petits cossos de totxo se li adossen als extrems est i oest.

La cooperativa agrícola es va formar el 1933 i s'establí en aquest edifici, on ja s'elaboraven i comercialitzaven anys abans, productes agraris.

A l'arxiu del Col•legi d'Arquitectes de Barcelona es conserva el projecte original del celler, de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), de l'any 1920, que no es va arribar a dur a terme.

Cal esmentar com a anècdota que, vers el 1945, l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueres, 1898-1978) en projectà una ampliació amb una nau adossada que mai no es va construir.

És del TOT INCREIBLE que es desconegui l’autor d’aquests edificis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE PALAU-SAVERDERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’Església de Sant Joan de Palau-saverdera, o Església de Palau, situada dins del nucli urbà de Palau-saverdera i delimitada per la Plaça de l'Església i pel carrer de l'església, propera a l'accés principal al nucli. El costum – mal costum – d’aparcar davant dels edificis qualificats com ‘monuments’, i més quan es tracta d’esglésies, el podem considerar irrespectuós?.



Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de planta basilical formada per tres naus paral•leles amb tres absis semicirculars orientats a l'est. La nau central està coberta amb volta de canó i tres arcs torals de mig punt sobre pilastres adossades. Les naus laterals també presenten tres arcs torals sobre pilars i estan cobertes amb volta d'arestes a la part de llevant, volta de quart de cercle a la part oest i volta de canó la resta de l'espai. La coberta és única per a les tres naus, de doble vessant i coberta amb lloses de pissarra, igual que els tres absis. Els arcs formers primitius que comunicaven les naus foren substituïts tardanament per altres de rebaixats sobre columnes cilíndriques. Dels primers encara s'aprecien vestigis a l'interior de la nau. A l'extrem occidental de les naus hi ha dues capelles laterals, de construcció més tardana, a mode de transsepte. L'aparell és de carreuons petits i rectangulars de granit i pissarra, desbastats. La capçalera presenta decoració llombarda d'arcuacions entre lesenes a l'exterior, i també a l'interior de l'absis central, el qual exteriorment també incorpora grans finestres cegues.

L'obertura de les finestres romàniques -una a cada absis -és de doble biaix, amb arc extradossat amb fragments de bipètals romans. N'hi ha una de cruciforme al mur oriental del temple. A la façana oest s'hi va afegir una mena de pòrtic clos, modern, que fou enderrocat. Al centre del mur hi ha una gran finestra cruciforme i, a banda i banda dues finestres més d'arc rebaixat de pedra. Per damunt seu hi ha el campanar d'espadanya, format per tres pilars de pedra amb els arcs bastits amb maons. Hi ha dues campanes. L'entrada actual al temple es fa per la façana sud. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, en part reconstruït.

A l'interior del temple es conserva una pila baptismal monolítica, sense decoració, en forma de gran copa ovoide, actualment col•locada a l'absidiola meridional.


fotografia de Jacob Casquete. 2008

L'església de Palau fou bastida entre els anys 1022 i 1070, dates compreses entre la consagració del monestir de Sant Pere de Rodes i el primers temples empordanesos.

Possiblement, el primer senyor alodial que promogué la construcció de l'església va ser l'avantpassat de Bernat Palau. Aquesta s'emplaçà al solar d'una antiga vila romana, bastida pels antics pobladors de Palau que utilitzaren granits de la contrada, i morter procedent del Forn de Calç.

L'església primitiva consistia en un petita planta rectangular mancada de creuer, amb l'entrada situada a llevant i sense les actuals capelles naturals, sagristia ni transsepte, amb voltes de canó i pilars cruciformes que sostenien els vuits arcs formers existents, molt més baixos i pesants que els actuals.

Cap al final del segle XV, l'església de Palau va rebré una donació de setze lliures a mans de l'esposa de Ramon de Palau que probablement anés acompanyada de la construcció d'un altar, que podria correspondre a l'actual capella dedicada a la Verge dels Àngels situada a llevant.

Durant la visita pastoral l'any 1547 es va inventariar els objectes religiosos. D'aquest inventari es pot deduir que el campanar no era l'actual i presentava una estructura capaç d'acollir quatre campanes.

No va ser fins el principi del segle XVI que es va fer la gran reforma de l’església donada tant per la dèbil estructura interna com pel creixement demogràfic que va patir Palau-saverdera. Aquesta reforma va reduir les arcades de cada lateral de quatre a dos i els pilars que la sostenien que passaren de sis a dos. Aquesta reforma va resultar en dues obertures més àmplies i lluminoses que les actuals que a més milloraven la comunicació i la capacitat. L'enorme pes de la volta obliga a reforçar la sostrada amb arcs torals, recolzats sobre el pilars cilíndrics que encara avui es poden veure. També s'hi bastí la capella d'arc apuntat , dedicada a la Verge dels Dolors. Aquestes obres van ser enllestides com a mínim abans del 1600, data en la que el bisbe concedí llicencia per beneir una campana. El mateix segle se'n concedí una altra llicencia per beneir una segona campana i repara la sagristà.

L'any 1740 per ordre episcopal es va iniciar la construcció de la sagristia així com altres reformes internes: "(...) fer una nova sagristia en el temps de dos anys, emblanquinar i embrocar les naus laterals, posar vidres a l'oest del frontispici i del presbiteri, per evitar que el vent consumeixi més cera, més oli i perjudiqui el vestuari (...)".

Al final del segle XIX, donat el creixement demogràfic del poble, l'església es va quedar petita i es va considerar l'idea de bastir una nova parròquia en els terrenys dels barons locals: "(...) el terreno es de propiedad i pertinencia de la iglesia parroquial por haber sido cedido a la misma por los ascendientes de los marqueses de Valderas, segun es publico y notorio al objeto de edificar un nueva iglesia per ser incapaz y deficiente la existente (...)". Aquesta primera idea va quedar paralitzada i es va optar per reformar i ampliar el vell edifici romànic. En les obres iniciades el 5 de juny de 1899 es va allargar la nau central obrint un gran portalada al mur frontal que comunica una porxada afegida a l'exterior, de la mateixa manera es va realitzar l’obertura d'una finestra, es van repicar les parets i emblanquinar l'interior, així com l'empedrament de la placeta entre l'església i la rectoria.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general ranco contra el govern LEGÍTIM de la II República, crim que el guanyadors descriuen ara com 'guerra civil', l'església va patir, com la majoria d'edificis religiosos, la crema d'imatges i altres objectes de culte, a més a més es varen fondre les campanes per l'obtenció de munició. No va ser fins el maig del 1962 quan va ser restituïdes les campanes gràcies a la donació del Sr. Lorda. Dos grans campanes de 425 i 300 quilos respectivament. Altres obres a mencionar que es van realitzar a aquesta dècada són la construcció d'un garatge annexat al mur de tramuntana juntament acompanyat d'una escalinata d'accés al campanar.

Per últim trobem que l'església ha estat restaurada pels serveis de la Diputació de Girona, les obres s'inauguraren el 29 d'agost del 1981, diada de la festa major local. A més d'enderrocar el pòrtic o cancell, refer el frontis i reconstruir la porta lateral, es substituí la teulada per coberta de lloses, s'enrajolà interior amb ceràmica moderna (gres) i es llevaren els gruixos d'arrebossat, s'enderrocà una sagristia, una escala exterior i un garatge adossats. Hom descobrí escassos rastres de pintura mural romànica, visibles en una part de l'absis major. Algunes solucions puntuals entenem que poden ésser considerades d'encert discutible.

Al reduït text del programa de la inauguració hi llegim "Es feren estudis sota el paviment i les excavacions demostraren que l'església fou bastida sobre una antiga vila romana." (no s'han publicat fins ara les resultats d'aquesta excavació arqueològica).