TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 20 de febrer de 2018

L’HOTEL SUBUR DE SITGES I LA SEVA HISTÒRIA. EL GARRAF. CATALUNYA

Reprodueixo de : Nhttp://www.fihr.cat/684-l-hotel-subur-inicia-els-actes-del-seu-centenari/

El 20 de desembre del 1916 es va inaugurar l'Hotel Subur, considerat en aquell moment capdavanter en el sector hoteler i que ha esdevingut un referent en el món del turisme nacional i estatal.


Amb motiu del seu centenari, la família Matas Arnalot ha organitzat un seguit d'activitats que es van iniciar el dissabte 10 de desembre de 2016, al Saló d'or del Palau Maricel, amb la presentació del llibre Hotel Subur 1916-2016. Sitges. Cent anys d'història, d'Àngel Miguelsanz i Arnalot i Josep Maria Matas i Arnalot.

L'acte, presentat pel periodista Vicenç Morando Tarrés, es va iniciar amb la intervenció de Joan Maria Pujals Vallvé (Reus, 24 de juny de 1957), exconseller d'educació i cultura, que va recordar que “la història de l'Hotel Subur és la història d'unes famílies i d'una empresa, que alhora reuneixen la història de tot un país i de tot un món”. En aquest aspecte va oferir una mirada històrica sobre l'evolució del turisme a partir de la inauguració de l'hotel l'any 1916, molt paral·lela a l'evolució del sector turístic “l'any 1916 comença la història del que som, i amb una continuïtat, malgrat el que va esdevenir poc després amb la Guerra Civil i la postguerra. Els fonaments estaven posats, i amb perspectiva el segle XX va ser esplendorós, el segle d'or de la cultura catalana i el turisme català”. Lluís Permanyer Lladós (Barcelona, 1939), cronista de la ciutat de Barcelona, va parlar de la història de l'hotel, lligada a dues famílies, amb els emprenedors, Josep Urgell Vidal i Miquel Matas i Jorba, “en una època de desmemoria és molt important la idea d'haver fet aquest llibre, en què la història quedarà explicada i per sempre”. Àngel Miguelsanz Arnalot , coautor del llibre amb Josep Maria Matas Arnalot , va comentar que “el llibre està escrit des de dins de la família, des de dins de Sitges. L'Hotel Subur inicia la seva trajectòria a inicis del Segle XX, en una etapa transcendental, i va comptar amb un trident espectacular, l'artista Santiago Rusiñol Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez (comunitat de Madrid), 13 de juny de 1931, l'alcalde de Sitges, Pau Barrabeig , que va aportar moltes coses a la ciutat, i Josep Urgell i Vidal ( Bellveí, Penedès jussà ( 31,08.1862 + ) , un emprenedor valent i amb visió de futur. Naixia el gran hotel turístic del país, i paral·lelament Sitges es va convertir en la població turística més important. Era un Sitges nou, amb empenta i essent la icona de les destinacions turístiques de Catalunya, gràcies a la col·laboració del sector públic i el privat”. Aquests cent anys es resumeixen en “l'accent del treball i l'esforç, la perseverança, la implicació i la visió del futur dels seus protagonistes: 39 anys amb la família Urgell, i 61 anys amb la família Matas. A través d'ells s'ha escrit un capítol important de la història de Sitges”. Josep Maria Matas Arnalot va elogiar “la saviesa d'Àngel Miguelsanz Arnalot ”, i va explicar el procés de realització del llibre, durant el qual s'ha trobat tanta documentació que “es podria preparar un altre llibre Si aquest s'ha centrat en la història de l'Hotel Subur, l'altre podria ser el de les històries de l'Hotel Subur”. L'alcalde Miquel Forns Fusté (Sitges, 7 de desembre del 1971), va dir que “estem on estem gràcies al nostre llegat. El llibre recorda que han estat cent anys d'un hotel referent en el sector turístic de Sitges i a Catalunya. Tot això gràcies a unes famílies que van veure en la nostra vila les condicions idònies per portar-ho a terme”. Forns va afirmar que “Sitges va ser i és pionera en el turisme nacional i estatal. Des de la fundació de l'hotel Subur hem estat capdavanters en l'àmbit turístic. Actualment, la nostra marca Sitges continua tenint un pes important en el panorama turístic. Hi van contribuir moltes coses, com el conjunt del Maricel, el Terramar, la façana marítima, i altres actuacions al llarg del Segle XX. Tot això sempre de la mà del sector privat i acompanyat del sector públic”. L'alcalde va continuar dient que “tenim molts reptes al davant, però no podem oblidar la història. Queda molt de recorregut per fer i l'objectiu ha de seguir posicionant Sitges al capdavant del sector turístic. Per això continuarem apostant pel turisme. És la nostra primera font de l'economia. Ens agrada ser un lloc cosmopolita, que fa possible que hi hagi un turisme sostenible, responsable i amb compromís social”. Finalment, va concloure la seva intervenció dient que “el més difícil no és arribar, sinó saber-se mantenir, i tot això es pot resumir en aquest llibre del centenari de l'hotel Subur”. L'acte va finalitzar amb la intervenció de Pere Bonet Ferrer , de Caves Freixenet, que va presentar el cava del centenari de l'Hotel Subur.

Següents activitats centenari Hotel Subur: - Divendres 16 de desembre, inauguració d'una exposició de l'Hostaleria, a l'edifici Miramar. - Dimarts 20 de desembre, a les 20.00 hores, al Saló d'Or del Palau de Maricel. Celebració de l'acte central de commemoració del Centenari de l'Hotel Subur.

Llegia que l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona, 1878-1938)va ser l’autor del projecte inicial.


Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco que enderrocaven el govern LEGÍTIM de la II República, va caldre fer alguna cosa més que donar-li una mà de pintura, i com és mal costum arreu, no trobava cap dada cap dada del responsable tècnic.

Demanava informació a l’Hotel Subur , de l’autor de la ‘ transformació ‘ i rebia un email en el que em deien :

Bon dia,

En resposta al post del blog:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/melcior-vinyals-munoz-va-lautor-del.html

L'arquitecte va ser: Josep Maria Feliu

Font: Llibre commemoratiu del centenari HOTEL SUBUR 1916-2016, Sitges, Cent Anys d'Història.

Salutacions,

Hotel Subur

https://www.hotelsubur.com/ca/


Demanava – i espero rebre aviat – més dades d’aquest Josep Maria Feliu al COAC [ Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya ]. En aquesta ‘especial situació’ que vivim/patim a Catalunya, sempre penses que l’explicació deu tenir relació amb l’aplicació de l’article 155 ,oi?.

Curiosament des del COAM [ Colegio de Arquitectos de Madrid ), em contestaven :

Estimado Antonio:

José María Feliú Vía nació el 1 de noviembre de 1928 y no tenemos constancia de su fallecimiento. Estudió en la República Popular China y su título es de 1957.

No tenemos datos de la construcción de este hotel en Sitges. En Madrid sólo tenemos una obra reseñada.

Un saludo.


És formidable que puguem entendre, i per tant , escriure i llegir en dues llengües, oí?. Sembla però, que als partits de l’eix del mal, això no els agrada.

Trobava un projecte dels arquitectes Josep Maria Feliu Via i Lluís Gelpi Vintró (1928 + Barcelona, 502.2016) ; La Clínica Pediàtrica Teknon , fundada l'any 1960 com establiment privat orientat a l’assistència mèdica, promogut pels prestigiosos cirurgians infantils Isidre Claret i Joan Picañol i els pediatres Angel Ballabriga, Francesc Llauradó, Enric Miralbell i Pérez del Pulgar
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/07/clinica-pediatrica-teknon-1960-1996.html

Voldria desvetllar la incògnita, Josep Maria Feliu, és/ era , Josep Maria Feliu Via ?. Teniu dades del lloc i data de naixement i si fos el cas del seu traspàs?. Espero les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LA PRESÈNCIA AMATENT DE LES GERMANES CLARISSES DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA A TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), i facilitava al Joan Dalmau Juscafresa, algunes imatges del Convent de Nostra Senyora de la Divina Providència de les Germanes Clarisses. https://www.emporion.org/editorial-convemt/




Les Clarisses arribàvem a Torroella de Montgrí el 4 de setembre de 1858, i en marxaven el 18 d’octubre de 2015, per integrar-se al Convent de Reus, a la comarca del Camp jussà de Tarragona [ BAIX CAMP ].

En els 157 de presència es succeïen dues Repúbliques, convivien amb algunes dictablandas i moltes dictadures, assistien al naixement de la Mancomunitat de Catalunya, que faria desaparèixer Miguel Primer de Rivera i Orbaneja ( Jerez de la Frontera , 8 de gener de 1870 - París , 16 de març de 1930 ) militar espanyol que va exercir com dictador entre 1923 i 1930, perquè la seva existència posava de manifest a la resta del REINO DE ESPAÑA la intensa corrupció de les mal dites elits polítiques, veurien el restabliment de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions; durant el breu miratge de llibertat, democràcia, decència política i justícia social de la II República, i desprès de la mort ‘oficial’ del sàtrapa, els assassinats d’estat de Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, afusellat el 13 d'octubre de 1909 al castell de Montjuïc), Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) i tantes i tantes coses, oi amics lectors ?.

Durant uns anys compatibilitzaven la docència amb la meditació. Ens agradarà rebre imatges d’aquell període a l’email coneixercayalunya@gmail.com

Com a darrera mostra de la seva estima per Torroella, les Clarisses han ofert a la parròquia el seu patrimoni. Una superfície edificada de 1.300 metres quadrats entre el carrer dels Dolors, el carrer de la Farigola i el carrer del pintor Gimeno, que comprèn el convent on residien les monges, l’església, un jardí, una zona de treball. Un immoble molt ben conservat, extremadament cuidat, net, ornat amb senzillesa. Buit.
L’enciclopèdia catalana ens diu a l’entrada Clarissa de la Divina Providència: Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.

El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres (fundat el 1852), Torroella de Montgrí (1858), Reus (1866), la Vall d’Uixó (1894) i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona (1853), Vilanova i la Geltrú (1858), Mataró 1859), Banyoles (1862), Vinaròs (1878), Olot (1892) i l’Escala (1959)—. El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un monestir prop de Roses.

El temps s’endú amb la marxa de les Clarisses, una ‘Torroella de Montgrí’, ni millor, ni pitjor que l’actual.

L’Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol de 1875-Colliure, 22 de febrer de 1939), ho explicava de forma magistral i senzilla, en la seva llengua, que TOTHOM entén a Catalunya.

Pensem que caldria explicar de forma detallada la història de les Clarisses de la Divina Providència a Torroella de Montgrí, en tot cas voldríem que aquest no fos aquesta la darrera noticia de la seva presència per aquestes terres.

Antonio Mora Vergés

dilluns, 19 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DEL MAS CASAMORTA/CAN JAPOT, I DE CAN REDING DE L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia d’autor desconegut datada entre 1890 i 1929, ‘Vista del Mas Casamorta i del Mas Reding a l'Escala’
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6837/rec/38


Jacob Casquete, des d’una perspectiva diferent feia una fotografia l’any 2009 de de les dites ara , Can Japot, discoteca Bacus, club UP6, Can Calons; i Can Reding, Discoteca Obsession.


Patrimoni Gencat no recull la denominació ‘Casamorta’
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19526

CASA CAN JEPOT O CAN CALONS
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=5&pos=50

La masia de Can Jepot, forma, juntament amb Can Reding, el veïnat dels Recs. Els dos masos estan molt pròxims i ambdós estan fortificats amb torre i barbacana.

Mas format per un edifici principal i dependències auxiliars. El cos principal té la coberta de teula a dues vessants. La façana presenta porta d'accés per arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, i la resta d'obertures allindades. Cal destacar la finestra situada al damunt de la porta, amb ampit i motllura guardapols amb relleus figuratius. A l'angle esquerre de la façana destaca una garita cilíndrica recolzada en una base formada per tres cercles en degradació.

A més de garita, havia tingut torre de base quadrada com la que encara té el Mas Reding.

CASA CAN REDRINC O REDING
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=3&pos=24

Mas fortificat de grans dimensions, format per la casa i per una torre situada a la dreta. La casa és de planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants. La porta d'accès és allindada, i la resta d'obertures, distribuïdes irregularment, són de dimensions i formes diverses.
La torre de planta quadrada està coronada per una atípica teulada de pavelló. S'hi conserven matacans (a la part superior), espitlleres i finestres decorades. A la part posterior de la torre s'hi adossen diversos cossos.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19527

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de “l’eix del mal” – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

El món agrícola en el que la masia era peça clau, és avui més que un somni, un malson per als propietaris rurals, que veuen com les administracions els deixen de costat.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com respecte d‘aquesta denominació ‘Casamorta’, a la que donen versemblança.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 18 de febrer de 2018

EDIFICI DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDUSTRIA I NAVEGACIÓ DE TORTOSA. ANTIGA CASA BRUNET/BANÇ COMERCIAL DE BARCELONA/ACADÈMIA COTS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ [BAIX EBRE]. CATALUNYA

El Manuel Gálvez Barragan publica una fotografia de l’edifici que acull avui la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa , , situat Tortosa al carrer Cervantes, 7, cantonada, carrer . Teodor Gonzalez. Tortosa – L’Ebre jussà. (Baix Ebre).

http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Casa_Salvador_Brunet_i_Sala

Obra de Josep M. Vaquer Urquizú , m.o. de l’any 1913, aixecada per encàrrec de Salvador Brunet Sala , el Mapa de Recursos explia que és un edifici contundent, eclèctic i barroquitzant tant a l'interior -sobretot a l'escala- com a l'exterior. La casa trenca el pes del seu volum amb la decoració de les pilastres i els frontons que, amb les motllures i la cornisa superior, l'hi donen un cert dinamisme. La seva massa pètria dialoga amb la menys carregada Casa Segarra, de Pau Monguió Segura Monguió (nascut a Tarragona (Catalunya) el 10 de juliol de 1865 i mort a Barcelona el 21 de gener de 1956) , situada al xamfrà contrari, com a exemples de corrents paral·lels dins el Modernisme, l'un floral i més depurat, i l'altre absolutament ‘horror vacui’. Ambdues comparteixen el coronament amb balconadura i una tribuna-mirador, o boínder, al pis principal en el xamfrà.
L'edifici va ser dissenyat per a vivenda dels propietaris que van llogar els baixos al Banc Comercial de Barcelona.

Requisat en els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República l pels anarquistes de la CNT-FAI, a la postguerra el va llogar l'Acadèmia Cots i en l'actualitat acull la Cambra de Comerç de Tortosa.

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

divendres, 16 de febrer de 2018

QUE EN SABEU DEL MAS DE LES MORERES DE CORNUDELLA DEL MONTSANT?. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Els autors de l’Estudi de la Masia Catalana feien entre darreries del segle XIX i els primers decennis del segle XX una feina impagable, més extensa a la Catalunya ‘Vella’ – on la masia tenia una llarga tradició – i força menys a la Catalunya ‘Nova’ , del Priorat trobava 16 imatges, i encara almenys una, Can Figueras o Can March del Priorat al Veïnat de Clarà, correspon a la comarca del Maresme. A la Terra Alta , llevat d’error hi ha únicament dues imatges de Batea.

Em cridava l’atenció una fotografia de J. Dolçet – ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms i llo ci data de naixement i traspàs a l’email coneixercataunya@gmail.com .- datada entre 1890 i 1936, ‘Gent asseguda davant el Mas de les moreres de Cornudella’


Li devem a J. Dolçet un bon nombre d’imatges :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Dolcet,%20J./mode/exactdatada

Del mateix autor i presumiblement obtinguda en el mateix viatge hi ha una fotografia ‘Vista general de Can Casacuries’.

Del tot idèntica a la que avui il·lustra l’entrada de patrimoni Gencat del Mas de les Moreres, del que ens fan aquesta descripció ; Interessant edifici de planta quadrada, amb les parets orientades perfectament envers els quatre punts cardinals. S'integra perfectament dins el tipus III de la tipologia de l'arquitecte Josep Danés. Té planta baixa, entresol, pis i golfes. A la façana principal hi ha la porta, dovellada, amb un escut il·legible, dues finestretes a nivell d'entresol, tres balcons i un rellotge de sol al pis, en el que conta l’any 1864 , i tres finestres més a les golfes. Interiorment presenta una disposició racional, amb una escala central, il·luminada per una gran llumenera de secció octogonal, i tot un seguit de dependències laterals. La construcció presenta la particularitat de no emprar cap biga, sinó que es va fer ús de parets mestres i arcs de descàrrega.

L'edifici fou bastit el segle passat i emprat com a construcció auxiliar, amb trulls, malgrat que hom havia previst convertir-lo en el cos principal de la masia, deixant d'acabar la porta principal per una fase posterior. Sembla ser que més endavant es condicionà l'interior. Actualment és utilitzat com a segona residència.



Fotografia de Herodotptlomeu

Llegia a : http://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/343750/DLFE-27083.pdf/7dfe24ab-74bc-4ef5-8616-04bdfeb680bb

Mas de les Moreres, un mas preciós datat al segle XV i situat al peu del que havia estat l’antiga carretera de Cornudella a Reus.

El Mas de les Moreres és un dels masos més singulars que trobem encara habitats en aquesta zona de Montsant.

En ell, el celler de l’Era retorna l’activitat d’aquest mas documentat abans del 1670

Al bloc del Jaume Aguadé Bover ( Barcelona, 19.12.1953 ) http://www.vinsdecatalunya.org/2015/03/la-caseria-de-les-moreres.html
Ens diu;

.., si, com jo, teniu la sort que us convidin a visitar aquest mas— us adonareu que més que d'un mas individual, hem de parlar d'una autèntica caseria («aplec d'algunes cases que no arriba a formar un poble», (DCVB)). El nucli central està format per diversos masos i edificis —el Mas d'en Rodés, el Mas de Can Secúries i el mateix Mas de les Moreres, que sembla el cap i casal— i també hi ha una capella i dos cellers. Però, més enllà d'aquest nucli central, si seguim la vall de l'Arbolí aigües amunt, anirem trobant masos i masets —de la Garra, de la Maria Teresa, de l'Antònia, de l'Estanquer...— i fins a cinc molins. Tot sembla indicar, doncs, que podem parlar d'un autèntic veïnat, de la història del qual, lamentablement, no n'he pogut trobar gens d'informació.

No trobava cap dada ni imatge de la capella de la que en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), tampoc dissortadament de l’autor d’aquest edifici aixecat presumiblement l’any 1864

L’arquitecte Francisco Barba Masip (1815-1890) va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament de Cornudella del Montsant com ens explicaven a : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/04/ajuntament-de-cornudella-de-montsant.html

No hi ha en la biografia d’aquest arquitecte cap dada que ens permeti afirmar o negar la seva possible autoria :
http://www.adurcal.com/enlaces/mancomunidad/titulos/tuset/tarragona/francisco_barba_massip.htm

Tornarem a demanar informació a l’Ajuntament de Cornudella del Montsant.

Voldríem aclarir , si estem davant de les imatges del Mas de les Moreres (vell), i del Mas de les Moreres (nou); intueixo que en cap cas però tenim imatges de Can Casacuries, esperem a l’email coneixercatalunya@gmail.com la col·laboració dels cornudellencs, coneixedors de primera mà d’aquesta història.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 13 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA NOVA DE L’ABADIA DE MONTSERRAT A LA GRANJA MALUQUER I A EDIFICI DE PISOS DE LLOGUER. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que a partir del 1507 el Monestir de Montserrat es comença a fer amb el Senyoriu d’Artesa de Segre, resultat del testament de Ramon Bereguer de Ribelles, de donacions diverses i de diverses adquisicions per part d’aquests monjos de l’ordre de Sant Benet. Prop de l’església parroquial i tocant a les muralles de la vila, a l’any 1548, els monjos construïren un gran casal d’estil plateresc, bastit amb carreus de pedra picada, a la que anomenaren Casa Nova. Aquest nom se li donà per diferenciar-la de l’antiga Casa Vella del Senyor a la que havia de substituir , situada a la plaça Major. Aquest casal a més de ser residència de l’abat de Montserrat, entre altres funcions, s’hi duia a terme la recaptació d’impostos i delmes.

Amb aquesta construcció, com hem apuntat, la vila començà a créixer més enllà de les muralles. Fins aleshores era una vila emmurallada i delimitada exteriorment per un fossar, a la qual s’hi accedia per un únic portal, el portal de la Signa dels Molins, situat al final del carrer Carnisseries.

Amb la desamortització, l’edifici passà a denominar-se popularment “La Granja” i va ser comprat per un particular de cognom Rodríguez. Fou l’any 1902 quan el matrimoni benefactor d’Artesa, el Sr. Eduard Maluquer de Tirrell (Barcelona, 10 d'agost de 1839 - 1915) i la Sra. Maria Anzizu i Girona, varen adquirir aquest edifici que utilitzaren com a residència.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/10/14/pagina-2/33336595/pdf.html?search=MARIA%20ANZIZU


Fotografia [ca. 1915] Informació extreta de l'àlbum de l'EMC: Apel·latiu: La Granja. Situació: Antiga granja dels Monjos de Montserrat. Facilitada per: Arxiu Mas. Facilitada en: 1915


Fotografia de 1931. Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943)

l'any 1949 l’edifici és qualificat com BCIN, amb la protecció que això suposa.

Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer vengué a un particular l’històric edifici.

El nou propietari buidà totes les bigues de fusta de melis que es varen pagar a bon preu per l'alta qualitat d'aquest material, es varen redistribuir les estances del palau i es destruïren les finestres plateresques de la façana de l'edifici, tot això amb la finalitat de convertir aquesta joia arquitectònica en un bloc de pisos de lloguer.


Durant la dictadura franquista estava considerat com a mèrit patriòtic qualsevol acte que anés en detriment del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, aleshores i ara, era, és la forma de manifestar la seva estimació vers aquesta terra des del REINO DE ESPAÑA.
http://www.artesadesegre.net/patrimoni_perdut/la_granja.htm

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, episodi que els guanyadors batejaren com ‘guerra civil’, i des de l’Església catòlica com CRUZADA, el soterrani va ser utilitzat com a refugi.

Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar. Quan es van fer les obres per adequar l’edifici a la seva actual utilitat, es va trobar la bomba.

Catalunya pateix un febrer particularment fred aquest any 2018, també però, en l’àmbit polític l’ambient és gèlid, i no tot ho explica l’aplicació de l’article 155, i la restricció de les llibertats cíviques.

Antonio Mora Vergés

dijous, 8 de febrer de 2018

IN MEMORIAN DE CAN INGLADA DE TERRASSA. CAPELLA ROMÀNICA I NOVA ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Trobava una fotografia de l’ Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943) , datada l’any 1924, amb un peu que diu; Façana sud de Can Inglada i part de la Capella de Sant Cristòfol


Aquest Inglada esdevindrà Anglada ‘ por la gràcia de Dios’, com es recull a :
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/21/el-barri-de-ca-nanglada/

El 1933 es comencen a construir algunes cases al voltant de l’antiga masia i a principis dels anys 50 els camps de conreu de la masia ca n’Anglada es comencen a vendre com a solars per construir-hi cases per les persones que arriben a Terrassa a la recerca de feina. Moltes d’aquestes cases són autoconstruïdes pels mateixos immigrants.

El 1955 es crea la parròquia de Sant Cristòfol que comença les seves activitats a l’ermita de ca n’Anglada i en un barracó de fusta col•locat a la plaça.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/sant-cristofol-menna-de-ca-danglada.html

Gràcies a l’aportació d’un grup de ciutadans benemèrits el bisbat compra una illa de cases per construir-hi un complex parroquial, els plànols del qual s’encarreguen a l’arquitecte Sr. Joan Baca i Reixac ( Ripollet, 28 de setembre del 1905 + Terrassa, 24 de gener del 2003)
https://arquiterrassa.wordpress.com/2017/04/19/vapor-amat-al-servicio-del-arte/#more-6724

El 1959 es construeix la cripta de la futura església, gràcies a l’ajut de l’industrial Ramon Pont Canela , així com la sala d’actes del Centre Parroquial i es comencen a fer les processons de Setmana Santa de marcat estil andalús.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/05/10/pagina-24/32733277/pdf.html?search=Ramon%20Pont
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=PONT%20I%20CANELA,%20RAMON&indexSearch=MA_


http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/12/el-barri-de-ca-nanglada-i-la-parroquia_16.html

El 1958 es troba la sepultura romana de plom (Segle IV d.c.) i el 1960 es construeix el parvulari de Sant Cosme

El 1962 el barri sofreix els estralls de les rierades, especialment en la seva part sud-est al costat de la riera de les Arenes. Aquest any la masia de ca n’Anglada es cedida a les Germanes de l’Assumpció que s’hi instal•len per donar els seus serveis d’assistència social.

Josep Capdevila i Soldevila, publica la seva tesis molt ben fonamentada en la que es conclou que Sant Cristòfol i Sant Menna, foren una única persona, us en recomano MOLT la seva atenta lectura. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés