TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

divendres, 24 de març de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA SANT AGUSTÍ. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, trobava que l’Arxiu Comarcal del Garraf, publica el 21 de març a las 17:37 al facebook , una fotografia amb aquest peu informatiu ; avui ens han dipositat la següent fotografia a l'Arxiu. Una imatge de grup de l'Escuela de San Agustín que als mateixos locals ocupats pel Centro Instructivo Villanovés, l'edifici de La Galera, al carrer Sant Gervasi, donà continuïtat amb èxit destinat a l'ensenyament destinat a joves obrers dut a terme per aquella institució.


Animeu-vos a portar-nos fotografies antigues de Vilanova i la seva comarca. Les digitalitzarem i us donarem una còpia, les conservarem en bones condicions de temperatura i humitat i i les posarem a l'abast de la ciutadania. Així sempre perduraran en el temps!

LA Maria Engracia Soler Mestre, publica una fotografia amb el següent comentari ; aquest es el edifici de La Galera que parla la fotografia, es on recordem que hi havia hagut la caserna de la Guardia Civil, ...... i el CENTRO INSTRUCTIVO VILLANOVÉS, que va ser fundat l’any 1860 i dissolt l’any 1870, tenia 143 afiliats, i al front del qual estava l’advocat vilanoví Josep Corrons i Florit, propietari del castell de la Geltrú , que l’any 1869 en va enderrocar la torre, per considerar-la un símbol del despotisme i va aprofitar la pedra per a la seva casa al carrer de l’Aigua, número 33

Antonio, es tot lo que he pogut trobar!!


la fotografia és actual.

La transformació dels edificis escolars en casernes va ser una constant en els anys de la dictadura franquista, i evidencia l’ interès que tenien – i tenen – els feixismes per l’educació, la formació, la cultura, i el benestar de la ciutadania.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/03/in-memoriam-de-lescola-publica-narcis.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/03/in-memoriam-de-lescola-de-les.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/06/les-escoles-pies-de-castellar-del.html

Alhora que agraïm la tasca de l’Arxiu Comarcal del Garraf, i de la Maria Engracia Soler Mestre, us esperonem a afegir-vos a la seva excel•lent feina.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 23 de març de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

Acostuma a ser senzill localitzar l’església arreu de Catalunya, recordeu la cançó?. Roses és una de les excepcions, ja que la major part dels edificis son de nova factura, i d’alçada semblant o superior a l’església. Ni l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), ni Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931)- que no tenen res a veure amb aquesta església – haguessin permès aquesta situació, que en la seva concepció situa a Déu, per sota dels humans.


Patrimoni Gencat ens en diu ; església de tres naus, creuer coronat per una cúpula i capçalera poligonal. Les naus laterals corresponen a la successió de tres capelles comunicades entre sí. S'hi distingeixen dos sectors de distinta cronologia: la capçalera i el transsepte corresponen al temple de finals del XVIII (beneït el 1796). En canvi, les naus i el frontis són una obra de reforma i ampliació de la segona meitat del XIX (iniciada el 1863). Ambdues parts són cobertes amb voltes de canó amb llunetes, arcs formers i motlluratge ornamental. L'interior s'estructura en dos nivells, curiosament amb el sòl força més elevat a les naus, de manera que hi ha una graonada per baixar al creuer i al presbiteri. La capçalera, que conté l'altar major, presenta un espai perifèric a mode de girola. A la dreta hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella a la que s'accedeix a través d'una porta situada al creuer. La façana quedà inacabada donat que li manca el coronament superior. Consta d'un cos central format per la portada amb l'emmarcament motllurat i dues pilastres per banda, amb falsos capitells toscans, i un gran fris de tríglifs a l'entaulament. Entre les pilastres hi ha dues grans fornícules, ara cegades. Als dos segments laterals s'hi obriren grans finestrals rectangulars (ara tapiats) coronats per grans timpans amb arc de dovellatge a saltacavall i la dovella de la clau ressaltada. Hi ha una espadanya a l'extrem de migdia, sobre el mur de base d'un campanar que no es construí.


Foto del interior de Jacob Casquete.2008

Tot l'edifici es troba bastit amb pedres desbastades, excepte la façana monumental vuitcentista, formada per grans carreus ben escairats de pedra calcària d'Avinyonet.

Després del setge de la Guerra Gran (1793-95), la població medieval de Roses situada a l'interior de la Ciutadella, fou definitivament abandonada. Això va permetre el desenvolupament del raval que havia anat creixent extramurs, situat vora el port a tocar de la riera dels Ginjolers. Per la destrucció soferta a la basílica romànica i la deserció de la comunitat monàstica a causa dels bombardeigs i altres efectes de la guerra, es decidí la construcció d'un temple parroquial fora de la ciutadella, al centre del nou nucli urbà. L'església fou projectada per Antonio López Sopeña l'any 1792. Les obres comencen el 29 de juny de 1972, i l'església es consagra un any després, exactament el segon diumenge d'octubre del 1796. L'any 1803, Francisco Soriano fa un informe sobre la solidesa dels fonaments i estructures. El 1815, el mestre d'obres Llorenç Rovira hi fa algunes reparacions. L'any 1853 projecte de reforma i ampliació de l'arquitecte empordanès Martí Sureda, qui dissenya la portalada s'inspirà, evidentment en la Porta de Mar, renaixentista, de la Ciutadella de Roses.

L'any 1936 durant la Guerra Civil, l'església es saquejada i serveix com mercat i magatzem públic. Posteriorment es rehabilitarà l'interior de la nau (1950) i es reconstruirà l'Altar Major amb la mateixa taula anterior (1950). De l'any 1959 al 1963 es construeix una nova sagristia al solar de l'antic cementeri.

Al 1980 es refà tota la teulada. De l'any 1992 al 1993, coincidint amb el bicentenari de l'església s'endega un primera fase de remodelació que afecta totes les façanes i cobertes. L'any 1995 es reprèn la segona fase i es remodela tot l'interior. El 8 de abril de 1995 es dedica el nou Altar.

Al llarg dels temps hi treballaven almenys :

Antonio López Sopeña Arquitecte 1795 - 1796

Llorenç Rovira Mestre d'obres 1815

Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) Arquitecte 1853

Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947 ) arquitecte

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA NARCÍS MONTURIOL ESTARRIOL. ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); la Generalitat de Catalunya en el curt període de la II República Española, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, van desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns d’aquells edificis tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions Catalanes, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la meva visita a Roses, cercava l’edifici escolar anterior a la dictadura franquista al que Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) donava nom, i que ha tingut una història dramàtica, i en quina construcció intervenien almenys els arquitectes Pelayo Martínez Paricio (Figueres, 1898-1978), Rafael Sánchez Echevarria – del que no hem trobat dades del lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i Claudi Diaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985).

El tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a Roses, ha estat possiblement objecte d’algun estudi monogràfic. Com acostuma a succeir però, no hi ha a la xarxa gaire informació.

A :http://www.rosespedia.cat/index.php/Escoles_de_Roses

Trobava ; el senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:

"El 1936 es va inaugurar l'escola que tenia el nom de Sacco i Vanzetti, que eren dos comunistes italians que van marxar. L'escola tenia una planta baixa i el primer pis no hi havien cursos, a les classes estaven asseguts nen i nena, tenien una llar de foc que encenia el mestre i també hi havia una tarima per poder veure millor els alumnes. Tant abans com ara gaudien de mitja hora de pati i jugaven a pilota. El dijous a la tarda feien festa. Cada dia feien sis hores de classe. No portaven uniforme i els professors no eren estrictes. Estudiaven: gramàtica, aritmètica, història d'Espanya i un llibre que es deia: “El Trobador Català”. Quan plovia no anaven al pati i no tenien jocs a l'aula. Escrivien amb tinta vermella, blava i amb llapis. Els dictats els feien amb llapis i després els passaven a tinta blava i el professor els corregia amb tinta vermella. Per entrar i sortir no hi havia música i començaven a les vuit i plegaven a les dotze, a la tarda començaven a les tres i acabaven a les cinc. No feien simulacres, el professor es deia Sr. Soler. L'escola s'acabava als catorze anys. De fet l'escola va estar oberta fins que va començar la guerra civil i no es va reobrir fins que aquesta va acabar, amb un nom diferent. Recorda quan va venir al port de Roses el vaixell de guerra “Canarias” i van haver de sortir de l'escola. "

Tal com explica el senyor Pere, l'escola es va inaugurar el setembre del 1936, i durant la guerra civil va estar tancada. Un cop acabada aquesta, es va reobrir. Al principi només tenia una planta, més endavant van fer la planta del mig, i pels anys 60 o 70 van construir la planta de dalt.


Al 1996 l'escola es va reobrir de nou després d'una reforma molt gran de tot l'interior.

A la pàgina de l’escola hi ha un vídeo força interessant :
https://sites.google.com/site/escolanarcismonturiol/la-nostra-escola

http://www.emporda.info/comarca/2011/06/04/lescola-narcis-monturiol-roses-celebra-75-anys/125648.html

Curiosament no en diuen res a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=roses&page=5

Tampoc – i això no em sobta tant – a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Roses

L’experiència – tenim recollides més 1100 escoles – em diu que és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda

dimecres, 22 de març de 2017

MAS PLA. LLOFRIU. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges del mas Pla, gran casal aïllat, situat al terme de Llofriu, prop de la carretera de Palamós a la Bisbal.





Fotografies de Núria Torra.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'estructura simple, de planta rectangular, amb dos cossos que presenten cobertes de teula a dues vessants, amb el carener perpendicular a la línia de façana. La façana principal, orientada a migdia, és d'estructura simètrica; té, centrada a la planta baixa, la porta d'accés d'arc escarser, i dues obertures rectangulars a banda i banda. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc de mig punt centrades i obertures rectangulars als costats, i al segon pis hi ha un balcó ampitador central allindat i galeries a banda i banda que presenten arcs de mig punt. A les façanes laterals hi ha finestres allindades de distribució irregular; en una d'aquestes obertures figura la data del 1855. A la banda dreta de l'edifici hi ha un cos annex.

Amb 76 anys Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) va decidir, en els seus darrers anys retirat al Mas Pla de Llofriu, donar la seva biblioteca i crear la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla, a Palafrugell, el seu poble natal


Fotografia de Eugeni Forcano i Andreu (Canet de Mar, Maresme, 1926)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE LA TORRE DE SANT PAU DE LA CALÇADA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

Llegia que Sant Pau de la Calçada és una ermita situada a dos quilometres a migdia de Figueres. Es troba dins els terrenys del mas de «Sant Pau». El nom de «calçada» fa referència a l’antiga Via Augusta romana que passava per aquest indret. L’any 1820 n’aparegueren algunes restes. Segons la tradició oral l’apòstol Sant Pau havia desembarcat a Empúries i predicat per les terres empordaneses. L’ermita fou alçada per recordar l’estada de Sant Pau per aquesta contrada.


http://www.revistacrae.cat/ca/turisme/poble-a-poble/figueres/391-figueres.html


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT ANTONI ABAT DE CAN CAMPS. VILATENIM. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

Quan feia recerca de dades per l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilatenim, em topava amb Can Camps, de la que es diu; gran masia senyorial amb portal adovellat i una gran finestra coronella gòtica. Posseeix capella privada, dedicada a Sant Antoni Abat (dels segles XVII-XVIII).– que no localitzava en aquesta ocasió - ; Patrimoni Gencat ens diu que és una petita església amb una sola nau. La façana només destaca per la porta d'entrada en arc de mig punt,i per uns contraforts adossats al mur que sostenen l'edifici. Antigament dues finestres existien entre el contraforts més propers a la porta però es van tapar. Té com a element més destacat les finestres al pis superior a mode de tribuna. La teulada és a dues vessants i hi trobem un petit campanar de pedra, com la resta de l'església.


Fotografia d’Albert Martínez. 2008

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT JOAN BAPTISTA DE VILATENIM. FIGUERES.

De Sant Joan Baptista de Vilatenim ens diu Patrimoni Gencat que és una petita església amb una sola nau de volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Posseeix dues capelles laterals gòtiques i altres estructures afegides posteriorment. Al costat oest de la porta, es conserva una estela amb caràcters gòtics que data de l'any 1294.


La façana és la que podem veure a moltes esglésies del mateix estil a la comarca. Una porta amb arc de mig punt, una petita finestra a la part superior i un petit campanar construït, probablement, en èpoques posteriors.


Interiorment és una església molt fosca, ja que la seva única obertura són la porta i la finestra de la façana.


Fotografia de Jacob Casquete. 2009

Al matí m’explicaven a Santa Margarida, al terme de Roses, que no tenen església, i em deien que NOMÉS son catòlics al nucli de Roses. De fet em sobtava que amb una població de 19.438 persones a darreries de l’any 2016, Roses disposi únicament de l’església de Santa Maria [ el runam de la Ciutadella, advocat també a Santa Maria, lògicament no compta com a centre de culte ]


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com